marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de juny de 2021
0 comentaris

GIMNESIENC

Arran de l’esmena, finalment retirada, del grup parlamentari d’Unidas Podemos a la Proposició no de Llei presentada per Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, per reafirmar la unitat de la llengua catalana, i  en la que aquest partit titllava el català que parlam els diversos illencs de “llengua balear”, m’ha pujat un rot ben agre. I és que no em sé avenir que un partit que es defineix d’esquerra, feminista, ecologista i sensible a la diversitat cultural de l’estat, caigui en la trampa lingüística de l’extrema dreta més extrema de l’arxipèlag.

Allò “balear” s’hauria de referir només a l’administració pública o assimilable, des de la demarcació estatal, passant per tot el que l’afecti i fins a les federacions gremials que atenguin el conjunt de l’arxipèlag. I molt millor que fos sempre “de les Illes Balears”. Així “lo balear” és purament i simple un signe més de provincianisme ranci, suat, tronat, ofegador i naftalinenc. Una manera absoluta més de despersonalitzar cada illa diluint-les en un terme que ningú no sent propi. A més de ser una designació discriminadora perquè tothom sap que balears són Mallorca i Menorca, però que Eivissa i Formentera són Pitiüses. Així, de la diversitat que imposa la no continuïtat geogràfica, se’n vol fer una unitat impossible. Ningú d’Eivissa, Formentera, Mallorca o Menorca, així alfabèticament per desbaratar qualsevol prevalença, es considera “balear”. Tots els illencs ens sentim de l’illa on hem nascut o ens hem fet nostra encara que participem d’una mateixa història i cultura.

Per tot això –i més- quan per TV3 sentim a dir molt sovint en els espais informatius que el “balear” Rafel Nadal ha guanyat aquí o allà, se’ns posen els pèls de punta. I és per això, per aquest provincianisme xaró i diluïdor, que “allò balear” fa part dels postulats politicolingüístics de l’extrema dreta més extrema dels extrems d’aquestes illes tan depredades econòmicament, culturalment, lingüísticament. De fet, el terme “balearització” no designa res de bo…

Un conegut que sap treure punta a tot allò que es presenta tort em diu molt sovint que si canviéssim el terme “balear” per “gimnesienc” hi guanyaríem molt


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.