marginàlies

La senyora Pilar fa festa per partida doble: va néixer tal dia com avui fa 85 anys i celebra, naturalment, la Mare de Déu del Pilar. El seu fill major també festeja el dia amb el lluïment de condecoracions, avui, perquè pertany a la Guàrdia Civil, n’és tinent, i estrena vestit, a més, que s’ha engreixat més del que caldria, que ja li ho diu sa mare. L’espòs de la senyora Pilar, traspassat fa set anys i mig, es retirà sent tinent coronel d’aquest cos i confiava que el seu primogènit arribàs a general, però no podrà veure acomplert el seu somni i bé que se’n dol la senyora Pilar perquè el seu fill mai no s’ha pres seriosament la carrera i no ha prioritzat mai els ascensos.

Dinaran amb la senyora Pilar els tres fills, les nores i els néts i nétes al restaurant de renom del poble. Abans, però, faran el vermut a fora, que hi fa un estar d’àngels, a la plaça, i el vermut amb olives farcides donen vida a la senyora, que s’ho mira tot amb la murrieria d’abans convertida en mal humor sever i permanent, i en misantropia.

Mai en la vida no s’ha trobat a gust enlloc, la senyora Pilar. Ha conegut moltes ciutats però cap d’elles no li ha curullat els desitjos, unes per provincianes i altres per esburbades, solia dir. També deia que els nombrosos canvis d’aires l’havien salvat de la bogeria.

Ni amb els fills ni amb les nores, no ha tingut sort, sembla que pensi la senyora Pilar en mirar sorrudament el brogit de la plaça. Només va poder ginyar el major a seguir les passes benemèrites de son pare, però li ho pagà casant-se amb una dona pantera que si no hagués mort en un accident de trànsit, l’hagués morta a ella de disgusts, tan falaguera de faldes i de cames era. No s’ha tornat a casar, afortunadament, encara que viu sol com un mussol, o això diu ell. El fill segon es va fer violinista i de ben jove partí lluny tocant amb orquestres importants, es casà amb una holandesa agradosa però protestant que li ha donat una parella de néts trempa-llamps, rossos com un fil d’or que en castellà es defensen ben malament, per cert. El tercer és el que s’hi assembla més: es féu promotor immobiliari, ha fet molts doblers i para més per Nova York que per la ciutat on viu sense fruir gens. S’ha casat dues vegades, el molt brètol, on s’és vist mai, i amb les dues dones té fills, dos per aquí i dos per allà. El petit, ai el petit! Només li ha donat disgustos i justament trobà son pare molt gran i mancabat de forces, que si no, l’hagués adreçat. Es féu mestre d’escola, de la pública, ja em diràs tu!, s’ha casat amb una mallorquina mestra com ell i tenen una filla preciosa però repel·lent, que per més ofendre no en diu ni mitja en castellà.

-Padrina Pilar, mira quin santbernat més preciós. Saps que fa temps als nins petits els ensenyaven a dir Bubub als cans?

I la senyora Pilar, pren amb força el gaiato i s’aixeca d’una revolada de vell, movent nerviosament la barbeta i demanant al seu fill tinent de la Guàrdia Civil que l’ajudi a entrar al restaurant que ja és ben hora.

-Bubub, vaja originalitat…