Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Els premis no tenen prestigi per si mateixos, els en dona -o els en treu- la categoria del que guardonen. Els Oscars han perdut el prestigi que podien tenir en haver atorgat l’estatueta a la Millor Pel·lícula l’any passat a “Coda” i en haver-ne lliurat 7 enguany al desastre delirant anomenat “Tot a la vegada a tot arreu“.
Com era previst, la pel·lícula dels Daniel ha convertit la cerimònia dels Oscar en un avorrit, insípid, continu lliurament de premis al mateix producte infecte -Millor Actor Secundari (Ke Huy Quan), Millor Actriu Secundària (Jamie Lee Curtis), Millor Actriu (Michelle Yeoh), Millor Muntatge, Millor Guió, Millor Direcció, Millor Pel·lícula-, que tanmateix s’han celebrat amb gran alegria a la sala. Una sala, un públic, avui molt festiu, que s’ha aixecat a aplaudir -allò de les ‘standing ovation’- cada dos per tres, que especialment s’ha apuntat a la festa quan han actuat els ballarins i cantants dinàmics de ‘Naatu Naatu’ -la cançó de l’índia “RRR” que ha acabat guanyant l’Oscar de la categoria-… És incomprensible l’admiració dels acadèmics de Hollywood per un desori com “Tot a la vegada a tot arreu” i com n’han celebrat l’èxit que li han donat! Espero que no hi vegin cap futur per a la seva indústria en un desgavell ‘metavèrsic’ com aquest!
L’altra guanyadora de la nit ha estat “Res de nou a l’oest“, que ha arreplegats 4 estatuetes -Millor Pel·lícula Internacional, Millor Fotografia, Millor Direcció Artística i Millor Banda Sonora-. Uns reconeixements que, ultra el fet que sigui producte Netflix, cal situar en l’òrbita política del moment, amb el seu anti-bel·licisme. Com polític anti-Putin ha estat el guardo al Millor Documental a “Navalny”. Per cert, ha quedat demostrat l’error d’haver canviat el nom de la categoria ‘Millor Film de Parla No Anglesa’ al de ‘Millor Film Internacional’: tots els títols nominats eren de parla no anglesa i hi ha guanyat “Res de nou a l’oest”, que és en alemany -i també era candidata a l’apartat de ‘Millor Pel·lícula’-; mentre que no era nominat a ‘Millor Film Internacional’ el suec ‘Triangle of sadness’, que és en anglès -i també era candidat a ‘Millor Pel·lícula’-.
Que de debò a Hollywood no canvia res ho demostra el premi de ‘Millor Actor’ a Brendan Fraser per “La ballena” / “The Whale”, un guardó que, com és tradicional, reconeix un personatge amb problemes físics i psicològics, delerós de redempció… encara que Fraser es pot dir que ni pot respirar sota el maquillatge i la caracterització -la pel·lícula també ha guanyat, evidentment, l’Oscar al Maquillatge i Perruqueria-.
No hi ha manera tampoc que jo coincideixi amb als acadèmics quan es tracta dels Oscar als guions. Si l’any passat en vaig discrepar amb “Belfast”, enguany no comparteixo el que han donat a “Tot a la vegada a tot arreu”, però tampoc el que han atorgat -Millor Guió Adaptat- a Sarah Polley per “Ellas hablan” / “Women Talking”, en què, per mi, els diàlegs necessitarien d’un guionista més ben dotat i les escenes que transcorren fora de la cambra on s’esdevé el film haurien de tenir millor tractament. Potser m’ho hauré de repensar…
Un dels misteris de la nit ha estat quan han anunciat el premi de Millor Film d’Animació a “Pinotxo de Guillermo del Toro“, perquè en Guillermo del Toro, que -de gras- deu tenir algun problema de mobilitat, ja era entre bambalines per a accedir a l’escenari a recollir-lo, en lloc de ser assegut a la butaca entre el públic: no diuen que és secret i els guardonats no en saben res fins que els presentadors ho anuncien? Què hi feia allà a punt? D’acord que era cantat que el guanyaria, però…
En els apartats considerats més tècnics de tots, els afortunats han estat els dos títols comercials que més públic han dut a les sales de cine d’arreu del món: “Top Gun: Maverick” -Millor So- i “Avatar: el sentit de l’aigua” -Millors Efectes Visuals-. Categories que es pot dir que les hi tenien reservades i no han gosat treure-les-hi en benefici de…
Un dels moments més incomprensibles de la gala, per a mi, ha estat quan tota la sala s’ha aixecat dempeus per a aplaudir -ja dic que avui tenien tendència a fer-ho ben sovint, però ara ha semblat que era propi de ‘les grans ocasions’- … la guanyadora de l’Oscar al Millor Vestuari, per “Black Panther: Wakanda forever“.
Hollywood s’enfonsa en el deliri i ha fet marxar cap a casa de buit obres importants com “The Fabelmans“, “Tár” o “Elvis“, a més d'”Almas en pena de Inisherin“, “El triángulo de la tristeza“…
Altres apunts en aquest blog que hi tenen relació:
Els Oscar 2023, de diumenge, tenen cap interès?.
Els Independents també fan el gamarús.
Premis anuals: s’han tornat bojos aquests americans!.
Oscars: més expectatives a les sales de cine que a les plataformes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!