Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

27 de gener de 2023
0 comentaris

“Tot a la vegada a tot arreu”, de Daniel Kwan i Daniel Scheinert: fitxa i comentari

Tot a la vegada a tot arreu. Títol espanyol: Todo a la vez en todas partes. Títol original: Everything Everywhere All at Once. Directors i guionistes: Daniel Kwan i Daniel Scheinert. Repartiment: Michelle Yeoh (Evelyn Wang), Ke Huy Quan (Waymond Wang, el marit, el pretendent, el cuiner…), Stephanie Hsu (Joy Wang, la filla / Jobu Tupaki, l’encarnació del mal…), James Hong (Gong Gong, el pare i avi…), Jamie Lee Curtis (Deirdre Beaubeirdre, la funcionària d’Hisenda…), Tallie Medel (Becky Sregor, la nòvia de Joy). Vista el dia 26.01.2023, en VOSC, per Filmin (€).

Sinopsi 1: Quan una ruptura interdimensional altera la realitat, Evelyn, una immigrant xinesa als Estats Units d’Amèrica, es troba embolicada en una aventura salvatge en què només ella pot salvar el món. Perduda en els mons infinits del multivers, aquesta inesperada heroïna ha de canalitzar els seus nous poders per a lluitar contra els perills estranys i desconcertants del multivers mentre el destí del món penja d’un fil.

Sinopsi 2 -amb espòilers (ja ho voldria jo!)-: Deixem-nos d’orgues i anem al gra. L’Evelyn, immigrant xinesa als EUA, regenta una bugaderia. Ha de passar una auditoria a Hisenda i l’acompanyaran el marit, Waymond, que pensa divorciar-se’n per a provar si la cosa va millor i és tan tou que porta unes galetes per a la funcionària d’Hisenda; Joy, la filla toixa, que no viu a casa i manté una relació lèsbica amb Becky, i l’avi, Gong Gong. La Deirdre, funcionària diligent, els atén a Hisenda i, envoltada de papers, els retreu que alguna cosa no la porten bé, per la qual cosa els torna a citar per a aquella mateixa tarda, abans que celebrin la festa prevista a la bugaderia. A la cita, no s’hi presenten i acte seguit la Deirdre fa cap a la bugaderia, just durant la festa anunciada, acompanyada de la policia, per a embargar-los. Mentrestant, la família de l’Evelyn ha de resoldre alguns problemes interns. Això és tot? I un be negre! Resulta que hi ha el multivers i els mateixos personatges menen vides molt diferents en els diversos mons, es produeix la ruptura interdimensional, els mateixos personatges d’altres mons fan cap al present i tot es converteix en una lluita desfermada i continuada, contra la funcionària, els guardes de seguretat, la policia… els membres de la família que resulta que són “enemics” i els que venen d’altres mons per a lluitar contra l’encarnació del mal, Jobu Tupaki i Evelyn…

Premis: molts, entre els quals 11 nominacions als Oscar.

Comentari.

Diuen que és ciència-ficció: què va, això és deliri-ficció!

D’acord amb el títol de la pel·lícula, aquesta s’estructura en tres parts, anomenades “Tot”, “a tot arreu” i “a la vegada”.

Primer, quan convé, els personatges d’aquest món es transformen, actuen, com els dels altres mons (amb habilitats de kung-fu, amb dits de frankfurt i tendències homosexuals, amb habilitats de cuinera amb els ganivets, amb vessant romàntic…), per a reaccionar davant el que es van trobant. Això dona als cineastes una llibertat absoluta per anar convertint els protagonistes en el que els dona la gana, per a tractar les seqüències com volen i fer anar la pel·lícula per viaranys sorprenents, insospitables. Una llibertat, però, que és tramposa, per gratuïta: pur “divertimento” “entertainer” que vol ser humorístic a base de trastocar les coses i res més. Els gags, algun està ben trobat, però la majoria són molt i molt suats. Certes gracietes, volen ser molt gracioses i fan pena (ai, el bagel!). El metratge es converteix en una sèrie d’inacabables batalles campals de kung-fu, que semblen voler imitar patèticament els “Kill Bill” tarantinians però els queden molt lluny.

La segona part és la interferència entre els personatges de tots els mons, tots queden afectats. I el deliri audiovisual esdevé extrem. Al seu costat, Babylon és una obra mestra de perfecta contenció i seny. S’ha de reconèixer als responsables que, enmig del caos total, saben trenar el film, abusant, això sí, de la paciència de l’espectador.

La tercera part no té dita. Simplement confirma que la història familiar que se’ns explica amb tanta faramalla és molt i molt, però que molt, convencional.

Hi ha algun moment que sembla avenir-se a una filosofia àcrata de la vida, però és argumentalment molt conservadora.

Francament, l’èxit comercial d’aquest desgavell cinematogràfic em sembla que només s’entén des de l’elogi popular a la poca-soltada, al delit per divertir-se de la manera més boja i esbojarrada, sense més exigència. I en els reconeixements que està obtenint a la temporada de premis diria que s’hi veu unes certes ganes de sacsejar i subvertir la mena de cinema habitual dels Oscar, els BAFTA, etc., a part d’una voluntat de guardonar les tècniques narratives, de muntatge i vestuari, a més de les interpretatives (interpretatives?, si bé es nota com van xalar filmant-ho!).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!