Club 7 Cinema

Res de nou a l’oest / Sin novedad en el frente / A l’Ouest, rien de nouveau / Niente di nuovo sul fronte occidentale / All Quiet on the Western Front / Im Westen nichts Neues. Any 2022. Director: Edward Berger. Guió: Edward Berger, Lesley Paterson i Ian Stokell, basat en la novel·la “Res de nou a l’Oest“, d’ Erich Maria Remarque. Repartiment: Felix Kammerer (Paul Bäumer), Albrecht Schuch (Stanislaus “Kat” Katczinsky), Aaron Hilmer (Albert Kropp), Moritz Klaus (Franz Müller), Adrian Grünewald (Ludwig Behm), Edin Hasanovic (Tjaden Stackfleet), Daniel Brühl (Matthias Erzberger), Thibault de Montalembert (General Ferdinand Foch), Devid Striesow (General Friedrichs), Andreas Döhler (Leutnant Hoppe), Sebastian Hülk (Major Von Brixdorf). Durada: 2h28. Vista el dia 03.02.2023, en VOSC, per Netflix.

Sinopsi: El jove Paul Bäumer i els seus companys d’escola s’allisten entusiàsticament a l’exèrcit alemany per anar a la guerra i els envien de seguida al front occidental. Som a la I Guerra Mundial. L’eufòria inicial aviat queda aniquilada per la crua realitat de les trinxeres. Una realitat de fang, mort, ferits, por, gana i patiments, que contrasta amb els luxes en què viuen els generals i els polítics en mans dels quals hi ha el futur del conflicte bèl·lic. La magnitud de la matança du als polítics alemanys -socialdemòcrates- a voler la pau, entre les reticències i rebutjos a l’estat major.

Premis: 9 nominacions als Oscar -Millor Pel·lícula, Millor Pel·lícula Internacional, Millor Guió, Millor Fotografia, Millor Banda Sonora, Millor So, Millors Efectes Visuals, Millor Maquillatge/Perruqueria, Millor Disseny de Producció -. Altres premis i nominacions.

Comentari.

L’anterior versió que havia vist de la novel·la d’Erich Maria Remarque -per televisió- la recordo molt més emotiva, la tinc present com un sotrac a l’ànima, cosa que no em produeix aquesta pel·lícula d’Edward Berger.

Temàticament -la continuada contraposició de l’infern de les trinxeres amb les comoditats i la cínica inhumanitat dels generals- li va en contra el fet mateix que ve d’un relat antibel·licista conegut -en part per les dues versions anteriors que l’han duta a la pantalla- i que ja existeix un clàssic cinematogràfic, igualment molt difós, com Camins de glòria, de Stanley Kubrick, en què això es toca molt directament.

Evidentment, la pel·lícula manté la denúncia del caràcter absurd de la guerra, amb la mort inútil de persones, encara deixat més en evidència durant el temps que va des que se signa l’armistici fins que aquest entra en vigor -a les 11h del mes 11 de 1918-. Què és un soldat sense una guerra?, diu el general alemany contrari al tractat de pau, encarnació del mal militarista.

Hi ha la recreació del discurs patriòtic que du els nois a l’escorxador i de la dura experiència a les trinxeres. Llargues estones de tensió, por, mort, destrucció i misèria de condicions, pausades per moments en què sobreïx la companyonia, el coneixement mutu entre els soldats, aventures de supervivència… i fins i tot puntualment romàntiques.  Vist des dels ulls del jove Paul, que mata perquè és el que li manen, per a defensar-se, per sobreviure… però que també topa amb la caiguda dels amics i el sentiment humà envers un enemic que ell mateix ha ferit letalment: la mort percebuda de manera diferent, en tant que soldat –dues botes i un rifle, com diu un dels companys- o com a home, quan hi ha temps per a poder-ne ser conscient.

Edward Berger, sense passió fílmica, allunyat del melodrama bèl·lic, se centra a mostrar-nos aquestes vivències de l’anomenada generació perduda per la I GM, sense escatimar res en la representació de les batalles però no rabejant-se en la sang, les ferides, ni les enfangades -i això que n’hi ha i forces!-. És a dir, practica un realisme eficaç però alhora hi pren certa distància. Com si confiés l’esgarrifança a la història mateix que està representant i no a l’impacte de les imatges. De resultes, una certa fredor en la posada en escena, però una dignitat ben plausible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!