Club 7 Cinema

Los Fabelman. Títol original: The Fabelmans. Any 2022. Director: Steven Spielberg. Guió: Steven Spielberg i Tony Kushner. Repartiment: Gabriel LaBelle (Sammy Fabelman), Mateo Zoryan (Sammy Fabelman, de petit), Michelle Williams (Mitzi Fabelman, la mare), Paul Dano (Burt Fabelman, el pare), Seth Rogen (Bennie Loewy, l’amic dels pares), Keeley Karsten (Natalie Fabelman, germana), Alina Brace (Natalie Fabelman, de petita), Julia Butters (Reggie Fabelman, germana), Birdie Borria (Reggie Fabelman, de petita), Sophia Kopera (Lisa Fabelman, germana), Judd Hirsh (l’oncle Boris), Jeannie Berlin (Hadassah Fabelman, l’àvia paterna), Sam Rechner (Logan Hall, l’esportista company d’institut), Oakes Fegley (Chad Thomas, l’abusador company d’institut), Chloe East (Monica Sherwood, la novieta catòlica), David Lynch (John Ford). Durada: 2h31. Vista el dia 13.02.2023, en VE, a la sala 5 dels OCine Blanes.

Sinopsi: Apassionat del cinema, en Sammy Fabelman es dedica a anar filmant la seva família. Si bé l’anima la mare, Mitzi, dotada d’un tarannà artístic, el pare Burt, un científic consumat, considera que la seva passió és sobretot una afició. Amb els anys, en Sammy, a força d’apuntar amb la seva càmera als pares i germanes, s’ha convertit en el documentalista de la història familiar! Fins i tot fa petites pel·lícules d’aficionat cada cop més sofisticades, interpretades pels seus amics i les seves germanes. Però, abans que els pares decideixin traslladar-se a l’oest del país, descobreix una realitat impactant sobre la seva mare que li’n sacseja el vincle, així com li sacseja el propi futur i el dels seus éssers estimats.

Argument -sencer, pèl adaptat de Viquipèdia, per tant, amb molts i molts espòilers-: En Sammy Fabelman viu amb la seva família a Nova Jersey als anys cinquanta del segle XX. El seu pare, en Burt, és un enginyer informàtic, addicte al treball al costat del seu amic de sempre, en Bennie. Els nens li diuen oncle Bennie i passa molt de temps amb la família. Mentre que en Burt és més analític, la mare d’en Sammy, la Mitzi, és una artista. Ella toca el piano i li hauria agradat fer-ho professionalment, però ho va abandonar per criar els fills. Els pares porten en Sammy al cine a veure la seva primera pel·lícula, “L’espectacle més gran del món” (“The Greatest Show on Earth”), de Cecil B. DeMille i queda enlluernat per l’escena del xoc del tren. Està meravellat i veu que ell també vol ser director de cinema. Amb vuit anys comença a reconstruir l’escena de la pel·lícula amb una maqueta de tren i la càmera de 8 mm del seu pare. En Sammy aviat comença a filmar amb regularitat, de vegades implicant les seves germanes petites Reggie, Natalie i Lisa en els seus rodatges. A començament de 1957 la família es trasllada de Nova Jersey a Arizona, per una nova feina del pare i el noi manté una passió per les imatges en moviment. Un Sammy ara adolescent continua fent pel·lícules amb els seus amics Boy Scout. Els Fabelman fan un viatge d’acampada i en Sammy filma la seva família al bosc i ja es veu que té un sentit especial per apreciar el llenguatge corporal dels altres, també editant el material rodat. Es mor la mare de la Mitzi i aquesta queda molt afectada emocionalment, per la qual cosa en Burt demana a en Sammy que, abans de rodar un film bèl·lic amb els amics, munti el que va rodar a l’excursió al bosc. Aviat els visita l’oncle Boris, germà de la difunta, que va quedar a part de la família per la seva vocació “artística” -treballant en un circ, primer, i al cinema, després-; com que dorm a la mateixa habitació que en Sammy, parlen i anima el jove a no renunciar a la vena artística, però l’adverteix que això el durà a topar amb els seus. En Sammy acaba fent el muntatge de l’excursió i a la pel·lícula hi veu coses que els havien passat desapercebudes. De resultes, s’enrareix la relació del noi amb els pares, especialment amb la Mitzi. La família s’ha de traslladar ara a Califòrnia, on en Burt ha trobat una nova feina i on viu la seva àvia Hadassah. Han de deixar en Bennie a Arizona, però aquest abans li regala una nova càmera de cinema a en Sammy -tot i que el noi passa una temporada que no filma res-. A la nova escola, dos bordegassos assetgen en Sammy -per jueu- i d’altra banda comença a sortir amb la Mónica, una companya de classe. La Mitzi i en Burt anuncien el seu divorci, deixant a la família desconsolada. En Sammy vol que la Monica l’acompanyi a Hollywood després de l’escola secundària, però la noia trencarà la relació. En Sammy rep el reconeixement dels companys per la pel·lícula que havia filmat sobre una jornada de l’institut a la platja. La Mitzi encoratja el seu fill perquè no renunciï a la seva passió pel cinema. L’any següent en Sammy viu amb en Burt a Hollywood, on finalment rebrà una oferta per treballar a la sèrie “Hogan’s Heroes”. Un executiu de l’emissora el convida a conèixer el director John Ford, una de les seves grans influències cinematogràfiques, que li ofereix a Sammy algunes indicacions breus sobre l’enquadrament.

Festivals i premis: Nominacions i premis.

Un altre apunt en aquest blog: Altres veus: “Los Fabelman”, de Steven Spielberg.

Comentari.

Abans de començar, permeteu que dediqui aquest apunt a Ernest Aldea, al meu oncle -ja traspassat- Francesc Montalt, a Francesc Angelet i a la Salseta Pilonera, amb els quals vaig compartir el plaer de rodar o veure rodar i muntar pel·lícules d’aficionat, “amateurs” en deien, amb les quals, salvant totes les distàncies, he pensat tot veient alguns moments de “Los Fabelman”.

La de “Los Fabelman” és una meravellosa i emotiva història iniciàtica, d’iniciació a la vida i al cinema. Enmig de la bonança familiar i social, el descobriment del problema dels pares, la tensió que això genera en l’adolescent, el sentiment envers la mare, el patiment per l’assetjament dels anti-jueus, l’adveniment de l’amor, la recerca d’una seguretat afectiva, el vincle amb el pare… I l’entrada al cinema! L’impacte de la pel·lícula/somni del xoc del tren amb un cotxe, el pare que li diu que ho enregistri i ell que s’hi llança a fer-ho, el muntatge de les pel·lícules que filma com a aficionat i l’expressivitat que hi va descobrint, els efectes especials rudimentaris per a donar-hi sensació de versemblança, el reforç musical de les imatges, el paper de la interpretació actoral, el captar la realitat amagada amb la càmera i el poder de transformar-hi la realitat (cinema-vida) conscientment o inconscientment, el testimoni fordià de l’eloqüència dels enquadraments, la força de la vocació…

He de confessar que, a mi, em solen agradar molt els relats iniciàtics, a la literatura i al cinema. M’emociona veure un jove que comença a caminar en aquest món, amb la innocència, puresa de sentiments i obertura total. I, si es pot dir així, compartir-hi el greu pels incipients dolors vitals. Potser hi ha nostàlgia i mitificació d’aquella edat primerenca, quan tot està per fer i alhora tot comença a esdevenir-se; però Spielberg i el seu coguionista no es posen melindrosos, més aviat celebren la bellesa d’aquella època, bressol del que vindria després -som en una semi-autobiografia-. “Los Fabelman” és pura emoció. Ja sé que tinc l’aixeta fluixa i que, per tant, el que em va passar a mi veient la pel·lícula no té perquè ser extrapolable a tothom; però jo vaig tenir els ulls llagrimosos gairebé durant tot el metratge del film. I, al cap de dues hores i mitja, no volia que s’acabés, de ganes que tenia de seguir gaudint-la.

Dramàticament és impecable, en el tractament i la representació dels diferents conflictes que va tocant. Extraordinària la posada en escena d’un moment tan delicat com aquell en què en Sammy revela a la seva mare el motiu pel qual està díscol amb ella des de fa dies i les reaccions sentimentals que en resulten. Quina bondat de personatges, quina netedat d’estimacions, quina valentia de posar-ho en pantalla. I així en les diverses situacions que es van vivint a la pel·lícula. Quina dignitat atorguen al noi, en Sammy, davant els problemes, tant amb la família com amb els companys d’institut quan l’assetgen i que bé que ho encarna el nouvingut Gabriel LaBelle -al final trobo que fins té una retirada amb l’Spielberg!-. Potser és una manera de l’autor d’auto-contemplar-se de manera cofoia; però que n’és de satisfactòria dramàticament aquesta dignitat! Michelle Williams corprèn amb el generós recital de matisos amb què caracteritza el seu personatge, de vena artística frustrada, mare sol·lícita  i que es resisteix a perdre l’amor pregon malgrat l’estima que té pel seu marit. I Paul Dano, que havia estat aquell jove actor amb aire “passota”, és ara un perfecte pare de mentalitat científica i tanmateix comprensiu. Que ben interpretada que està “Los Fabelman”!

Per mi, aquesta és la gran pel·lícula de l’actual temporada d’Oscars, amb permís de “Tar“. Tanmateix, no va anar bé a la taquilla nord-americana i sembla que tampoc hi farà forat a la nostra. Una llàstima, perquè és una mena de cinema que gairebé ja no se’n fa, que creu en les emocions, en la narració d’una història, en el valor de la bona dramatització, en la força dels personatges, en l’expressivitat i bellesa del setè art: un regal al cor i al cap dels espectadors!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!