Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

5 de febrer de 2024
0 comentaris

Berlín 2024: la competició

Les relacions entre dues parelles recloses pel confinament de la COVID, l’autodescobriment d’una dona de l’Himàlaia, l’amistat entre dues noies que s’han conegut per correspondència, un hipopòtam assassinat que torna com a fantasma, el pes del passat saquejat colonialment en l’actualitat d’un país africà, una història estiuenca d’amor estroncada per la Gestapo, una revisió esbojarrada de “La Guerra de les Galàxies”, una de dones i religió amb crims rituals, el drama d’una família sacsejada per les malalties i els lligams complicats, la francesa que fa classes de llengua a dues dones i li agrada estirar-se a les roques i gaudir del vi d’arròs coreà, el problemàtic retorn de la guerra d’un fill i l’impertorbable amor de mare que l’acull, un documental sobre la pedra arquitectònica i el seu impacte sobre el planeta, ciència-ficció sobre el retrobament amb els morts, l’home devot que descobreix secrets del convent de la seva ciutat, la dona iraniana de 70 anys que trenca sentimentalment la seva rutina vital, la funcionària idealista i impecable que topa amb el seu passat, la cuina multicultural d’un restaurant de Times Square, l’actor de cara desfigurada que se la fa arreglar i queda obsessionat amb el col·lega que representa el seu paper d’abans, la dona que deixa plantat el xicot el dia del casament i fa cap a la Xina, una noia que revoluciona la música clàssica a la Venècia de l’època barroca: diversitat de temes, multiplicitat d’històries, ambientades a tota mena d’indrets, servides per cineastes com Olivier Assayas, Claire Burger, Mati Diop, Andreas Dresen, Bruno Dumont, Hong Sang-soo, Piero Messina, Alonso Ruizpalacios, Abderrahmane Sissako…, autors de procedències variades, de renom diferent els uns respecte els altres, amb certa presència femenina, algun de novençà i altres de veteraníssims… Amb actors com Gael García Bernal, Renate Reinsve, Cillian Murphy, Vincent Macaigne, Chiara Mastroianni, Lars Eidinger, Isabelle Huppert, Bérénice Bejo, Ciarán Hinds, Emily Watson, Sebastian Stan, Rooney Mara… Una nòmina de personalitats remarcable en un festival com aquest que, encara sota la direcció de Carlo Chatrian i Mariëtte Rissenbeek, aposta més per les pel·lícules, el seu interès i qualitat, que no pas pels noms que les han fetes. A partir del 15 de febrer i fins el dia 25, es veurà si això darrer és cert, tant com ho va ser en l’edició passada. És la secció competitiva del Festival de Berlín 2024 (la 74a edició de la Berlinale).

Berlín 2024: la Competició.

D’Olivier ASSAYAS, “Hors du temps” / “Suspended Time”. Producció: França. Durada: 1h45. Guió: Olivier Assayas. Amb Vincent Macaigne, Micha Lescot, Nine D’Urso, Nora Hamzawi. Nota sinòptica: Durant el confinament de la COVID-19 el 2020, dues parelles es posen en quarantena juntes en una casa de camp, provocant tensions creixents i revelacions sobre les seves relacions. Sinopsi: L’Etienne (Vincent Macaigne), director de cinema, i el seu germà Paul (Micha Lescot), periodista musical, estan confinats junts a la casa on van créixer. Amb ells hi ha la Morgane (Nora Hamzawi) i la Carole (Nine D’Urso), les seves noves parelles. Cada habitació, cada objecte, els arbres del jardí o els camins a través dels boscos els traslladen als records de la infantesa i els seus fantasmes. El món que els envolta és cada cop més inquietant, la irrealitat del confinament i la comèdia envaeix els seus gestos i accions quotidians. És com si es trobessin suspesos en el temps… Olivier Assayas: París, França, 25.01.1955. Habitual de Canes i havent passat anteriorment també per Venècia, és el primer cop que aspira a l’Ós d’Or.  Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. DE: Adso Films*. DF: Ad Vitam*. EF: 19.06.2024. RESSONS.

De Min BAHADUR BHAM, “Shambhala“. Producció: Nepal, França, Noruega, Hong Kong-Xina, Turquia, Taiwan, EUA, Qatar. Durada: 2h30. Guió: Min Bahadur Bham, Abinash Bikram Shah. Amb Thinley Lhamo, Sonam Topden, Tenzin Dalha, Karma Wangyal Gurung, Karma Shakya. Sinopsi: En un poble poliàndric de l’Himàlaia, la Pema (Thinley Lhamo), una dona embarassada malda per reprendre el control de la situació quan el marit se li fa fonedís sobtadament, en la carretera comercial a Lahsa. Amb el seu cunyat monjo, busca l’home a la natura salvatge, revelant el seu autodescobriment al llarg del viatge. Min Bahadur Bham: Nepal. La seva pel·lícula “Kalo Pothi: Un pueblo de Nepal” / “Kalo Pothi: Un village au Népal” / “Kalo Pothi” va guanyar el Premi de la Setmana de la Crítica de Venècia el 2015. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Best Friend Forever. RESSONS.

De Claire BURGER, “Langue Étrangère“. Producció: França, Alemanya, Bèlgica. Durada: 1h45. Guió: Léa Mysius, Claire Burger. Amb Lilith Grasmug, Josefa Heinsius, Nina Hoss, Chiara Mastroianni, Jalal Altawil. Sinopsi: La Fanny (Lilith Grasmug), una noia de 15 anys d’Estrasburg tímida i solitària, fa un intercanvi lingüístic a Alemanya. A Leipzig coneix la seva amiga per correspondència, la Lena (Josefa Heinsius), una adolescent amb ganes de ser políticament activa. La Fanny està preocupada. Per guanyar-se la Lena, s’inventa una vida per ella mateixa, fins al punt de quedar atrapada en les seves mentides. Claire Burger: Forbach, França, 1978. També debuta a la Berlinale, havent guanyat anteriorment la Càmera d’Or del Festival de Canes i un premi de conjunt (com a co-directora) a Un Certain Regard amb “Mil noches, una boda” / “Party Girl” (2014) i el César al Millor Curtmetratge per “C’est gratuit pour les filles” (2009) i Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Goodfellas. DF: Ad Vitam*. EF: 11.09.2024. RESSONS.

De Nelson Carlos DE LOS SANTOS ARIAS, “Pepe“. Producció: República Dominicana, Namíbia, Alemanys, França. Durada: 2h02. Guió, direcció de fotografia i productor: Nelson Carlos De los Santos Arias. Amb Jhon Narváez, Sor María Ríos, Fareed Matjila, Harmony Ahalwa, Jorge Puntillón García. Sinopsi: Maten un hipopòtam jovenet a la selva de Colòmbia, però retorna en forma de fantasma. Una veu que diu ser d’un hipopòtam. Una veu que no entén la percepció del temps. En Pepe, hipopòtam assassinat, explica la seva història amb l’aclaparadora oralitat d’aquests pobles de les Amèriques. Carlos De los Santos Arias: Santo Domingo, República Dominicana, 1985. Nou en la cursa per l’Ós d’Or, el seu film “Cocote” (2017) va ser premiat a Locarno, a Mar del Plata, a Istanbul, a Cartagena i seleccionat, entre d’altres certàmens, a Sant Sebastià. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De Mati DIOP, “Dahomey“. Producció: França, Senegal, Benín. Durada: 1h07. Guió: Mati Diop. Documental. Sinopsi: El novembre de 2021, vint-i-sis tresors reials del Dahomey es preparen per sortir de París per ser repatriats a la seva terra d’origen, que s’ha convertit en Benín. Juntament amb milers d’altres, aquestes obres van ser saquejades durant la invasió de les tropes colonials franceses l’any 1892. Però, com es viu el retorn d’aquests ancestres a un país que s’havia de construir i compondre amb la seva absència? Mentre l’ànima de les obres s’allibera, el debat fa furor entre els estudiants de la Universitat d’Abomey Calavi. Mati Diop: París, França, 22.06.1982. El seu film “Atlantique” (2019) va guanyar el Grand Prix del Festival de Canes. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange. EF: 25.09.2024. RESSONS.

D’Andreas DRESEN, “From Hilde, with Love” / “In Liebe, Eure Hilde”. Producció: Alemanya. Durada: 2h04.  Guió: Laila Stieler. Amb Liv Lisa Fries, Johannes Hegemann. Sinopsi: A Berlín 1942, la Hilde (Liv Lisa Fries) és membre d’un grup antinazi. S’enamora d’un altre membre, en Hans (Johannes Hegemann). Passen un estiu feliç junts fins que els atrapa la Gestapo i la Hilde és empresonada, embarassada de vuit mesos. Andreas Dresen: Gera, República Democràtica Alemanya, 16.08.1963. Habitual dels festivals, va guanyar el Grand Premi del Jurat de Berlín amb “A media escalera” / “Grill Point” / “Halbe Treppe” (2002) i li van premiar “Rabiye Kurnaz contra George W. Bush” (2022); a Canes el Jurat d’Un Certain Regard li va lliurar el premi ‘Coup de Coeur’ per “En el séptimo cielo” / “Septième ciel” / “Wolke 9” (2008); el 2009 va ser considerat el Millor Director a Karlovy Vary, per “Whisky & Vodka” i el 1999 s’endugué el Premi Pilar Miró al Millor Nou Director per “Nachtgestalten“. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De Bruno DUMONT, “L’ Empire” / “The Empire”. Producció: França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Portugal. Durada: 1h50. Guió: Bruno Dumont. Amb Lyna Khoudri, Anamaria Vartolomei, Camille Cottin, Fabrice Luchini, Brandon Vlieghe. Sinopsi: Entre “Ma Loute” i “La Vie de Jésus“, entre el cel i la terra, en Bruno Dumont ens ofereix una visió càustica, cruel et esbojarrada de “La Guerra de les Galàxies”. Bruno Dumont: Bailleul, França, 14.03.1958. Present a la Competició de Berlín el 2013, amb “Camille Claudel 1945“, Especial Menció en el Premi de la Crítica José Luís Guarner del Festival de Sitges per “Twentynine Palms” (2003), al llarg de la seva trajectòria ha estat de manera molt freqüent a Canes: Menció Especial al guardó Càmera d’Or per “La vie de Jésus” (1997), Grand Prix i premis d’interpretació per “L’Humanité” (1999), Grand Prix per “Flandres” (2006), seleccionat a Un Certain Regard amb “Hors Satan” (2011) i “Jeanne” (2019), en competició per la Palma d’Or també amb “Ma Loute” / “La alta sociedad” (2016) i “France” (2021). A la Quinzena hi ha presentat “P’tit Quinquin” (2014), “Jeannette, l’enfance de Jeanne D’Arc” (2017)… Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Memento*. DF: ARP. EF: 21.02.2024. RESSONS.

De Veronika FRANZ i Severin FIALA, “The Devil’s Bath” / “Des Teufels Bad”. Producció: Àustria, Alemanya. Durada: 2h01. Guió: Veronika Franz i Severin Fiala. Amb Anja Plaschg, David Scheid, Maria Hofstätter. Nota sinòptica: un film sobre dones, religió i crims rituals. Sinopsi: Àustria al segle XVIII. Els boscos envolten els pobles. Matar un nadó fa que una dona sigui condemnada a mort. L’Agnes (Anja Plachg) es prepara per a la vida matrimonial amb el seu estimat. Però la seva ment i el seu cor es fan pesats. Un camí ombrívol interior, en solitari, tot sobreeixint mals pensaments. Nota de tafaneria: Veronika Franz és la dona d’Ulrich Seidl i mare dels seus dos fills. Veronika Franz (Viena, Àustria, 1965) i Severin Fiala (Horn, Àustria, 1985) van triomfar al Festival de Sitges de 2014 amb “Buenas noches, mamá” / “Goodnight mommy” / “Ich seh, ich seh“: Méliès d’Argent, Gran Premi de Fantasia Europea, Menció Especial del Premi de la Crítica José Luís Guarner. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Playtime. DE: Caramel. DI: Movies Inspired*. RESSONS.

De Matthias GLASNER, “Dying” / “Sterben”. Producció: Alemanya. Durada: 3h03. Guió: Matthias Glasner. Amb Lars Eidinger, Corinna Harfouch, Lilith Stangenberg, Ronald Zehrfeld, Robert Gwisdek, Anna Bederke. Nota sinòptica: La Lissy deixa de patir pel deteriorament del seu marit Gerd, quan l’ingressa en una residència. La seva alegria però dura poc, perquè la seva pròpia salut declina ràpidament.  Sinopsi llarga: La Lissy Lunies té uns 70 anys i gaudeix de llibertat des que el seu marit Gerd, que pateix demència, és en una residència. Tot i això, la Lissy ha de lluitar ella mateixa contra diverses malalties: pateix de diabetis, d’una malaltia renal, de càncer i comença a quedar-se cega de mica en mica. En Tom (Lars Eidinger), el seu fill, és director d’orquestra. Amb el seu millor amic, en Bernard, preparen un nou treball anomenat ‘Dying’. En Bernard, però, està deprimit. La seva exnòvia, la Liv (Anna Bederke), el contracta com a pare substitut del seu fill. L’Ellen, germana d’en Tom, coneix el dentista Sebastian, amb qui comença una aventura. Tots dos tenen predilecció per l’alcohol. Com a inconformista, l’Ellen prefereix estar èbria. Matthias Glasner: 20.01.1965, Hamburg, Alemanya. Tercera participació a la competició del Festival de Berlín -anteriorment, amb “El libre albedrío” / “Le libre arbitre” / “Der freie Wille” (2006) i amb “Merced” / “La Grâce” / “Gnade” (2012)- d’aquest cineasta que darrerament treballa sobretot en sèries televisives. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: The Match Factory. RESSONS.

De HONG Sang-soo, “A Traveler’s Needs” / “Yeohaengjaui pilyo”. Producció: Corea del Sud. Durada: 1h30. Guió: Hong Sang-soo. Amb Isabelle Huppert, Lee Hyeyoung, Kwon Haehyo, Cho Yunhee, Ha Seongguk. Sinopsi: Venia de França. Tocava una flauta dolça infantil en un parc. Sense mitjans per mantenir-se, li van aconsellar que ensenyés francès. Es va convertir en professora de dues dones. Li agrada estirar-se a les roques i gaudir del makkeolli, un vi d’arròs coreà. Hong Sang-soo: 25.10.1960, Seül, Corea del Sud. Un dels cineastes més prolífics de la Història del Cinema, imprescindible es pot dir a tots els festivals importants dels darrers anys (Berlín, Canes, Venècia, Locarno, Sant Sebastià…). Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Finecut Film Sales. RESSONS.

De Meryam JOOBEUR, “Who Do I Belong To” / “Mé el Aïn”. Producció: Tunísia, França, Canadà, Noruega, Qatar, Aràbia Saudí. Durada: 2h. Guió: Meryam Joobeur. Amb Salha Nasraoui, Mohamed Hassine Grayaa, Malek Mechergui, Adam Bessa, Dea Liane. Nota sinòptica: Una dona tunisiana es veu atrapada entre el seu amor maternal i la recerca de la veritat quan el seu fill torna a casa de la guerra i desferma la foscor a tot el seu poble. Sinopsi: L’Aïcha (Salha Nasraoui), una mare tunisiana dotada de somnis profètics (i que té alguna cosa de vident), viu en una granja rural amb el seu marit Brahim (Mohamed Hassine Grayaa) i tres fills. La vida de l’Aïcha i en Brahim es capgira completament quan els seus fills grans, en Mehdi (Malek Mechergui) i l’Amine, van a la violenta abraçada de la guerra (fan cap a Síria per a unir-se al grup fonamentalista ISIS). Després d’haver viscut només pels fills, l’Aïcha i en Brahim es troben sense fonament i intenten donar sentit a una nova realitat dolorosa. Uns mesos més tard, en Mehdi torna a casa amb una dona embarassada anomenada Reem (Dea Liane). El niqab i el silenci de la Reem pertorben profundament en Brahim. L’Aïcha, per la seva banda, dóna la benvinguda a en Mehdi i la Reem a casa i jura protegir-los a qualsevol preu. El retorn d’en Mehdi, però, desferma estranys esdeveniments al poble. L’Aïcha està tan ocupada protegint el seu fill que amb prou feines s’adona de la por creixent a la comunitat i ha d’enfrontar-se als límits del seu amor matern per posar fi a la foscor creixent. Nota: òpera prima. Meryam Joobeur: tunisiana-americana, resident al Canadà. Amb notable carrera de curtmetratgista, el seu film “Ikhwène” (2018) -drama familiar sobre un pare profundament commocionat quan el fill gran torna a casa després d’un llarg viatge amb una nova dona misteriosa- va ser nominat a l’Òscar al Millor Curtmetratge. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Luxbox. RESSONS.

De Victor KOSSAKOVSKY, “Architecton“. Producció: Alemanya, França, EUA. Durada: 1h34. Documental. Sinopsi: Un viatge extraordinari pel material que conforma el nostre hàbitat: el formigó i el seu avantpassat, la pedra, i el seu impacte en un planeta que canvia. Victor Kossakovsky: Sant Petersburg, Rússia, 19.07.1961. Documentalista, ja va ser a Berlín el 2020, amb “Gunda“. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: The Match Factory. RESSONS.

De Piero MESSINA, “Another End“. Producció: Itàlia. Durada: 2h09. Guió: Piero Messina, Giacomo Bendotti, Valentina Gaddi, Sebastiano Melloni. Amb Gael García Bernal, Renate Reinsve, Bérénice Bejo, Olivia Williams, Pal Aron. Nota sinòptica: En un futur proper hi ha la possibilitat d’acomiadar-se de les persones que ja no són aquí, buscant la manera d’alleujar el dolor de la separació, un temps extra per aprendre a acomiadar-se. Què queda de tot l’amor que els cossos es prometen quan s’acaba el seu temps? Sinopsi llarga: Els ulls buits d’en Sal (Gael García Bernal) semblen viure només dels records des que va perdre la Zoe (Renate Reinsve), l’amor de la seva vida. Records, com fragments d’un mirall trencat que no es poden tornar a reunir. La seva germana Ebe, que es mira el germà amb preocupació creixent, li suggereix que confiï en ‘Another End’, una nova tecnologia que promet alleujar el dolor de la separació tornant a la vida, per poc temps, la consciència dels que se n’han anat. Així és com en Sal torna a trobar la Zoe però en el cos d’una altra dona. Un cos desconegut en el qual reconeix misteriosament la seva dona. El que s’havia trencat de sobte sembla recompondre’s.Another End’ dóna temps a en Sal per compartir una mica més de la seva vida amb la Zoe, per tornar-la a estimar, per ser estimat per ella, per poder acomiadar-se’n. Però és una alegria fràgil, efímera, insidiosa i, arribat al final del programa, en Sal no pretén assistir mansament a la dissolució del seu amor, a la pèrdua definitiva de la seva dona. Potser l’amor realment sobreviu i l’eternitat es promet a través dels cossos. Piero Messina: 30.04.1981, Calatagiró, Itàlia. El 2012 va participar al concurs de la Cinéfondation del Festival de Canes amb el curt “Terra” i el seu títol més destacat, “L’espera” / “L’attesa” (2015) va optar al Lleó d’Or de la Mostra de Venècia, on s’endugué premis no oficials. Enllaços: IMDB, MyMovies, AlloCiné, Filmaffinity. VI: Newen. DI: 01. EI: 21.03.2024. RESSONS.

De Tim MIELANTS, “Small Things Like These” / “Kleine Dinge wie diese”. Producció: Irlanda, Bèlgica, EUA. Productors executius: Matt Damon (sembla que ell només n’és productor), Ben Affleck, Kevin Halloran, Michael Joe. Durada: 1h36. Guió: Enda Walsh, basat en la novel·la homònima de Claire Keegan. Amb Cillian Murphy, Ciarán Hinds, Eileen Walsh, Clare Dunne, Emily Watson, Michelle Fairley. Sinopsi: Nadal de 1985. El devot pare i comerciant de carbó Bill Furlong (Cillian Murphy) descobreix tot de secrets que guarda el convent de la seva ciutat, així com algunes veritats importants sobre la seva pròpia vida. Nota: film inaugural de Berlín 2024. Tim Mielants: 11.12.1979. Director de sèries televisives -d’entre les quals, 6 episodis de “Peaky Blinders” (2016), protagonitzats per Cillian Murphy-, amb el seu film “De Patrick” (2019) va guanyar com a Millor Director al Festival de Karlovy Vary i va participar a Noves Visions de Sitges i el 2021 va signar, conjuntament amb els actors Michelle Fairley i Bouli Lanners, “Un amor a Escòcia” / “Un amor en Escocia” / “Nobody Has to Know“. En aquest blog: Cillian Murphy inaugurarà la Berlinale 2024. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De Maryam MOGHADDAM i Behtash SANAEEHA, “My Favourite Cake” / “Keyke mahboobe man”. Producció: Iran, França, Suècia, Alemanya. Durada: 1h37. Guió: Maryam Moghaddam i Behtash Sanaeeha. Amb Lily Farhadpour, Esmail Mehrabi. Nota sinòptica: La Mahin (Lily Farhadpour), de setanta anys, solitària fins ara, opta per refer la seva vida amorosa (al seu país, que limita fortament els drets de les dones). Una trobada casual es converteix en una vetllada inoblidable. Sinopsi: La Mahin, de 70 anys, viu sola a Teheran des de la mort del seu marit i que la filla se n’ha anat cap a Europa, fins que un te de la tarda amb els amics la porta a trencar la rutina solitària i revitalitzar la seva vida amorosa. Però a mesura que la Mahin s’obre a un nou amor, el que comença com una trobada inesperada evoluciona ràpidament cap a una vetllada imprevisible i inoblidable.  El dia 01.02.2024, el Festival ha publicat aquesta nota: A principis d’aquest mes, la Berlinale va tenir el plaer d’anunciar la selecció de la pel·lícula iraniana “My Favorite Cake”, de Maryam Moghaddam i Behtash Sanaeeha, en competició en la 74a edició del festival d’enguany. Des d’aleshores, el festival s’ha assabentat que, en el moment d’escriure, als escriptors i directors iranians Maryam Moghaddam i Behtash Sanaeeha se’ls ha prohibit viatjar, se’ls ha confiscat el passaport i s’enfronten a un judici en relació amb el seu treball com a artistes i cineastes. La Berlinale és un festival fonamentalment compromès amb la llibertat d’expressió i la llibertat de les arts, per a totes les persones d’arreu del món, i el festival està sorprès i consternat en saber que es podria impedir que Moghaddam i Sanaeeha viatgin al festival per presentar la seva pel·lícula i conèixer el seu públic a Berlín. Els directors de la Berlinale, Carlo Chatrian i Mariëtte Rissenbeek, declaren: “Demanem a les autoritats iranianes que tornin els passaports i que acabin amb totes les restriccions que impedeixen que Maryam Moghaddam i Behtash Sanaeeha viatgin lliurement a Berlín aquest febrer, juntament amb la resta de directors internacionals i talents cinematogràfics de arreu del món, perquè puguin presentar la seva nova pel·lícula “My Favorite Cake” com a part del Concurs de la Berlinale 2024″. La pel·lícula anterior de Maryam Moghaddam i Behtash Sanaeeha, “Ballad of a White Cow”, es va presentar a Competició a la Berlinale 2021, emergint com a favorita del públic a les votacions públiques aquell any. La seva nova pel·lícula, “My Favorite Cake”, ara ha estat seleccionada a Competició el 2024.My Favorite Cake” ha comptat amb el suport del World Cinema Fund de la Berlinale, i abans es va desenvolupar com un projecte a través de la Berlinale quan va participar al Mercat de Coproducció de la Berlinale 2020, on va ser reconegut amb el prestigiós Premi al Desenvolupament de la Coproducció Eurimages. Maryam Moghaddam i Behtash Sanaeeha comparteixen una llarga i rica història amb la Berlinale, i se’ls ha de permetre tornar a Berlín aquest febrer. Maryam Moghaddam (1970, Teheran, Iran) i Behtash Sanaeeha (1980, Siraz, Iran) van guanyar el Premi al Millor Nou Director Pilar Miró al Festival de Valladolid el 2021 amb “El Perdón” / “Le Pardon” / “Ghasideyeh gave sefid“, que s’havia presentat anteriorment a la Competició per l’Ós d’Or de Berlín. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Totem Films. RESSONS.

De Gustav MÖLLER, “Sons” / “Vogter”. Producció: Dinamarca, Suècia. Durada: 1h40. Guió: Gustav Möller, Emil Nygaard Albertsen. Amb Sidse Babett Knudsen, Sebastian Bull, Dar Salim. Nota de gènere: thriller psicològic. Sinopsi: L’Eva (Sidse Babett Knudsen), guardiana de presons exemplar, s’enfronta a un autèntic dilema quan traslladen a la presó on treballa un noi del seu passat. Sense revelar-ne el secret, l’Eva demana que la traslladin a la unitat del jove, coneguda com la més violenta de la presó. Els valors i el sentit moral de l’Eva es posen a prova… Gustav Möller: Göteborg, Suècia, 1988. La seva òpera prima, “The Guilty” / “Den skyldige” (2018), premi del públic a Rotterdam, Sundance, Tessalònica i guardonat als Festivals de Valladolid i Torí, va ser versionat el 2021 per Antoine Fuqua, a “Culpable“, amb Jake Gyllenhaal i Peter Sarsgaard.  Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. DF i VI: Les Films du Losange. RESSONS.

D’ Alonso RUIZPALACIOS, “La Cocina“. Producció: Mèxic, EUA. Durada: 2h19. Guió: Alonso Ruizpalacios, basat en la peça teatral ‘La cuina’, d’Arnold Wesker. Amb Raúl Briones Carmona, Rooney Mara, Anna Diaz, Motell Foster, Oded Fehr. Sinopsi: A l’hora de dinar, la vida a la cuina d’un restaurant de Times Square, Nova York, on treballen indocumentats mexicans i de diverses nacionalitats. Alonso Ruizpalacios: Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1978. Quarta Berlinale per al cineasta, que hi ha presentat anteriorment la premiada òpera prima “Güeros” (Panorama 2014) -guardonada també a L’Havana, Lleida, Sant Sebastià, Tribeca…-, la seva segona pel·lícula, “Museo” (Premi Millor Guió 2018) -premiada també a Palm Springs- i el seu següent film, “Una película de policías” (Competició 2021). Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

D’Aaron SCHIMBERG, “A Different Man“. Producció: EUA (A24). Durada: 1h52. Guió: Aaron Schimberg. Amb Sebastian Stan, Renate Reinsve, Adam Pearson. Nota sinòptica: L’Edward (Sebastian Stan) malda per a començar de nou. Després de sotmetre’s a una cirurgia reconstructiva facial, es fixa en un home que l’interpreta en una producció teatral basada en la seva vida anterior. Sinopsi: L’aspirant a actor Edward se sotmet a un procediment mèdic radical per transformar dràsticament la seva aparença. Però la seva nova cara, de somni, es converteix ràpidament en un malson, ja que perd el paper per al qual va néixer i s’obsessiona amb recuperar el que s’havia perdut. Nota: Estrena internacional (presentada anteriorment al Festival de Sundance 2024). Aaron Schimberg: Segons els de Sundance, en Schimberg viu a Nova York, va fer dos llargmetratges comercialment desastrosos, però el segon, “Chained for Life” (2018) -també amb una cirurgia facial-, va ser ben rebut per la crítica.A Different Man” és la seva tercera pel·lícula. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

D’Abderrahmane SISSAKO, “Black Tea“. Producció: França, Mauritània, Luxemburg, Taiwan, Costa d’Ivori, 2023. Durada: 1h50. Guió: Abderrahmane Sissako, Kessen Tall. Amb Nina Mélo, Chang Han, Wu Ke-Xi, Michael Chang. Nota sinòptica: Després de dir “no” el dia del seu casament, l’Aya marxa de Costa d’Ivori per començar una nova vida a Guangzhou, Xina. Sinopsi: L’Aya, una dona ivoriana d’uns trenta anys, diu que no el dia del seu casament, per a sorpresa de tothom. Emigrada a la Xina, treballa en una botiga d’exportació de te amb en Cai, un xinès de 45 anys. L’Aya i en Cai s’enamoren, però la seva història sobreviurà als tumults del seu passat i als prejudicis? Abderrahmane Sissako: Kiffa, Mauritània, 13.10.1961. Membre del Jurat de Berlín 2003, del Jurat d’Un Certain Regard de Canes el 2003, del Jurat de Canes el 2007, president del Jurat de la Cinéfondation i dels curtmetratges a Canes 2015, havent-ne estat membre el 2000. Amb 4 films presentats a Canes, d’entre els quals “Timbuktu” (Premi del Jurat Ecumènic 2014) i “Bamako” (2006), debuta ara en la competció berlinesa. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. DE: Caramel. DF: Gaumont*. DI: Academy Two. RESSONS.

De Margherita VICARIO, “Gloria!“. Producció: Itàlia, Suïssa. Durada: 1h40. Guió: Margherita Vicario, Anita Rivaroli. Amb Galatea Bellugi, Carlotta Gamba, Veronica Lucchesi, Maria Vittoria Dallasta, Sara Mafodda, Paolo Rossi, Elio, Natalino Balasso, Anita Kravos, Vincenzo Crea, Jasmin Mattei.  Sinopsi: Ambientada en un institut de dones de Venècia a finals del segle XVIII, narra la història de la Teresa (Galatea Bellugi), una noia amb un talent visionari, que, juntament amb un petit grup de músics extraordinaris, transcendeix els segles i desafia els cadafals polsegosos de l’Antic Règim inventant música rebel, lleugera i moderna. Pop! Nota: òpera prima. Margherita Vicario: Roma, Itàlia, 13.02.1988. Actriu, compositora, és co-autora del curtmetratge musical “Si riesco parto” (2011). La seva tesi de llicenciatura va explorar l’ús de la música popular per part de Bertolt Brecht en el teatre polític. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. DI: 01. EI: 11.04.2024. RESSONS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!