La setmana passada vam tenir ocasió d’escoltar el nou disc de Refree, Matilda, que publicarà el nou segell Marxophone el proper mes de novembre. El nou treball de Raül Fernández, que du el nom d’una filla que finalment va ser fill, és bastant més lluminós, accessible i diàfan que l’anterior disc de Refree, Els invertebrats
Els catalans que gaudim de la bona música som bastant més afortunats del que ens pensem, i un dels motius d’aquesta vida joiosa és l’existència d’Eduard Canimas. D’afortunats, això sí, ho podríem ser més si Canimas, en comptes d’obsequiar-nos amb un disc cada quatre o cinc anys, decídis treure nou material amb més regularitat. La
Avui una batalleta. Fa cosa de deu anys, quan encara treballava a El Triangle i cobria l’àmbit de moviments socials, repressió i atacs diversos de l’estat contra els drets i les llibertats del poble català, vaig conéixer un xaval a qui tothom li deia Litus. Vam coincidir perquè jo portava tot el tema presos polítics
Ara que els carrers tornen a cremar, ara que l’octubre roig paralitza l’Estat francès i creixen els moviments de resistència i contestació a la vella Europa… Potser ara és més necessari que mai el retorn de Kop, tot i que a més d’un li agradaria veure’ls morts i enterrats. Amb la publicació del seu quart
L’escena catalana és plena d’outsiders, gent que va a la seva sense pensar en el què diran i on els ubicarà el crític de torn. Un majúscul exponent de la tendència de l’anar fent sense parar esment a modes i convencions és el cantautor d’Alella Narcís Perich. Molt abans que esclatés el boom de grups
És de justícia que dediquem un post al segon EP d’Els Trons, banda per la que en aquesta redacció més d’un i més de dos sentim una especial devoció. De la seva tasca de reivindicació del garatge-rock, i a més en català (“el somni d’Ermengol Passola, al cel sia”, diuen al seu text promocional), n’hem
Les últimes setmanes a la DIRECTA hem estat concentrats en l’elaboració d’un especial arran de la publicació de l’exemplar número 200 de la revista. Ha estat una feinada, perquè en el seu dia vam tenir la (boja) idea d’entrevistar 200 subscriptors perquè ens donessin el seu parer sobre el setmanari, sobre els seus punts forts
La primera vegada que vam sentir a parlar d’ell va ser a través d’un correu electrònic d’Albert Font-Tarrés, responsable del bloc Creuant, especialitzat en sardana i cobla. L’Albert ens donava notícia sobre l’existència de Raph Dumas, un Dj i productor de Perpinyà que havia encarat, amb encert notable segons explicava, el repte d’unir cobla amb
Recomanem molt vivament l’Enderrock d’octubre, amb la portada dedicada a Roger Mas i un disc d’inèdits i rareses del cantautor de Solsona. Trobo que és una revista que ens ha quedat prou rodona –hi ha revistes que queden millor i d’altres que no tant, i aquesta és de la gamma alta–, no només pels continguts
Rebo un mail de la Conxita, és a dir, de l’Helena Casas, titulat “Vells temps”. El rebem jo i uns quants altres destinataris que no se identificar perquè resten ocults a la casella ‘cco’. Comença així: “Hola nois i noies i antigues apreciadores de la conxi”. Això d’antigues em preocupa, però segueixo llegint: “remenant l’ordinador,
[Avís per navegants: és un post llarg, rotllo Helena Morén Alegret, only for fans o per gent amb molt de temps per perdre] Ahir vaig estar tot el dia rumiant què havia de dir sobre això de la vaga. En els breus moments que vaig tenir entre la feinada habitual de tot dijous i la
Vilanó-Marimon-Belda, el fil diatònic (Més de 1200 lectures, tot un rècord que hem d’agrair a la desinteressada col·laboració de Jordi Martí, director de la revista SONS). El llarg camí cap a la llibertat L’Acústica i el canvi de xip Hip-hop.cat: l’hora dels valents Plouen lleva àncores Labordeta El renaixement d’Opció K-95 Unes birres amb Els
Informació lliure sobre la vaga: www.29-s-net
Ahir vam presentar un nou informe de Media.cat, l’observatori crític dels mitjans que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils. Aquest cop, l’informe està centrat en analitzar com han tractat les tertúlies d’Els Matins de TV3, El Matí de Catalunya Ràdio i El Món a RAC1 la retallada social impulsada pel Govern espanyol. L’han elaborat
Una nevera de Jordi Martí * El company de fatigues Roger Palà em comenta que això de titular “Les cançons de bandolers. De Serrallonga a Millet” a la portada del SONS 18 no és gaire just. I té tota la raó del món. Serrallonga, com molts altres bandolers, va ser un fill de pagès abocat