Al darrera la nevera

Una nevera de Jordi Martí *

El company de fatigues Roger Palà em comenta que això de titular “Les cançons de bandolers. De Serrallonga a Millet” a la portada del SONS 18 no és gaire just. I té tota la raó del món. Serrallonga, com molts altres bandolers, va ser un fill de pagès abocat a la clandestinitat per la pobresa i les circumstàncises de la vida. Millet, en canvi, és un mafiós que s’ha forrat durant anys i panys, còmodament instal·lat en el cor del sistema. A sobre ho ha fet disfressat de patriota, factor que s’hauria de considerar un agravant si algun dia se li arriba a llegir la sentència. El reportatge del SONS d’aquest mes ve motivat, en part, per
l’espectacle de Refree i Maria Rodés Cançons de bandolers i molt mala
gent, ideat pel periodista Albert Puig, que va estrenar-se al FIMPT de Vilanova i
la Geltrú i també es podrà veure a la Fira Mediterrània de Manresa. [Més]

Pel reportatge exhaustiu que ha escrit Ferran Riera sobre la qüestió
desfilen lladres de camí ral, maquis, quinquis, sometents, mossos
d’esquadra, guàrdies civils i músics, fins arribar al recentíssim
“Romançó del lladre Fèlix”, escrit per Ramon Manent. Potser hagués sigut
més precís posar a la portada “Música i delinqüència”. Perquè això és
el que va repassant el text, gent que s’ha quedat fora de la llei pels
més diversos motius, i que han acabat instal·lats en la memòria
col·lectiva a través de cançons, convertits en personatges. Molts
bandolers van iniciar-se en aquest ofici de sang per qüestions de
faldilles i no per conviccions polítiques. Altres van canviar de bàndol,
van entrar en el marc legal i, sense canviar de mètode, van posar-se a
treballar per al rei de torn en qualsevol guerra.
En fi, que és difícil establir gaires denominadors comuns per als
bandolers, més o menys sanguinaris, més o menys justos. Ja em perdonaran
historiadors i sociòlegs, però una bona síntesi la va fer León Gieco al
final de la llarga cançó-crònica “Bandidos rurales”: “Gaucho Gil, José
Dolores, Gaucho Lega y Alarcón / bandidos populares de leyenda y corazón
/ Queridos por anarcos, pobres y pupilas de burdel /
Todos fuera de la ley, todos fuera de la ley”.

* Jordi Martí és director de redacció de la revista SONS DE LA MEDITERRÀNIA

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!