Sol i sípies (DiscMedi, 2010) és el disc de debut de Deboits, una banda formada per músics catalans i menorquins que es mouen entre el Berguedà i el port de Maó. A mig camí entre Borredà i Menorca, aquests sis personatges van congeniar en el seu període d’estudiants universitaris i la trobada, anys després, ha
a uns mesos, la revista Llengua i ús, una publicació tècnica del departament de Política Lingüística de la Generalitat principatina, va encarregar-nos a la gent d’Enderrock un article arran de l’experiència del concurs Hip-hop.cat. El qui signa aquestes ratlles va ser l’encarregat d’executar-lo. El text ha sortit publicat, en format exclusivament digital, a la revista
Ja vaig dir en l’apunt anterior que no era gaire fanàtic de la proliferació de llistes que apareixen en aquests dies de l’any en tota mena de webs, blocs i publicacions musicals, però avui farem una concessió. I posats a triar una llista, que millor que la que hem elaborat a l’Enderrock, probablement la més
Els lectors d’aquest bloc ja saben de la reticència del seu autor a tot allò que faci referència a les temudes “llistes del millor de l’any”. Pretendre encabir en una relació de cinc o deu discos el que, suposadament, és el millor que ha donat l’any musical és, senzillament, una quimera inassolible, tant si ho
Una nevera de Jordi Martí * Se’ns ha mort Enrique Morente. Un dels bons. A l’any setanta-set, quan jo vaig nàixer, va publicar dos discos descomunals: Homenaje a D. Antonio Chacón i Despegando. Dos àlbums complementaris que va gravar amb el seu guitarrista de confiança, Pepe Habichuela, i que són com les dues cares d’una
Ahir va culminar la primera (i esperem que no sigui l’última) temporada d’El Convidat, el programa en què Albert Om s’instal·la a casa d’algun personatge més o menys públic amb la intenció de passar-hi el cap de setmana i descobrir-ne les interioritats. Un programa molt ben fet, correctíssim, l’exemple del que pot arribar a donar
Vivim en un edifici antic i atrotinat, al barri del Camp d’en Grassot. L’administradora de la nostra finca cobra religiosament cada mes una aportació dels seus habitants, però aquesta inversió constant dels llogaters no es tradueix mai en cap millora: l’estat de l’escala és més aviat lamentable. Llòbrec, trist, deixat. El més problemàtic és que
Ja sabeu que l’Angelina i els Moderns -i de fet tots els invents de l’Helena Casas en general– són una de les debilitats d’aquest bloc. Fa uns dies, l’Angelina va fer públic el clip d’una nadala que han enregistrat seguint els seus habituals paràmetres ie-ié i que estan difonent per la xarxa. Aquí us la
El músic de Guissona Joan Pons, conegut artísticament com El Petit de Cal Eril –us imagineu que algun músic hagués triat aquest nom artístic fa només cinc o deu anys? Ja us ho dic: l’haurien lapidat– ha triat el refrany ‘vol i dol’ per donar títol al seu segon disc, publicat pel segell BankRobber. Algú
No hi ha gaire propostes, en català, que mirin d’apropar el pop a sonoritats més electròniques. Un grup que ho ha fet són Minimal 21, guanyadors d’un dels premis deL Sona 9 de fa un parell d’anys. I un altre artista que ha treballat aquest àmbit amb solvència és David Pérez, més conegut com a
És una mica difícil seguir-los la pista, el ritme i la dinàmica de treball. Però de tant en tant anem tenint notícies d’El Belda i el Conjunt Badabadoc, i sempre són bones. Cap allà al mes de setembre publicàvem a l’Enderrock, que estàven enllestint el llançament del seu primer vinil, un EP amb quatre temes
Qui ho diu que la música festiva no pot ser sinònim de música de qualitat i amb contingut? Naraina desmenteix aquest tòpic suadíssim i a l’hora tan habitual en determinada crítica musical elitista amb el seu segon disc, Nina (Kasba Music, 2010) produït per tot un tòtem de les músiques mestisses, Tomás Arroyos (Mano Negra,
Porto tres dies parlant amb independentistes desorientats, desconsolats i desanimats pels resultats electorals. Són independentistes més desorientats, desconsolats i desanimats que jo, probablement perquè no han llegit un llibre d’aquests bàsics, titulat El mirall escocès (2007), obra del senyor Xavier Solano. Parla sobre Escòcia i els escocesos, i sobre com porten això de la independència
Probablement no n’estareu al cas, perquè l’efemèride ha passat relativament inadvertida als mitjans, però a primers de novembre va fer cent anys de la fundació de l’organtizació de masses més important de la història dels Països Catalans, l’única que ha tingut més afiliats que el Fútbol Club Barcelona i el Club Súper 3: la CNT.
La Gran Aventura van ser en el seu dia un grup incomprès, que va diluïr-se en el magma d’aquella erupció que fou el rock en català dels noranta. Ara, després d’un silenci que s’ha allargat des de 1996, la banda encapçalada pel cantant Xavi Vidal torna a reunir-se, i el millor de tot és que