Al darrera la nevera

La primera vegada que vam sentir a parlar d’ell va ser a través d’un correu electrònic d’Albert Font-Tarrés, responsable del bloc Creuant, especialitzat en sardana i cobla. L’Albert ens donava notícia sobre l’existència de Raph Dumas, un Dj i productor de Perpinyà que havia encarat, amb encert notable segons explicava, el repte d’unir cobla amb electrònica, funk i soul. El correu té data de desembre de 2009, amb la qual cosa es pot constatar que, tenint en compte que en parlem en aquest bloc gairebé un any després, de bon començament no li vam donar la importància que mereixia. El tema va quedar, doncs, relegat a la carpeta cada cop més gruixuda d’excentricitats. Mesos més tard, gràcies a la insistència del segell DiscMedi i alguns altres inputs que vam anar rebent d’entesos en la matèria, vam anar parant una mica més d’atenció al personatge. Així vam descobrir el disc Ode to Tanguy Jo (Enjoy, 2009), on Dumas s’agermana amb una formació de rock, The Primaveras, per abordar una particular mixtura de sons negroides amb elements d’arrel, com en aquest “Muntanyes del Canigó” que aquí ressona. Gens impostat, tot normal, i amb molt de groove. Estava clar que n’havíem de saber més, i així ha estat. [Més]

Vam concertar cita amb Raph Dumas dilluns passat, i ell, sol·lícit i extremadament amable, va tenir el detall de baixar de Perpinyà expressament per realitzar l’entrevista i la sessió fotogràfica que sortirà al número de novembre de la revista Enderrock. El viatge va ser d’allò més productiu perquè, al marge de les qüestions estrictament periodístiques, vam aprofitar per fer coincidir Dumas amb el periodista i Dj Òscar Dalmau, amb qui ja es coneixien gràcies al segell francès Vadim Records, amb qui ambdós han treballat. De fet, una peça de Raph va servir per il·lustrar la sintonia d’estiu del programa de Dalmau a RAC 1, La competència. I per acabar d’arrodonir la trobada, vam fer la sessió de fotos al cubil-oficina de BankRobber, al barri de Gràcia. Amb els BankRobber en Dumas també hi té força relació, ja que el Dj ha facilitat el desembarcament al Rosselló de músics de la factoria bisbalenca.
Per entendre una mica millor la història de Raph Dumas hem de remuntar-nos als dies foscos de de la retirada del 1939, en què l’avi del nostre personatge, Jo Dejuan, va emprendre el camí de l’exili i va anar a raure a la vila de pescadors de Portvendres, tocant a Cotlliure. Allà, Dejuan va formar la banda Les Primaveras, amb qui va recórrer els balls populars i les festes majors del Rosselló durant els anys cinquanta i seixanta. Al seu repertori s’hi trobaven els èxits ballables del moment però també peces tradicionals, on la tenora hi tenia un paper destacat. Dumas ho explica així, en un perfecte català del Rosselló: “Feien música popular anglesa i francesa, per exemple temes dels Stones, però amb el regust de la Catalogne”. L’eclosió del fenomen dels punxadiscos, a final dels seixanta, va suposar la dissolució de l’orquestra. I ara, gairebé quaranta anys després, el net de Jo Dejuan ha decidit recuperar l’esperit -i el nom- d’aquell conjunt amb una nova proposta, Raph Dumas & The Primaveras. “No fem el mateix, però vull considerar que en guardem l’esperit. És música molt ballable i la conjunció amb els sons d’arrel ha estat gairebé casual, però funciona molt. És superfunk, més superfunk català!”, s’exclama Dumas, que al marge d’incoporacions puntuals d’instruments com la tenora ha fet un espectacle sencer amb la Cobla Mil·lenària, com es pot comprovar al video que acompanya aquest apunt. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!