Al darrera la nevera

Rebo un mail de la Conxita, és a dir, de l’Helena Casas, titulat “Vells temps”. El rebem jo i uns quants altres destinataris que no se identificar perquè resten ocults a la casella ‘cco’. Comença així:  “Hola nois i noies i antigues apreciadores de la conxi”. Això d’antigues em preocupa, però segueixo llegint: “remenant l’ordinador, vaig trobar això. Ostres, és part de la maqueta de Santa Rita, santa Rita. Flipeu amb com va canviar la cançó ‘Tot i res'”. (Em permeto la llibertat de pujar-la al Goear i compartir-la amb les “apreciadores de Conxita” que tafanegeu sovint per aquest bloc, amb el benentès que es tracta d’un enregistrament de treball en format maqueta). I conclou: “No sona malament, oi? Potser si haguessim tirat per aquesta banda hauríem triomfat com el Joanmi Oliver“. [Més]

Després, l’Helena acaba dient: “Jo m’he enyorat”.
Crec que no m’equivoco si dic que hi ha molts actuals apreciadors i apreciadores de Conxita que també s’enyoraran quan l’escoltin.
Vaja, que suposo que ja tocaria començar a preparar un nou disc, no?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!