Al darrera la nevera

Ahir vam presentar un nou informe de Media.cat, l’observatori crític dels mitjans que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils. Aquest cop, l’informe està centrat en analitzar com han tractat les tertúlies d’Els Matins de TV3, El Matí de Catalunya Ràdio i El Món a RAC1 la retallada social impulsada pel Govern espanyol. L’han elaborat el professor Xavier Giró, de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB, i el periodista Oriol Andrés: el podeu consultar íntegre aquí. Segons es demostra, els tertulians van acceptar de forma majoritàriament acrítica les polítiques governamentals. 22 dels 48 participants van presentant-les com “necessàries” o, fins i tot, “insuficients”, mentre que sols dotze en van criticar el seu “contingut antisocial”. Això, a nivell discursiu, es va plasmar en l’ús d’una sèrie de fòrmules axiomàtiques o resignades –”era necessari”, “era inevitable”, “Mai no es pot estar d’acord amb una retallada, però…”, “Ara toca”…–. Unes fòrmules bastant semblants a les que, els dies previs a la vaga general, hem tingut ocasió de sentir en molts mitjans de comunicació: “és inútil”, “és contraproduent”, “no servirà per a res”… Aquest periodisme resignat, però, té un problema: que no és periodisme. Bàsicament, perquè menteix. D’alternativa sempre n’hi ha. [Més]

Giró i Andrés expliquen en aquest informe que va ser l’analista del discurs Norman
Pairclough el primer en parlar d’aquest fenomen recurrent, anomenant-lo
estratègia ‘TINA’ (‘There is No Alternative’). El terme, de fet, va ser encunyat en el seu dia per Margaret Tatcher. Aquesta estratègia es
basa en el fet de presentar com a única alternativa possible l’actual
estat de les coses i és una de les claus de l’èxit del pensament
neoliberal. La història, però, està plena d’exemples de gent que, en situacions
molt més complexes que l’actual, no tenien cap alternativa i van
demostrar el contrari.
Aquí teniu uns quants exemples:

1) El 2 de juliol de 1855 els obrers sense cap alternativa de l’Estat espanyol van convocar una vaga general després de la repressió militar del general Juan Zapatero, que havia prohibit les societats obreres i els convenis col·lectius. Encabat, el Govern es va veure obligat a legalitzar els sindicats i reduir les jornades laborals a infants i adolescents.

2) La vaga general del tèxtil de 1912, realitzada exclusivament per dones que no tenien cap alternativa, aconsegueix que la legislació proteccionista dels treballadors aprovada el 1900 es faci efectiva.

3) La mítica vaga de la canadenca del 1919, impulsada pels obrers sense alternativa de la CNT, va aconseguir la jornada de 8 hores.

4) La vaga general contra l’Alzamiento Nacional del 18 de juliol, secundada pels obrers i camperols sense cap mena d’alternativa, va ser clau per evitar el triomf dels revoltats a les principals ciutats de l’Estat espanyol. De fet, a Catalunya van acabar fent la revolució.

5) Les vagues del 56 al tèxtil i el metall, realitzades per obrers sense cap alternativa possible en plena dictadura feixista, va aconseguir que el règim aprovés la Llei de Convenis Col·lectius.

6) Entre 1969 i 1975, es van convocar anualment una mitjana de 400 vagues –totes elles, absurdes i sense alternativa–, que van obligar a la patronal a negociar directament amb els sindicats de classe –òbviament, formats per obrers sense cap alternativa–, ometent l’obsolet sindicalisme vertical oficial.

7) Més pròximes en el temps, la vaga contra el PSOE de 1988 va obligar al Govern a iniciar una política d’ampliació de les inversions públiques. I la vaga contra el PP de juny de 2002, contra l’anomenat ‘decretazo’, va acabar suposant la dimissió del ministre de Treball i la retirada de 10 dels 12 punts del decret.

Així doncs, sigueu una mica perspicaços a l’hora de llegir les notícies sobre aquesta vaga: there is allways an alternative. Que els mitjans de comunicació prioritzin un discurs en què aquestes no siguin visibles només vol dir una cosa: que segueixen sent necessaris periodistes que vulguin i siguin capaços d’explicar-les.

[Les dades sobre les vagues generals han estat extretes de l’apunt Vagues que han canviat la història, al bloc Reflexions d’un arqueòleg glamurós.]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!