Al darrera la nevera

És de justícia que dediquem un post al segon EP d’Els Trons, banda per la que en aquesta redacció més d’un i més de dos sentim una especial devoció. De la seva tasca de reivindicació del garatge-rock, i a més en català (“el somni d’Ermengol Passola, al cel sia”, diuen al seu text promocional), n’hem parlat en més d’una ocasió en aquest bloc (aquí, per exemple). Doncs bé, resulta que com que la història els ha rutllat prou bé, la banda de Marcel Caballé, Marc Argenter i companyia publica ara un segon EP, com és obvi en rigorós vinil, on hi inclouen quatre temes: dos de propis i dues versions. I ja em perdonaran per no posar alguna de les peces de factura pròpia que han realitzat, però no he pogut resistir posar aquesta gran versió d’una cançó molt popular, “Tainted Love” (“No tens cor”) popularitzada en el seu dia per Gloria Jones. [Més]

Parlem per telèfon amb l’Argenté, que a més de la seva faceta com a guitarrista d’Els Trons fa de les seves pel segell Wah Wah. Ens explica que l’objectiu de la banda a mig termini és editar un LP, i que per això han començat a fer temes propis: en aquest vinil n’hi ha dos, “Demà m’afaitaràs” i “La pena”. Vuereu que no tenen res d’envejar a les versions a les que ens tenen acostumats! A més de l’adaptació del tema popularitzat per Gloria Jones que ressona en aquest apunt,  tema original d’Ed Cobb, Els Trons també han fet la seva particular adaptació de “Kick”, un tema de Paul Revere & The Riders. Tot plegat, com és habitual, éssent fidels al so original de les gravacions de garatge fuzz de la segona meitat dels seixanta. De fet, aquest EP l’han mesclat amb una taula analògica a l’estudi Rec Lab de Barcelona, i algunes preses estan enregistrades amb micròfons d’època. “No podem gravar del tot amb el material que ens agradaria per motius econòmics, però intentem ser el màxim de fidels a aquell so”, diu Argenté.
Per tots aquells que no tingueu tocadiscos -que ja trigueu– podeu descarregar-vos l’EP íntegre en aquest bloc. El grup, que està composant un grapat de cançons per poder publicar el seu primer LP, està força il·lusionat amb la rebuda que està tenint la seva proposa (recordo especialment el concert a la Farinera amb Angelina i els Moderns, que va ser una autèntica rebentada) i més encara perquè consideren que és una bona forma de reivindicar la tasca dels segells catalans dels seixanta, com Concèntric o Edigsa, de qui miren d’emular fins i tot els dissenys en les seves portades.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!