Al darrera la nevera

Avui una batalleta. Fa cosa de deu anys, quan encara treballava a El Triangle i cobria l’àmbit de moviments socials, repressió i atacs diversos de l’estat contra els drets i les llibertats del poble català, vaig conéixer un xaval a qui tothom li deia Litus. Vam coincidir perquè jo portava tot el tema presos polítics i ell era el l’enllaç amb en Juanra, cantant dels Kop, tancat en una presó espanyola per la seva suposada col·laboració amb ETA. En Litus era un dels responsables de Propaganda pel Fet!, un segell de Manresa on també hi havia Obrint Pas i d’altres bandes ‘del rotllo’. Jo coneixia Obrint Pas i Kop, com tothom que es movia en circuits més o menys alternatius en aquella època. Llavors, la gent de Propaganda començava a funcionar com a cooperativa i eren una cosa bastant precària i poc professional. Tot i això, eren la canya: ja llavors, els seus grups eren els que més molaven, havien contribuït a consolidar un circuit alternatiu al marge del trilladíssim ‘rock català’ i, a més, s’enrollaven sempre que feia falta recaptar quartos per alguna causa que s’ho valgués. Era una discogràfica que era molt més que una discogràfica. Eren indepes, eren comunistes i eren bona penya. Eren dels nostres. [Més]

Una mica més de flashback: A més de
facilitar-me tota la info relacionada amb en Juanra i el seu procés, que em servia per contrastar la informació oficial sobre el tema que tots els mitjans donaven per bona sense molestar-se a escoltar l’altra part, en Litus va
començar a enviar-me els discos de Propaganda a El Triangle per si algun dia tenia temps en ressenyava algun. Jo n’anava colant de tant en tant, quan no anava excessivament atabalat entre paperassa judicial diversa. Un dia em va enviar un CD d’Habeas Corpus,
grup madrileny que per aquelles èpoques Propaganda tenia al seu catàleg. Com que em molaven molt, fins i
tot vam lligar una entrevista. Es va donar el cas que, gràcies a la
gestió d’un company de la redacció ‘trianglera’, l’Àlex Romaguera,
col·laborador d’Enderrock des de temps immemorials, aquella
entrevista la vaig poder col·locar en un número especial de la revista Enderrock
dedicat a bandes de rock radical. Aquell va ser el primer text que vaig
publicar en aquesta publicació. Es veu que aquí se la van llegir i no els va desagradar del tot. Arran d’allò va sortir la oportunitat d’anar a treballar en aquesta santa casa, i aquí estic encara.
Es comprèn, doncs, que la relació que pugui tenir amb Propaganda pel Fet! vagi més enllà de la simple relació que pugui tenir amb qualsevol altre segell, management o discogràfica. Aquí a l’Enderrock ho he deixat bastant clar sempre: Propa són camarades plogui, nevi o huracani. Tindran més o menys defectes, la cagaran més o menys sovint, seran criticats per altres grups de l’escena justa o injustament. Però molt poca gent ha aconseguit el que ha aconseguit ells i de la forma que ho han aconseguit ells. Avui, la petita història de Propaganda fa un pas més amb la inauguració de la sala de concerts Stroika, a Manresa, en la qual s’hi han deixat temps, calers i feina, i hi han dipositat molta, molta esperança de futur. Hi han arribat a base d’aplicar la recepta de lluitar, crear i construir: potser per això la sala es diu precisament així, Stroika,
que vol dir ‘construïr’ en rus.
Si voleu llegir la informació sobre l’Stroika, la inauguració, i tot el que hi trobareu, ho podeu llegir aquí o aquí. En aquest bloc, com és habitual, hem preferit explicar una altra història.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!