#sensesenyal
18 de febrer de 2011
0 comentaris
. .
. .
L’anglès és actualment l’idioma franc de la ciència, la llengua amb què s’ha de publicar qualsevol estudi mínimament rellevant. Als profans, però, res d’això ens arriba a través de les revistes especialitzades sinó a través d’activitats de divulgació. El format pot ser força variat (articles, conferències, llibres, entrevistes, etc…) però perquè ho entenguem amb facilitat és imprescindible que l’idioma
Al post anterior vam analitzar la despesa en R+D a la Unió Europea l’any 2009. A aquest post analitzarem l’evolució d’aquesta despesa en els darrers cinc anys, de manera que enlloc de fixar-nos en on és cada país ens fixarem cap on va i a quin ritme ho fa. A l’eix d’ordenades de la gràfica hi tenim
Tant a Catalunya com al conjunt de la Unió Europea, l’any 2009 la despesa en R+D va pujar respecte l’any anterior. Al nostre país va ser de l’1,68% del PIB, i al conjunt de la UE del 2,01%. En termes absoluts, a Catalunya la despesa en R+D es va mantenir en uns 3.285 milions d’euros, però
Què passa si creuem les dades de les concessions de les convocatòries de l’European Research Council (ERC) amb l’avaluació de la innovació que l’informe Innovation Union Scoreboard (IUS) ha fet per a cada país? A partir d’un conjunt de vint-i-quatre indicadors, l’informe IUS 2010, que es va presentar aquesta setmana, dóna una valoració per a
Ahir es va presentar l’informe Innovation Union Scoreboard 2010, on s’avalua l’estat de l’RDI a la UE amb la intenció de ser d’ajuda al seguiment de la Innovation Union, una de les set iniciatives senyeres de l’estratègia Europa 2020. Les principals conclusions de l’estudi són que al si de la UE els Estats convergèixen gradualment, però a nivell mundial la
A manca de temps per redactar un post amb cara i ulls, us faig un tast de quatre notícies recents de l’apassionant món de les patents. Això sí, tots ells amb un enllaç per completar-ne la informació. Actualitzada la llista de contactes de l’Oficina Europea de Patents (EPO) a cada país. Enllaç a la notícia
Jordi Pujol, el pare de la política del peix al cove, acaba de dir que així no anem enlloc i que Catalunya només té dues opcions: la independència o la nostra desaparició com a poble. Verba volant, scripta manent. Ha fet molt més que dir-ho: ho ha deixat escrit a l’editorial d’aquesta setmana (Del Tribunal Constitucional
Wikileaks ha remogut el debat polític que contraposa la llibertat d’accés a la informació amb la seguretat dels Estats. Però a nivell científic, l’any 2010 també ens ha deixat un conflicte sobre els límits de la llibertat d’investigació i de difusió de les idees. El conflicte ha estat entre Elsevier, probablement l’empresa de publicació de
La Comissió Europea ha publicat un informe –A decade of EU-funded GMO research (2001-2010)– sobre els principals projectes de recerca adreçats a organismes modificats genèticament (OMG) que en els darrers deu anys han rebut finançament dels programes marc de la UE. El gran potencials que els OMG tenen per a millorar la productivitat de les
El mes passat la Comissió Europea va donar el vistiplau a la petició del Consell de Competitivitat de tirar endavant amb la proposta d’una patent única europea amb l’aval de només onze Estats membres. Un fet extraordinari, perquè en principi s’exigeix la unanimitat dels vint-i-set països. Actualment, patentar a tota la Unió Europea té un cost unes
Si mai us han servit un cubata com aquest -amb el nivell arran del got i els glaçons surant com icebergs- potser us heu afanyat a fer-ne el primer glop per evitar que el got vessi quan els glaçons comencin a fondre’s… Si és així, no calia que us afanyéssiu tant. Almenys no si només
L’any 2000 la Unió Europea es va fixar per a l’any 2010 l’objectiu de ser l’economia basada en el coneixement més competitiva del món. El 2010 ja ha arribat i, certificat el fracàs de l’anomenada estratègia de Lisboa, la Comissió Europea s’ha fixat l’any 2020 com a nou horitzó per transformar el seu model de creixement
Suposo que ja ho sabeu: el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha declarat nul·les unes escoltes telefòniques que Baltasar Garzón aportava com a proves incriminatòries al cas Gürtel. Eren converses entre alguns dels acusats i els seus advocats defensors. Sé que Garzón té fama de ser un mal jutge instructor, de cometre errors greus
Ahir, 24 de març, el Consell de Direcció de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) em va rellevar de la direcció executiva de l’Agència. Fa poc més d’un any, quan em va proposar assumir-ne la direcció executiva, el conseller Huguet em va explicar el projecte de canvis en la governança de la