El mes passat la Comissió Europea va donar el vistiplau a la petició del Consell de Competitivitat de tirar endavant amb la proposta d’una patent única europea amb l’aval de només onze Estats membres. Un fet extraordinari, perquè en principi s’exigeix la unanimitat dels vint-i-set països.
Actualment, patentar a tota la Unió Europea té un cost unes 10 vegades superior al de fer-ho als Estats Units o al Japó. La pèrdua de competitivitat que aquest cost addicional comporta és especialment sagnant en uns moments en què l’agenda política situa la innovació com l’element clau per a sortir de la crisi.
Atès que la major part d’aquest diferencial del cost de patentar és imputable a despeses de traducció (als idiomes oficials dels vint-i-set Estats de la UE) i la tramitació legal corresponent, la Unió Europea intenta des de fa anys reduir i simplificar els processos per tal que els costos siguin equiparables als dels EUA i el Japó. L’actual proposta reduiria a tres el nombre d’idiomes de treball: anglès, francès i alemany; els tres idiomes oficials de l’ Oficina Europea de Patents (EPO).
Aquesta proposta, però, fa anys que està encallada pel veto que exerceixen Itàlia i Espanya, que exigeixen que s’ampliï el nombre d’idiomes oficials per tal d’incloure-hi l’italià i el castellà.
El Tractat de Lisboa preveu, com últim recurs, prescindir del requisit de la unanimitat en el que anomena processos de “cooperació reforçada”, quan es disposi del suport d’un mínim de nou Estats membres i els objectius d’aquesta col·laboració no s’hagin assolit en un període temps raonable. És a aquest procediment al que el ministre d’Empresa i Simplificació, Vincent Van Quickenborne, ha apel·lat per tal de desencallar la proposta. Un cop obtingut el vistiplau de la Comissió Europea , el proper pas és consultar el Parlament abans que el Consell Europeu en prengui la decisió final, probablement durant el proper mes de març.
D’acord amb les últimes dades facilitades per Eurostat -corresponents a l’any 2007- els onze Estats que donen suport la proposta de cooperació reforçada (Alemanya, França, Regne Unit, Països Baixos, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Luxemburg, Eslovènia, Estònia i Lituània) concentren més del 80% de les sol·licituds de patents presentades a l’EPO. Per la seva part, Itàlia representa el 8,8% del total de sol·licituds de patents, i Espanya el 2,5%.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les patents no ajuden a la innovació, això només és la cantarella oficial de les grans corporacions. Les patents, i molt especialment les de software, destrueixen el petit empresari i alimenten els litigis i la burocràcia entre les grans empreses (que les fan servir simplement per fer canvi de cromos).
Amb aquesta reforma el que es pretén és importar el model americà (la “unificació” només es fa en un sentit, curiós oi?) que tant mal ha fet a sectors com les TIC o l’agricultura. L’objectiu és, naturalment, que les grans corporacions nord-americanes puguin no només esclafar la petita i mitjana empresa al seu país sino també fer-ho amb les empreses europees.
Informa-te’n:
http://eupat.ffii.org/