Eureka!

Ahir es va presentar l’informe Innovation Union Scoreboard 2010, on s’avalua l’estat de l’RDI a la UE amb la intenció de ser d’ajuda al seguiment de la Innovation Union, una de les set iniciatives senyeres de l’estratègia Europa 2020. Les principals conclusions de l’estudi són que al si de la UE els Estats convergèixen gradualment, però a nivell mundial la distància amb els EUA i el Japó s’eixampla cada cop més alhora que, per darrere, el Brasil i la Xina retallen distàncies ràpidament.

L’informe, encarregat per la Comissió Europea, és hereu dels anteriors European Innovation Scoreboards (EIS), dels que en conserva dinou dels seus vin-i-nou indicadors alhora que n’introdueix cinc de nous, i com aquell es publicarà amb periodicitat anual. L’informe classifica els vint-i-set Estats de la UE en quatre grups: al capdavanter (líders) hi ha els Estats amb un índex un 20% superior al de la mitjana de la UE, i hi trobem Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Alemanya; al següent grup (seguidors) hi ha els Estats amb una valoració entre el 120% i el 90% de la mitjana de la UE, i hi trobem el Regne Unit, Bèlgica, Àustria, Països Baixos, Irlanda, Luxemburg, França, Xipre, Eslovènia i Estònia; al tercer grup (moderats) hi ha els països amb una valoració entre el 90% i el 50% de la mitjana de la UE: Portugal, Itàlia, Txèquia, Espanya, Grècia, Malta, Hongria, Polònia i Eslovàquia; i finalment a la cua hi ha els Estats per sota de la meitat de la mitjana de la UE (modestos): Romania, Lituània, Bulgària i Letònia.

En lectura interna, l’estudi destaca que els països del grup capdavanter encapçalen la classificació de gairebé tots indicadors. Pel que fa a l’Estat espanyol, únicament està per sobre de la mitjana de la UE en cinc dels vint-i-quatre indicadors.

L’estudi també avalua l’evolució d’aquests valors en els darrers cinc anys i -amb algun matís- observa que la tendència és que el creixement global dels grups és major com menor és l’índex d’avaluació, de manera que la tendència és a una homogeneització dels resultats. Al si de cada grup, però, hi ha comportaments força dispars. A nivell global de la UE, destaca positivament el ràpid creixement en publicacions amb col·laboracions internacionals i negativament el retrocés de la despesa en innovació que no és R+D.

Pel que fa a la comparativa amb països de fora de la UE la situació no és gaire galdosa perquè tot i el seu creixement, la UE encara perd més terreny respecte els EUA i, especialment, el Japó, que creixen més de pressa. Per darrere, el Brasil i molt especialment la Xina retallen distàncies ràpidament; la distància amb l’Índia pràcticament es manté estable i només s’incrementa respecte la Federació russa. Per tot plegat, al discurs de presentació de l’informe, la comissària europea de recerca, innovació i ciència, Máire Geoghegan-Quinn, va advertir que la UE corria el risc de veure com els EUA desapareixen en la distància alhora que sentim al clatell l’alè dels països emergents.

Els indicadors han estat mesurats amb valors corresponents als anys 2007, 2008 i 2009, de manera que probablement encara no reflecteixin bona part de l’impacte de la crisi econòmica. A nivell regional (NUTS2), la innovació s’avalua cada dos anys amb els successius informes Regional Innovation Scoreboards, el proper dels quals s’espera a principis del 2012.

Gràfica, extreta de l’Innovation Union Scoreboard 2010, amb la valoració global dels vint-i-set Estats de la UE acolorits s’acord amb els quatre grups definits a l’informe. Codi de països: SE (Suècia), DK (Dinamarca), FI (Finlàndia), DE (Alemanya), UK (Regne Unit), BE (Bèlgica), AT (Àustria), NL (Països Baixos), IE (Irlanda), LU (Luxemburg), FR (França), EU (promig de la Unió Europea), CY (Xipre), IS (Islàndia), SI (Eslovènia), EE (Estònia), PT (Portugal), IT (Itàlia), CZ (Txèquia), ES (Estat espanyol), EL (Grècia), MT (Malta), HU (Hongria), PL (Polònia), SK (Eslovàquia), RO (Romania), LT (Lituània), BG (Bulgària), i LV (Letònia).