tempus fugit

de tot i de res

16 de febrer de 2016
0 comentaris

placebo gens ni mica enganyós

A vegades pels estrets camins veïnals de paret seca, ullastres d’un i l’altre cantó agombolen les cúpules formant un enigmàtic túnel. Si és un dia gris i l’ànima està tocada, encara l’entristeix més però, si el dia és assolellat, malgrat la tristor, la llum final del túnel, com la innòcua i saludable píndola placebo, pressiona, vés a saber en quin racó del cervell, activant la cèl·lula de l’optimisme.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.