tempus fugit

Fidel a la pesca de proximitat, la seva presencia, personalitza l’espai emboirat; a més a més, serà l’espectador privilegiat de veure com de mica en mica la boirassa s’esvaeix donant pas a l’aparició d’un prepotent roig sol que s’alçarà groguejant fins a encegar la vista de qui gosi mirar-lo, les gotes d’humitat presents damunt qualsevol superfície s’eixugaran i, amb sort, mentre tot això passa, dos, tres o més peixos seran alçats amb prestesa pel protagonista de la imatge, llavors, el solitari de tres naips, canya, ham i esquer, s’haurà acabat però, com acostuma a passar, no les ganes de jugar-ne, potser l’endemà mateix, un de nou.