tempus fugit

de tot i de res

10 de febrer de 2016
0 comentaris

nomenclatura d’un color

Anys i anys de consistent porta de fusta de pi, qui sap si de Sòria o Galícia, segurament talat en la fase lunar optima perquè el corc no faci estralls, i diuen que antigament això era possible quan la tala puntualment es feia en lluna nova o quart minvant, fins i tot als magatzems de fusta de la ciutat així ho feien constar en la partida de taulons corresponent a fi i efecte que l’ebenista o fuster, segons el treball encarregat, triés els que més li garantien la feina. D’això ja fa una pila d’anys (50-60 del segle XX), tants que encara el color carabassa del tirador ningú  podia imaginar-se que popularment acabaria dient-se color butà.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.