tempus fugit

Els talls profunds deixats per la serra talladora a les pedreres de marès, ara en desús, fan possible que un pardalet ajudant-se amb el bec i ungles construeixi un segur habitacle per aixoplugar la descendència i així, desenes de diminutes coves són ràpidament habitades per cridaneres cries piuladores convulsives que transformen l’espai en un auditori sonor digne de gaudir-lo una bona estona ja sigui passejant, recolzades en un racó sonor estratègic, assegudes passant fulls de pàgina o, en última instància, fent allò tan sovint més reconfortant i enriquidor de badar, escoltar i no fer res, tot això pot passar fent un tom per la pedrera de Santa Ponça d’Alaior.