Una plaça Trafalgar que recupera itineraris de ciutat

Render nova plaça Trafalgar des de la carretera Antiga de ValènciaAquest mes d’agost s’ha començat a contractar la primera fase de reforma de la plaça Trafalgar (📍accediu al projecte), al cor de #Llefià. Una plaça més accessible i que millora la connexió entre la part baixa (Carretera Antiga de València) i alta (Torre Mena i Marquès de Sant Mori), recuperant ‘camí’ Santa Coloma.

La plaça Trafalgar és una de les places més vives i dinàmiques de #Badalona, i amb aquesta actuació guanya nous espais de relació (espai d’estada CAP, grada, zona jocs) i es connecta millor amb el barri. Aquí hi ha hagut un treball intens de l’Àrea d’Urbanisme que vaig dirigir fins al juny d’aquest any i el Districte 4, amb Dolors Sabater com a regidora especial, conjuntament amb el servei de projctes de l’AMB i la Comissió Urbanisme de #Llefià. Ara està en marxa la primera fase, amb pressupost de 1,5M, però s’ha treballat un projecte ampli que inclou altres fases. Va ser una de les prioritats del govern en q vam participar com a ERC junt Guanyem i ICV/EUiA a #Badalona. Estem contents que vagi fent camí. Continua llegint

Millor votar que xiular, no?

Al voltant de la tan comentada i gens espontània xiulada al president Puigdemont divendres passat a les festes del Gran Sol, a Llefià.

  1. Llefià és un barri tenaç i digne, de moltes lluites compartides. És MÉS q els xiulets orquestrats al president escollit per la majoria… al barri, com a arreu, hi ha gent per tot. Per sort, això es va veure entre el públic (per bé que algú ha tingut bona cura de que no sortís al vídeo): hi havia gent que cridava en contra, naturalment; i d’altres, molts d’altres, que aplaudien animant al president a acabar el seu discurs.
  2. És ben legítim xiular a qui es vulgui, ho és avui i ho serà en la futura república. El que no es pot fer és, com ha fet el PP, atribuir als que cridaven i insultaven el paper de ‘representants del poble’. ¿Per què el senyor que cridava ‘fuera, fuera’ és més representatiu que la senyora del costat que aplaudia el president en solidaritat?
  3. En tot cas, als de la bronca ahir a #Badalona, una pregunta: si esteu contra la independència millor votar q xiular, no? L’#1O teniu/tenim una cita amb la democràcia. Allà sabrem què pensa Llefià i Badalona de veritat. Ah, i que consti, que el senyor a qui escridassaveu està jugant-se-la per garantir el vostre ‘no’.
  4. Però més enllà de l’incident, gens innocentment magnificat pel partit d’Albiol, em quedo amb això: la reivindicació reeixida de l’espai públic com a lloc de cultura i ciutat. Aquest cap de setmana el festival musical del Gran Sol ha situat Badalona de nou al mapa de la cultura.

L’Enric Juliana al seu FB ha escrit això sobre el tema (molt recomanable) i en Jordi Ballesteros, aquest altre post. En Jose Téllez també s’hi ha referit.

Places que connecten

Avui m’agradaria centrar-me en tres projectes que ara mateix treballem des del govern. Són intervencions en tres espais de la ciutat: es tracta de la reforma de la plaça Trafalgar, a Llefià (primera foto); la remodelació de la plaça Roja (segona foto), a Sant Roc; i una actuació de transformació al torrent de la Font, entre Bufalà i Morera. Són intervencions urbanes ben singulars però en les quals és possible trobar un mateix fil conductor i que de fet té a veure amb el nom a l’àrea que dirigeixo: urbanisme per a una Badalona habitable.

Pel govern de la ciutat, l’espai públic no és quelcom a restringir i limitar (per exemple, traient bancs o tancant fonts, accions habituals en mandats anteriors) sinó que és una oportunitat, un instrument al servei de la gent, un motor de ciutadania.

En les tres actuacions hi trobem un enfocament similar. D’una banda, el procés de disseny dels espais, d’acord amb els serveis de projectes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb qui Continua llegint

Mirar enrera és, de fet, una manera de mirar endavant

Memòria compartida. Mirar enrera és, de fet, una manera de mirar endavant, una manera de fer ciutat. Vegeu sinó aquesta notícia: els arxius històrics dels barris de #Badalona s’uneixen en un projecte per mostrar online els seus fons documentals. Aquests arxius compartits poden ser –de fet ja ho són, en bona part– instruments de cohesió i de construcció d’un relat de ciutat més fort i equilibrat.

A la ciutat tenim diferents arxius en marxa, una iniciativa ciutadana d’alt valor afegit, que compta amb la complicitat del Museu de Badalona. Us animo a conèixer la feina de l’Arxiu Històric de Llefià, del de Sant Crist o del de Dalt de la Vila.

Podeu accedir a la notícia, aquí.