ATREVEIX-TE A FER LES COSES A LA TEVA MANERA – Iolanda Batallé
Molt recomanable aquest opuscle d’escasses 100 pàgines que es queden curtes.
Una molt bona barreja de consignes que, mesclades entre les formes de fer pròpies de l’autora, ens van donant alguns suggeriments de com dirigir d’una manera més femenina, encara que es podria dir també menys masculina i competitiva.
La veritat és que l’encert del llibre el veig en que he trobat reflectides a moltes companyes directores d’equips que ja són mestres en el seu dia a dia de valors com
la sensibilitat,
“Podem liderar amb èxit una organització complexa respectant la nostra sensibilitat, els nostres sentiments i sent realment qui som. I la prova és que ja ho estem fent. L’èxit no és només assolir uns objectius concrets immediats, sinó preparar l’organització per assolir amb naturalitat els objectius sense aquesta sensació angoixant i additiva tan masculina d’haver d’estar duent per sistema les coses al límit.” (Cap 1: ARRIBADA)
Estar a feliç amb allò que fas,
“L’objectiu darrer de l’organització que dirigim ha de ser aconseguir resultats, i un d’aquests resultats és necessàriament un grau suficient de felicitat de l’organització mateixa. La felicitat no només és un objectiu a llarg termini, també és una necessitat de la gestió diària.” (Cap 2: EQUIP)
L’eficàcia,
“…aquell projecte havia arribat a la taula d’una directora que té la capacitat de fer les coses possibles. Què seria, si no, ser directora? Faig les coses possibles, m’agrada fer-les quan la idea em convenç” (Cap 3: OBJECTIUS)
La resiliència,
“Un problema és la primera notícia d’una experiència nova, una experiència que no tenies prevista i per tant enutjosa, que arriba en un mal moment, però que guarda sorpreses, que pot fer-te descobrir possibilitats que no havies imaginat mai que hi fossin.” (Cap 4: PROBLEMA)
L’absència de l’exigència constant,
“Desconfio de la percepció de la feina com un esforç titànic constant. No és així. La qualitat no és el resultat de l’heroisme sinó del talent, la intel·ligència, el respecte i la feina diària. Una directora no ha de dibuixar escenaris dramàtics per motivar. Resulta complicat dirigir un equip demanant per sistema esforços excepcionals. Les excepcions no cal inventar-les, ja arribaran.” (Cap 5: CONFIANÇA)
O la consciència de la provisionalitat.
“Has de saber fins on arribaràs perquè part de la teva feina de directora és deixar de ser-ho. Rebutjar posar un límit temporal al teu lideratge el debilita, tendeix a fer-te creure que el lloc que ocupes et pertany, que tens més drets que altres. […] La valentia d’haver decidit quan marxaràs t’allibera.” (Cap 6: COMIAT)