Arxiu de la categoria: amb una portada atractiva

UNA HABITACIÓ AMB VISTES – E.M. Forster (Trad.: Xavier Zambrano)

Es fa difícil parlar d’un llibre publicat fa més de dos-cents anys sense por a repetir qualsevol cosa que ja s’haja comentat. Així i tot ahí vaig: Un llibre amb una portada bonica (enhorabona a Viena Edicions i a Blanca Pujals, la directora de la col·lecció) per l’edició tan acurada.

 

Realment la cita de Jane Austen que obri la lectura (“Si un llibre està ben escrit, sempre se’m fa massa curt”) és més que encertada. És un llibre de lectura ràpida perquè està ben escrit. I té perles d’aquelles impagables.

Una de les coses que m’ha sorprès, més enllà de la història d’amor que, inevitablement ja sabem que va a acabar bé, és conseqüència dels 200 anys dels que us parlava abans, ha estat descobrir que l’autor usa la tècnica de trencar la quarta paret. No tenia ni idea que era un recurs emprat tan prompte, el feia més modern. Aquell “aquest personatge no necessita descripció” o un “El lector podria concloure que ella estima el jove Emerson”,… són dos dels xicotets impactes que Forster deixa anar en la segona part de la novel·la. La veritat és que et porta a rellegir el capítol per veure de centrar-te de nou. Una molt bona tècnica de cridar l’atenció.

El llibre conta, com ja sabreu, una història d’amor. Però jo diria que va molt més enllà; l’autor usa una història d’amor típica i tòpica per llençar algunes reivindicacions ben sorprenents, o no tant, per a haver-se escrit a principi del segle XX. Reivindica el dret de les dones a expressar-se per elles mateixa, la seua independència envers els homes “no cal voler a un altre per no voler estar amb tu, no necessite cap home”. També fa una breu però dura crítica social a l’empleament de les dones en els oficis que fins al moment havien estat coto privat masculí. Critica que no es pot llegir d’altra manera que com una crida a la emancipació, si així ho volen, de les dones. Una emancipació que afavorirà la independència sentimental i social.

Una altra de les perles que configuren aquest collar de bon gust que és “Una habitació amb vistes” és el personatge aparentment torpe, i que l’autor s’assegura de fer-nos insuportable, de la Charlotte. Una agent doble en tota regla el paper de la qual no queda destapat fins a l’última línia de la història. I així i tot ens deixa un bri de dubte: “És impossible […] No, sí que és possible” i que cada lector haurà de decidir si jugava en un bàndol o en un altre.

El llibre conté, com no, descripcions de Firenze que fa inevitable la cita final amb la que l’editorial, intuïsc que més bé la directora de la col·lecció, ha tancat l’edició: “…es va acabar d’imprimir a la darreria de febrer de 2021, quan totes les ànimes inquietes esperaven amb deler el començament de la primavera i confiaven poder passejar algun dia per Florència”

Sibérie m’était contée (9/20) Si loin de toi

9-Si loin de toi

Hui és el 6é aniversari de Renat, la data és una de les casualitats que ens va oferir l’adopció. Recorde, en els moments finals del judici d’atorgament de la seua custòdia, com la jutge ens va oferir canviar la seua data de naixement als registres (costums un poc estanlinistes que encara queden per allà supose, perquè no puc concebre com canviar en un registre la data de naixement d’una persona) i com estava de content de que el meu nou fill havera nascut un 11 de Setembre. Per a “ells”, el dia 11 era, és, “el dia de les Torres” però ja s’ho faran, cadascú té els seus referents i el meu és, des de fa temps, la independència de la meua nació. Així que educadament, la traductora va dir que no, que eixe dia bo, sense estridències, per no fer-se notar i sense mostrar el petit moment d’alegria.

D’aquells dies també recorde les dormides amb ell. Eixes dormides eren un dels somnis recurrents que tenia des de casa: ell tan lluny i pensava que un dia el tindria tan a prop. Van ser poques, quan va ser possible fugirem d’allà. I és que malgrat les comoditats que ens oferia la civilització a Moscú (s’agraia la calefacció d’una habitació climatitzada amb una temperatura exterior de 0 graus) les ganes de tornar a casa eren immenses. A la nit dormiem tots a un llit, com per por a que s’escapara i allà, com diu Manu Chao, jo dormia despert, mirant-lo i sense acabar de creure’m que tot estava a punt d’acabar.

Però malgrat l’experiencia de la paternitat no tenia jo molt clar que la cosa no acabava ahí, sino que començava. Començava un camí amb ell que, per sort no serà com el de “La Carretera” de Cormac McCarthy perquè no se si passariem de la primera corba en una situació com aquella, un camí que no se on ens durà però que pinta bé, molt bé. Perquè tot està per fer i tot és possible.

M’agrada imaginar aquell 11 de Setembre de 2008 a un paritori de Sibèria, no estava allà però aquell dia començàrem a caminar junts.

Si loin de toi…Je te joue

Je te sens je te joue je te mise je te perds

je te veux je m’entete je remise je reperds

je te joue…

Je te sens je te joue je te mise je te perds

je te veux je m’entete je remise je reperds

je rejoue…

Ce soir je dors pres de toi

dans la meme chambre

sous le meme toit

ce soir je dors reveillé

l’esprit dehors je t’entrevoie..

ce soir je dors près de toi

comme à chaque fois

je ne m’y fais pas…

Si loin de toi mon amour

Si loin de toi X2

ce soir je dors pres de toi

Je te sens je te joue je te mise je te perds

je te veux je m’entete je remise je reperds

je te joue…

Je te sens je te joue je te mise je te perds

je te veux je m’entete je remise je reperds

je rejoue…

Si loin de toi mon amour

Si loin de toi X2

Je te sens je te joue je te mise je te perds

je te veux je m’entete je remise je reperds

je rejoue…

Je te sens je te joue je te mise je te perds

je te veux je m’entete je remise je reperds

je te joue…

Sibérie m’était contée (8/20) L’automne est làs

La cançò parla dels colors d’una persona, el més important per a mi: el roig del cor, el mateix que tenim tots, al marge de l’orige racial i de la nostra categoria professional.
Aquesta cançò de hui s’enten més visualment: Una persona de color (de
color negre) enfundada en un uniforme verd, de tela aspra i dura, de
camals i mànegues llargues, amb guants a les mans replegant les fulles
mortes del terra d’un gran passeig.

Les feuilles sont jaunes / Les fulles són grogues
les hommes sont verts / els homes són verds
la tete est noire / el cap és negre
le cœur est rouge / el cor és roig
[…]

sous la pluie fine l’automne est làs / sota la fina pluja la tardor ha arribat
[…]

Les feuilles blanches les feuilles mortes / les fulles blanques les fulles mortes
se ramassent a la pelle… / s’arepleguen depressa
sous la pluie fine l’automne est làs x2 / sota la fina pluja la tardor ha arribat
[…]

Je suis un polichinelle / soc una titella
tirez sur ma ficelle / tireu-me a la cara
[…]
je fais mon ptit numero / jo faig el meu número
des que j’entends les bravos / des de que senc els aplaudiments
et quand je suis fatigué / i quan em canse
je m’arrete me reposer… / pare a descansar

(es que en totes les feines es fuma 😉

Sibérie m’était contée (7/20) Besoin de la Lune

M’agrada que la cançò parle de qui necessita a qui en una adopció. De com volem el que no tenim (besoin de la Lune / pour voir venir le jour), és una bona motivació per avançar. De com d’important és la mare en la família tan matriarcal que tinc. De la necessitat de l’estima, l’amor…

Diria que és de les meues cançons preferides…

J’ai besoin de la lune / Necessite
la Lluna

Pour lui parler la nuit /
per parlar-li de nit

J’ai besoin du soleil / Necessite
el sol

Pour me chauffer la vie /
per calfar-me la vida

[…]

J’ai tant besoin de toi /
Et necessite tant

Tout à coté de moi / al
meu costadet

J’ai besoin de la lune / Necessite
la Lluna

Pour voir venir le jour /
per mirar com arriba el dia

J’ai besoin du soleil / Necessite
el sol

Pour l’appeler la nuit /
per cridar a la nit

[…]

J’ai tant besoin de toi /
Et necessite tant

Pour me sauver la vie / per
salvar-me la vida

J’ai besoin de mon père /
Necessite mon pare

Pour savoir d’ou je viens
/ per saber d’on vinc

Tant besoin de ma mère /
I necessite la mare

Pour montrer le chemin /
per a que m’ensenye el camí

[…]

J’ai besoin de la mer /
Necessite la mar

Pour regarder au loin / per
mirar lluny

J ai tant besoin de toi /
Et necessite tant

Tout a cote de moi / molt
a prop de mi

[…]

J’ai besoin de la terre /
Necessite la terra

Pour connaître l’enfer /
per coneixer l’infern

J’ai tant besoin d’amour /
I necessite l’amor

Tant besoin tout les
jours / tant a cada dia…

J ai tant besoin de toi /
Et necessite tant

Tout a cote de moi / molt
a prop de mi

 […]

J’ai besoin de la lune /
Necessite la lluna

Pour lui parler la nuit /
per parlar-li de nit

Pas besoin de la mort /
No necessite la mort

Pour rire à mon destin /
per riure’m del meu destí

Sibérie m’était contée (6/20) Helno est mort

La cançò que toca, seguint la sèrie del disc de Manu Chao, és aquesta però costa possar-se. Si la idea és contar els sentiments i motivacions de la història de Boleta de llum no puc fugir d’una cançò que parla de la mort. Serà cosa de reconduir-ho com bonament es puga.

 

Hi ha coses que costen més de dir, hi ha post que costen més d’escriure…

 

Helno est mort

Au clair de la
lune mon ami Helno
/ A la llum de la lluna el meu amic Helno

Prête moi ta
plume pour t’ecrire un mot
/Deixa’m la teua ploma per escriure’t unes paraules

Ta chandelle
est morte, je n’ai plus de feu
/ La teua candela està morta, ja no tinc llum

Ouvre moi ta
porte, pour l’amour de dieu
/ Obri’m la porta per la mort de déu

Au clair de la
lune mon ami Helno
/ Al clar de la lluna el meu amic Helno…

A mode d’apunts, de què us podria parlar?

– Del dol? Això sembla fàcil: cadascú s’ha de passr el seu, no hi ha consells que valguen, cada família, cada persona dins la mateixa família, és un món. I no tots ni totes s’ho passem igual. El que sí tinc clar és que hi ha que “passar-lo”, pensar, plorar i superar-lo.
El dol és com un viatge interior, que es pot fer de seguida o es pot pospossar, i fer-lo, per exemple, camí de Sibèria. Està molt desaconsellat, encarar una faceta nova, una nova etapa de la vida plena d’esperança amb una càrrega com aquesta, però què voleu, cadascú és com és i recòrrer 6.230 km sis vegades dona per a molt. Però clar qui és ningú per donar consells? Hi pensem, i repensem, les coses i en les persones quan volem, quan alguna cosa ens porta a això, quan hi ha una data que ens ho recorda, quan hi ha un fet, un gest que podria haver estat i que et porta anys enrrere.

– De la capacitat d’aprennentatge? Tot procés adoptiu té un dur procés d’anàlisi psicològic per part de grans professionals que miren per la teua (futura) família i, un poc, per tú. Si tens la sort de passar per aquest procés dues vegades… la segona vas amb més experiència, amb més ràbia i més convenciment. I te n’adones que és possible derrotar un test, i més quan la recompensa és la que és.

– De la falta d’empatia de les grans professionals? Us podria parlar de l’excés de cel, de l’excés de professionalitat, de la condescendència amb les que les famílies adoptives o aspirant a ser-ho són tractades. De la sensació de que la teua vida, el teu futur està a les seues mans i que la seua premisa és que no ets prou bo i t’ho van a fer vore. S’ha de ser de bona pasta per passar-ho això.

Sibérie m’était contée (5/20) Il faut manger

Al final del post la cançò completa, ací us deixe la traducció lliure:

Il faut magner
tous les jours il faut magner
/ Cal menjar, tots els dies, cal menjar

Il faut gagner
tous les jours il faut gagner
/ Hi ha que guanyar, tots els dies, cal guanyar

On va crever
tous un jour on va crever
/ Anem a reventar, un dia tots anem a reventar

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer
/ Vull estimar-te, tots els dies, vull
estimar-te

 […]

Mieux vaut en
rire tous les jour mieux vaut en rire
/ Millor riure, tots els dies, millor
riure

[…]

Il faut tenir
tous les jours il faut tenir
/ Hi ha que tindre, tots els dies hi ha que tindre

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer
/ Vull estimar-te, tots els dies, vull
estimar-te

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer
/ Vull estimar-te, tots els dies, vull
estimar-te

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer
/ Vull estimar-te, tots els dies, vull
estimar-te

Aquesta cançò sempre m’ha evocat la competitivitat (il faut gagner tous les jours il faut gagner) com allò de “A la selva igual té que sigues lleó que gasela, per sobreviure cal correr tots els dies: per poder menjar o per evitar que et mengen” A més els versos apretadets de la cançò ho fan tot més apressurat, amb més ansietat.

I em ve al cap en concret una escena que pense que vaig viure a l’orfanat de Sibèria: Estavem nosaltres amb la boleta de llum, a una sala de jocs, entretenint-lo i fent-li totes les monades de que soc capaç per captar la seua atenció i en eixe moment s’obri la porta de la seua habitació, de l’habitació de les criatures, i ixen totes en fila, una vintena de xiquets i xiquetes de menys de tres anys que anaven a un altre indret… Jo veia com alguns d’ells ens miraven de reüll, i com la boleta de llum els mirava passar impassible. Traent un instint que li feia quedar-se amb nosaltres i deixant passar de llarg els seus companys. Realment no se si la seua reacció va ser instintiva, no crec. Pense que en un instant bascularen al seu cervellet les possibilitats i ens va triar a nosaltres, fent una aposta pel seu futur, que és el nostre. Podria escriure que en eixe moment va alçar el cap i ens va somriure, mentre la filera de companys avançava cap a la seua rutina. No és cert, però la literatura és lliure, ens permet certes llicències.

5.- Tous les jours

Tous les jours
tous les jours

Tous les jours
tous les jours

Tous les jours
tous les jours

Tous les jours
tous les jours

 

Il faut magner
tous les jours il faut magner

Il faut courir
tous les jours il faut courir

Il faut gagner
tous les jours il faut gagner

Il faut subir
tous les jours il faut subir

 

Il faut magner
tous les jours il faut magner

Il faut gagner
tous les jours il faut gagner

On va crever
tous un jour on va crever

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer

 

Tous les jours
tous les jours

Tous les jours
tous les jours

 

Il faut magner
tous les jours il faut magner

Il faut courir
tous les jours il faut courir

Il faut gagner
tous les jours il faut gagner

Mieux vaut en
rire tous les jour mieux vaut en rire

 

Il faut tenir
tous les jours il faut tenir

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer

Sibérie m’était contée (4/20) Les mille Paillettes

La cançò de hui és també dificil d’adaptar, així que aprofite per contar-vos un, altre, atreviment que he tingut: Li he escrit a Manu Chao. Jo he pensat, mira que si li agrada la idea, mira que si de tant de post després podria fer… un llibre! Mira que si allà es podrien dir coses que intressaren a uns i a altres. Comptar amb la música i les lletres del disc-inspirador seria tot un goig.

I així, com soc, li he fet un mail. Com es sol dir “el no ja el tens”
La resposta automatizada de la seua web

Votre message a été reçu.
Merci!
* Etant donné le nombre élevé
de messages que nous recevons,
nous ne pouvons
pas garantir une réponse.
Merci de votre compréhension

m’ha deixat un poc decebut. M’ha fet tornar a la vida real… continuaré fent els post i furtant-li la lletra i la música (si trobe la forma de llevar la publicitat dels enllaços de Goear) i aniré escrivint i vosaltres llegint.

Tot siga que conteste :-O

Les mille Pailletes

Je les voulais à mil paillettes * Les volia amb brillantors
Je les voulais * les volia
Trop belles pour moi * massa boniques per a mi
Je les voulais qui font la fête * les volia festeres
Je les voulais * les volia
Toutes aux abois * totes agobiant-me
Je les voulait toutes dans mes bras * les volia als meus braços
Je les voyait belles et fragiles * les veia boniques i fràgils

Sibérie m’était contée (3/20) Le valse à sale temps

Aquesta cançò se n’adiu poc a la sèrie de posts que havia pensat fer, sols les dos primeres estrofes permeten la doble interpretació del que Manu Chao haurà volgut dir i el que jo vull dir-vos al fer les traduccions lliures que hi faig: Ara fa un any que tornàrem de Sibèria, amb la boleta de llum i vull contar-vos com va anar tot. Pot ser aquesta cançò tan inoportuna siga l’excusa per començar la prosa.

 

 

 

C’est la vie, c’est
la vie * és la vida, és la vida

C’est la vie
d’aujourd’hui * És la vida de hui en dia

C’est la valse à
sale temps * Es el vals del temps brut

Qui vous lâche qui
vous prends * Que us agafa i us deixa

 

C’est la vie, c’est
la vie * Es la vida, es la vida

Qui dit non, qui
dit oui * Que diu no, que diu sí

C’est la valse à
sale temps * Es el vals del temps brut

Reine des emmerdements
* Reina dels follons

C’est la vie, c’est
la vie * Es la vida, es la vida

C’est la vie
d’aujourd’hui * Es la vida de hui en dia

C’est la valse à
sale temps * Es el vals de temps brut

Les enfants du
Paradis * Els xiquets del Paradís

[…]

Sibérie m’était contée (2/20) Petit Blond

Il est minuit.

Elle etait blonde

Et si jolie…

[…]

“quel es ton nom?”

Je ne sais pas!

“Où est-ce que tu vas?”

Je ne sais plus!

Petite blonde

[…]

Où est-ce que tu vas

Où est-ce que t’etais

Je ne sais pas

On ne dit rien

Petite blonde

[…]

Je te confie mon amertume…

[…]

La mer est pleine…

D’infortunes

Il pleut des larmes

De cocodrile

La vie est belle…

Le monde pourri

[…]

Traducció (lliure també 😉

 

És mitjanit

Era ros

I tan bonic

[…]

“quin és el teu nom?”

No ho se!

“On vas?”

Tampoc ho se!

Rubiet

[…]

“On vas?”

“On estaves?”

Ningú diu res

Rubiet

[…]

Et donem la nostra estima

[…]

La mar es plena…

D’infortunis

Plouen llàgrimes

De cocodril

La vida és bella

El món està podrit

[…]

Sibérie m’était contée (1/20) Le P’tit Jardin

Mes amis, l’histoire et la chanson est la même chose

Je vais vous raconter les plus belles chansons

De… de petite fleur des champs

 […]

Dans mon jardin, […], y’a mes copains[…]

Moi je voudrais bien, un beau matin, qu’il y est une
fleur dans mon jardin,

Qu’il y est une fleur dans mon jardin.

[…]

Dans mon jardin, y’a […] des jolies filles qui
pleurent

Dans mon jardin, un beau matin, y’avait une fleur dans
mon jardin

[…]

Ta petite bouche, petite fleur, elle est belle, tu
regardes le soleil.

Dans mon jardin, […] il y a de tout,

[…]

Elle est belle cette petite fleur, je l’adore, ses
petits yeux, elle m’aime, et tout doux pour vous

Ses petits yeux, tout petits …

 

Un beau matin, y’avait une fleur dans mon jardin, […]

Voici la chanson commence, la chanson arrive

 

 

Traducció (lliure;-)

Amics i amigues, la història, el post, i la cançò és
la mateixa cosa

Vaig a contar-vos les cançons més boniques

De… la floreta del camp (Boleta de llum)

Al meu jardí hi ha els meus amics i amigues

Però m’agradaria, que un matí hi havera una (altra)
flor al meu jardí

Al meu jardí hi ha una xica guapa que plora

Al meu jardí, un matí, hi havia una flor

Amb la seua boqueta, boleta, es bonic, el mires i veus
el solet

Al meu jardí hi ha de tot

Es bonica aquesta floreta, m’encanta , els seus ullets,
m’anima, és (serà) dolcet per vosaltres també

Els seus ullets, xicotets…

Un matí hi havia una (altra) flor al meu jardí

 

Les cançons comencen, les
històries arriben… (à suivre)