NI FET NI DESFET (Història del nacionalisme polític valencià de 1974 a 1998) – Natxo Escandell Garcia
Llibre llegit! I ho dic així, amb una exclamació, perquè en acabar-lo et queda una sensació d’estar ple, saciat d’informació que toca rumiar i ordenar, ple de dades i explicacions d’esdeveniments que li donen sentit a (quasi) tota una vida de militància política en el nacionalisme.
El llibre de Natxo relata, des de l’origen, la història del moviment polític nacionalista al País Valencià representat, en els últims anys que abarca el text, pel Bloc Nacionalista Valencià (i una de les coses que he trobat a faltar és la resta de la història des del 1998 fins al present. Però clar al llibre li calia un final i portar-ho al present, per definició, mòbil doncs havera resultat un treball inacabat. Em quede amb les ganes. Però aprofite per demanar una continuació, quan puga ser).
Un llibre molt ben documentat, amb una gran quantitat de detalls que ajuden a comprendre el context. Un relat molt ben portat, amb un ritme que té en cada capítol el seu climax en els diferents resultats electorals. Sabeu aquelles històries de les que ja coneixes el final però t’atrauen per la manera que tenen de ser contades? Doncs això m’ha passat en aquest llibre: jo ja sabia que fins a 1998 res de res: ni diputats a les Corts, ni al Congrés però esperava el final del capítol per llegir els resultats electorals que hi ha al llibre; mirant la, dolenta, evolució del vot nacionalista.
Després, parafrasejant a Llach, gaudeixes de la sort de viure en un país tan petit que formes part del territori de la Ribera Alta des d’on un dels col·lectius comarcals han marcat l’evolució del Bloc. I veus com moltes de les vicissituds, acords, ponències, documents i altres instruments intel·lectuals han estat gestats a casa meua, fent sentir, si cap, més com a pròpia la història que estàs llegint. Però bé, si no eres de vora el Xúquer hi ha molts altres col·lectius que també estan detallats al llibre com a dinamitzadors de l’evolució de l’antiga Unitat del Poble Valencià. Nombroses entrevistes amb gent de diversa procedència tant geogràfica com política al País Valencià són el substrat en el que s’assenta la història de la UPV.
En certa manera el llibre també es pot llegir com un manual de ciència política, amb el seguiment que Natxo ha fet als diferents “artefactes” electorals dels que s’ha dotat el nacionalisme valencià, els seus dubtes, les seues contradiccions (qui no recorda amb estupor el veure com la UPV pactava amb Esquerra Unida en una comtessa electoral i amb Convergència i Unió en una altra), les influències d’entitats alienes al món electoral, l’apropament a diverses figures intel·lectuals buscant la seua aprovació i que no deixaren passar l’oportunitat d’influir fent palesa la seua aportació en més d’una ocasió,…
Un llibre molt recomanable per a qui li apassione la política i vullga conèixer un fragment del nostre passat recent.