ESCRIURE, memòries d’un ofici – Stephen King (Trad.: Martí Sales)
Llegir «Escriure: Memòries d’un ofici» de Stephen King és saber com el mestre va escriure la seua producció literària fins al 2000, deixant fora els altres 38 llibres que publicaria després (inclòs «Never flinch» previst per a publicar-se en maig de 2025). Tot un descobriment tardiu per a una persona com jo que es va passar la seua adolescència col·leccionant el seus llibres barats de butxaca de tapa negra. King és un dels autors responsables de la meua vessant d’escriptor aficionat. Llegir un manual d’escriptura de la seua mà és tot un aprenentatge.
«CV» El títol de la primera part del llibre, salvats els tres preàmbuls, no porta a engany: és un repàs per la vida de l’autor. Ell sap que conèixer les vivències d’un autor ajuda a entendre millor la seua obra. A mode de bibliografia ens conta en episodis breus la seua vida des de la infantesa a la vida adulta que té dos zenits: la creació de Carrie, contada amb tot de detalls de les seues vivències a l’institut que el van inspirar i el van dur a un llarg procés d’investigació i documentació prèvia. I l’altre: la confessió de la seua adició a les drogues i el seu alcoholisme. Infern del que va eixir gràcies a la’decissió de salvar-li la vida de la seua companya, que no va dubtar en usar els mètodes més catàrtics possibles per traure’l d’aquell infern.
És, pot ser, l’episodi mes revelador d’aquesta part del llibre: conta com pots escriure una gran obra literària immers en aquell mar d’addiccions i com rebutjant a elles et pots convertir en un dels millors autors del segle XX. Guarde el retall de premsa en el que en una entrevista a Flavita Banana aquella diu «me enfadé son Stephen King, lo más cercano a un dios para mi, que en su libro recuerda como sus excesos le ayudaban a una producción de 10, para a continuación derribar esa estupidez explicando que lleva un porrón de años sobrio y que nunca ha escrito tanto ni tan bien.»
En el capítol «QUÈ ÉS ESCRIURE» King ens demana que hi posem passió en aquest projecte de convertir-nos en escriptors. No és poca cosa el món de l’escriptura i si bé es poden anar perfilant les aristes de la imperfecció inicial no hi haurà res a fer si no ens ho prenem seriosament. Un bon advertiment abans de començar.
El següent capítol, «CAIXA D’EINES», tracta de les ferramentes imprescindibles per a escriure bé: un vocabulari (i perdre la vergonya de reconèixer que no ho saps tot i que cal consultar-ho de quan en quan), nocions de gramàtica, els temps verbals, la importància del paràgraf i la passió per escriure que, diu, ha de ser com a mínim més gran que la que dediquem a rentar el cotxe.
«ESCRIURE» és la part del llibre més tècnica, on King fa un recopilatori de les preguntes habituals que li fan al final de les seues conferències i seminaris: les descripcions, els diàlegs, reescriure (molt pràctica la regla «La 2a versió del manuscrit = a la 1a versió – 10%), el simbolisme, el tema de la història o el paper dels agents literaris.
«Viure: una postdata» és la, breu, història del seu atropellament i com se’n va reeixir d’un accident que quasi li costa la vida i va reprendre aquest assaig que s’havia quedat a mig fer.
El el capítol «Primer afegitó: Porta tancada, porta oberta» l’autor ens presenta un exemple pràctic d’una primera revisió d’un dels seus textos.
I acaba el llibre amb «Segon afegitó: Una llista de llibres». Com a molts dels llibres que ressenye, al final hi ha la bibliografia que l’autor recomana. M’he trobat una xicoteta decepció al no veure a la llista alguns dels meus autors i autores preferits, però hi ha d’altres amb els qui he coincidit amb Stephen King: Joseph Conrad, William Golding, Thomas Harris i, perquè no reconèixer-ho, J. K. Rowling. De totes formes cal dir que al llarg del text hi ha mencions a Lovecraft (no estic segur si li agrada), Hemingway o Steinbeck.
Un altre llibre mot recomanable, sobre tot per a la gent que voleu escriure però també per conèixer un poc més del mestre Stephen King.
*Us deixe ací la pàgina de Wiquipèdia d’Stephen King.