HISTÒRIES DE POR – Àngela Sommer-Bodenburg (trad.: Francesc Martí ) – Edicions Bromera
En aquesta ocasió us presente una ressenya feta al 99% pel meu Renat. Ha estat un experiment bonic. Fa temps que vaig pensant com fomentar la lectura entre els meus fills. Amb Renat hem trobat un bon recurs amb la lectura optativa del trimestre. Aquest llibre l’hem llegit entre els dos i n’hem fet junts la ressenya. Ell espera el punt complementari en l’avaluació, jo que s’anime a compartir la passió de la lectura.
Ja us contaré, ara us deixe amb la seua ressenya:
Florià era un xiquet que estava malat de la cama, al llit, avorrit a soles en casa i que quan arribava sa mare el saludava però no podia cuidar-lo perquè estava cansada i la va haver de contar una història de por per fer-li companyia.
Quan el pare va arribar a casa i va anar a saludar al seu fill, Florià li va dir si li podia contar una altra història de por i son pare li va dir que li la contraria després de sopar.
L’endemà la iaia de Floria va anar a casa per a cuidar-lo i li va semblar raro que encara estiguera en el llit i ell li va demanar també que li contara una història de por i en acabar Florià li va preguntar a la iaia si la història era real o no, però la iaia li va dir que això no es preguntava i li va dir:
“Quan et conten una història de por, no has de preguntar mai ni com ni perquè va passar si no la historia perd tota la gracia.”
Quan la mare de Florià va tornar a casa la iaia ja no estava i ell li va demanar que li contara una altra història de por. I en acabar-la Florià li va dir a sa mare que tenia una història sobre preocupar-se dels fills però no estava acabada. L’endemà Floria ja havia acabat la història i li la volia contar als seus pares que estaven descansant i els va preguntar que si la volien escoltar.
Als pares els encantà la història de por i la mare de Florià li preguntà si anava a escriure més històries i Florià digué que si, que escriure li llevava l’avorriment.
Un altre dia la mare venia de comprar i li havia dut una cosa a Florià: Una bola de cristall que dins tenia un ós de joguet i li va contar una historià d’una bola de cristall màgica. Florià li va preguntar que si era verdadera però la mare sols li digué:
“Totes les històries que no diuen cap mentida són vertaderes”
A la nit el pare va despertar a Florià que s’havia dormit a l’hora de sopar, li va dir que ell no havia pogut escriure mes perquè li feia mal la cama i necessitava escoltar més històries de por. Son pare li va preguntar que si volia que li contara una història de por i ell va dir que si. En acabar li va dir al pare que li havia agradat la història i que volia aprendre a jugar als escacs, que era el tema de la història que havia escoltat.
La nit del dia següent els pares se n’anaren al teatre i contractaren a Cristina, una cangur, per a que cuidara a Florià. Li va demanar a la cangur que si li podia contar una història de por per a que se dormira. Cristina ho va trobar estrany però al final li va contar la història. La història de Cristina se semblava al del pare del dia anterior, en les dos havia reviscut una persona després de la mort.
El dilluns següent el doctor va anar a casa de Florià i li va dir que tenia millor la cama i que la ferida ja quasi estava curada. Li va contar al doctor que al principi estava avorrit però al temps ja no perquè la seva família li contava històries de por i l’havien inspirat per a escriure ell històries de por. El doctor li va dir que ell també li havia de contar una història de por.
Quan la va acabar Florià li va dir que i havia agradat però que era distinta a les demés. Florià li va dir que havia fet una història i el doctor va voler que li la contara. Li va agradar molt i el va animar a que continuara fent històries de por. I Florià va dir que estava decidit a continuar escrivint.
Aquest llibre m’ha agradat perquè parla sobre històries de por que a mi m’interessen molt.
