Arxiu de la categoria: ambientada en el futur

PLANETA DE EXILIO – Úrsula K. Le Guin

Aquest llibre forma part de la sèrie “El Cicle de Hainish” d’Úrsula K. Leguin, i al mateix temps forma una trilogia junt a “El mons de Rocannon” (anterior ) i “Ciutat d’il·lusions” (posterior).

He repetit autora, inevitable quan et fascina algú com Úrsula K. Leguin. I he incorporat un llibre en castellà sense que fora necessari, per allò de recordar-me que quan reivindique una cultura, una llengua i un país propi no vol dir que renúncie a l’ús dels meus coneixements en altres llengües, perquè això també m’enriqueix i m’ajuda a ser millor. I és el que, en definitiva, em molesta tant dels atacs a la meua llengua per part de de persones i Tribunals Suprems de Justícia. El multi-culturalisme no és dolent, conviure societats amb trets identitaris distints no hauria de ser un problema, ser permeable a altres costums i formes de ser i de pensar no és un perill. En canvi una (altra) guerra, ara cultural, contra el nostre país, la nostra cultura i la nostra llengua ens porta, inevitablement a definir bàndols on a mi em resulta fàcil triar el meu. Però ja s’ho faran, jo volia parlar-vos de ciència ficció.

Dins el meu repte lector hi havia un llibre que havia d’estar ambientat en el futur. Aquesta història es situa en un planeta distint a la Terra que té una òrbita al voltant del seu Sol més llarga que la nostra i podria dir que, fent uns càlculs, l’acció ens situa en l’any nadiu 10 des de l’aterratge d’una nau espacial provinent de la Terra. És a dir que si suposem que el punt d’inici de l’acció és, aproximadament,  650 anys després de que la Terra siga capaç de construir i enviar una nau espacial tripulada… la premissa de llegir una obra ambientada en el futur s’acompleix.

Us conte això per explicar millor la sensació que em va causar la lectura de Planeta de Exilio”: la major part del temps no la veia com una obra futurista, la veia molt contemporània. L’adaptació al canvi, la possibilitat de l’aliança i la col·laboració com a millor opció per resoldre un conflicte, la por a l’estranger, l’amor i la passió com a motor i desencadenant de l’acció principal de la història,… i és que la ciència-ficció és això gent: posar en un entorn llunyà i inabastable (altres càlculs de la Vikquipèdia situen l’acció en l’any 3.755 DC) els problemes i les solucions actuals, les nostres. Veure amb altres ulls com fer front a les situacions que ens trobem cada dia als diaris, en les xarxes socials direm millor.

La història conta les dificultats de dos espècies, que es consideren a elles mateixa com a humana i qualifiquen de no-humana a l’altra, per treballar en un projecte comú que no és un altre que fer front a la migració d’una altra raça de nadius que amenaça la seua supervivència. Una de les dos espècies (els lejosnatos els diuen els nadius) va arribar al planeta des de la Terra fa sis segles, l’altra és una de les originàries del planeta. I al mig de tot això una història amb d’amor impossible que ho trastoca tot.

Una lectura molt recomanable, molt entretinguda i que fa entrar ganes d’aprofundir en els altres universos d’Ursula K. Leguin.