LLegir no és fugir

Tinc un article pendent de llegIr que parla de com aconseguir que els joves, els adolescents, incorporen el llegIr als seus hàbits.  Tinc dos adolescents a casa i m’he proposat el repte de fer-los llegir (més) als dos. Aquesta és una preocupació generalitzada entre la gent que escriu, edita o publica (normal) i no hi ha revista de literatura que no recomane llegir. L’últim exemple: al número 83 d’Illa, la revista d’Edicions Bromera, hi ha l’article de Gemma Lluch ”Llegir o no llegir”. Jo, com a tècnica de foment lector, he comprat aquest llibre/assaig gràfic/còmic per convèncer al meu major que ara està bussejant entre Adam Smith, Keynes, Fischer, Roosvelt, Piketty et al. Perquè reconec que el format “convencional” pot ser no siga atractiu.

Es tracta d’un còmic que adapta l’assaig “Capital et idéologíe”  de Thomas Piketty a un format més assequible per a les noves generacions. Els autors de l’adaptació són Claire Alet periodista, que ha fet d’editora en cap de la revista Alternatives Economiques i fundà l’associació de dones periodistes “Prenons la Une” i Benjamin Adam, autor de tires còmiques i especialista en còmic documental i que treballa habitualment per a la premsa i edicions juvenils. No estic segur si l’al·lèrgia juvenil a la lectura és menys amb els còmics i tampoc puc evitar pensar si hi haurà una versió en Youtube  del llibre.

El còmic, donat que parteix d’una excel·lent matèria primera, és molt bo. Ha usat la història d’una saga familiar francesa a través dels anys (des del 1901 fins als nostres dies) per explicar-nos, amb les seues vicissituds, alguns conceptes bàsics de l’economia i de la ideologia de Pikketty, que està especialitzat en l’estudi de la desigualtat econòmica i la distribució de la renda. Cap al final del còmic, i per il·lustrar els moments més actuals de l’economia, els autors fan un guiny a Piketty incloent-lo primer com a una de les fonts que consulta Léa (precisament en Youtube), el personatge més contemporani de la història que llegim, i després donant-li també un paper de personatge.

Té un índex molt complet i detallat on repassa els conceptes econòmics més importants: L’origen de les classes socials, l’esclavisme, la colonització, la fiscalitat i els impostos, el New Deal i el Front Popular, la inflació, els Trenta Anys Gloriosos, la revolució conservadora dels ’80, La Unió Europea, la meritocràcia, l’educació, la política fiscal del BCE,  les desigualtats cròniques i el patriarcat. També hi ha una mena de mini-biografies de personatges cabdals en l’economia mundial i una breu explicació de les seues aportacions: Adam Smith, Keynes, Fischer, Roosvelt, Reagan & Tatcher, el mateix Piketty i els populistes dels nostres dies: Bolsonaro, Trump, Kaczyñski o Orbàn.

Un exemplar molt recomanable que pot fer vàries funcions: d’introducció a l’economia, de “llibre” de consulta, de cultura econòmica general,… Molt fàcil de llegir gràcies a l’enginyosa i pràctica manera de contar l’economia a través dels temps per mig de la saga familiar de Jules (1901) i Léa (2022).

En uns temps raonable tornaré per aquest post a dir-vos si he aconseguit que el meu xic agafe un llibre més… o no.

David Oliver

 

Fragment de la nota de l’editorial al final del llibre: “La lectura obri horitzons, iguala oportunitats i construeix una societat millor”

 

Els autors a Twitter (ara X):

@clairealet

@PikettyWIL