RELATS MODERNISTES – vv.aa.
Aquest és un llibre que s’ha estat gestant des de fa temps i que finalment ha vist la llum en la programació de la 6a Fira Modernista de Carcaixent. El dia 21/5 va tindre lloc la seua presentació als peus del majestuós ficus que fa de pòrtic de la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent.
David Vidal és l’editor que ha fet possible aquest recull de relats, qui també participa amb un relat en el recull (El bendito), i és el responsable de l’editorial El Petit Editor que s’ha fet càrrec de la publicació del llibre. Ell mateix, el passat dissabte 21 ens va anar presentant al fil d’un romanç ben oportú, a alguns dels autors que aprofitarem l’ocasió per fer glosa dels nostres relats i animar-ne a la lectura.
Anna Oliver, David Vidal, Pep Mondria, Robert Cortell, Salvador Lauder, Vicent Sanxis, Xavier Lauder i jo mateix som els autors i autora dels relats que tenen en comú estar ambientats en l’època modernista. Persones que tenen la capacitat de dur a l’hora múltiples i diverses creacions culturals, autors consolidats, mestres de la prosa, la poesia i el teatre mesclats en 122 pàgines ben entretingudes.
Alguns de nosaltres ens hem refugiat en els gèneres que ens agraden i en el que ens trobem còmodes. Robert Cortell en un poema (Cavalls nevats), Vicent Sanchis en un escrit històric (El manuscrit àrab) i jo, també en la meua zona de confort, en un relat eròtic (Temps moderns). Altres, com els germans Lauder han estrenat gènere: Xavier abandonant el teatre per un moment (El secret de la fira) i Salvador deixant passar un “100 metres” i oferint-nos (Spirit Dinks) un “1.500”com ell diu.
Pep Mondria ens ofereix el relat més llarg del recull (De la subtilesa del paper). Un relat que ens situa en un casalot modernista de Carcaixent, fàcilment reconeixible per a molta de la gent que llegiu el llibre. Un mirador on comença a aparèixer una inquietant silueta femenina que desperta la curiositat del protagonista sols superada per l’aparició d’un manuscrit, amb fulles desordenades camuflades entre factures de la família de comerciants per a qui treballava son pare.
Però el relat que més modernista, més de la fira, ha estat el d’Anna (Gràcia). Lluny de mostrar el punt de vista de la classe alta i rica del Carcaixent modernista, en una espiral imparable de sentiments, ha anat descrivint la forja d’una revolucionaria, obrera i feminista de l’època. Comença el relat amb records íntims i familiars i l’acaba obrint-se a un plànol molt més general on tracta l’aspecte social i laboral de la classe treballadora de Carcaixent. Descriu amb una prosa ben realista l’evolució d’una dona compromesa en el benestar social de l’època. Tot un mestratge que ha demostrat Anna situant en un relat breu diverses escenes de les diverses fires modernistes: El Llavador, el magatzem, la manifestació feminista, la presentació de la bandera del Despertar Femení, i alguna que altra més. Em direu exagerat, però tan sols per aquest relat ja paga la pena llegir el llibre.