BENICADELL
Marc eixia de la dutxa ajustant-se la tovallola a la cintura. Es parà davant l’armari, tot just al darrere la porta de fusta del Molí Fariner, i no vesquè com Alícia l’observava asseguda a la vora del llit que estava enfundant-se en un body tèrmic. Era com una samarreta d’aquelles ajustades, que feien de segona pell per a començar a abrigar-te desprès. Per davant li penjava el triangle aquell amb els clecks que després, una volta passats, farien la peça de roba vertaderament ajustada.
–Preparada per al Benicadell? – digué ell.
–No se Marc–Alícia deixà de vestir-se i posà les palmes de les mans damunt el llit, recolzant el cos cap enrere– jo soc més del Montgó. Ja ho saps.
–És un poc més del que estic acostumat jo també –la tovallola li se sostenia pels pèls tota sola, parlava amb Alícia sense mirar-la, concentrat en mirar dins l’armari amb moviments lents per no quedar tot despullat, i ara ja d’esquenes a la dona.
Alícia s’alçà i caminà descalça cap a Marc. L’abraçà per darrere posant-li les dos mans al pit i li digué.
–Tu estàs acostumat a l’Ouet d’Alzira. –I li fregà l’entrecuix.
La tovallola caigué al terra i Alícia el fregà ja sense barreres.
–Saps què m’agrada també?
–Què?
–La Cova de les Meravelles.
–Ah, doncs vine a explorar-la, tenim un moment abans de baixar al menjador.
Alícia es separà de Marc i caminà lentament fins al llit mentre es treia el body i li mostrava l’esquena nua.