Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Últimament hi ha hagut un cert debat sobre la llei del llibre i la situació d’Abacus. Eduard Voltes s’ha manifestat com un ferm defensor d’Abacus, ja que sosté que aquesta cadena juga un paper fonamental en la distribució i comercialització de productes editorials en català. En canvi, el Gremi de llibreters sempre s’ha queixat de la situació privilegiada d’Abacus. Jo puc admetre que Abacus és un dels pocs llocs on els consumidors podem trobar raonablement l’oferta editorial en català, però la veritat és que els del Gremi es queixen amb tota la raó. (CONTINUA…).
A l’Estat espanyol (com a la majoria de països d’Europa) la comercialització de llibres està subjecta a l’anomenat “preu fix”. El “preu fix” consisteix en el fet que el preu de venda al públic dels llibres l’estableix l’editor: el llibreter té prohibit cobrar un preu diferent del que ha fixat l’editor. Això vol dir que qualsevol llibre es ven al mateix preu al Corte Inglés, a la FNAC o a la llibreria de la cantonada. Hi ha molt pocs productes que tinguin un règim de preus regulats com el llibre (potser la premsa i els medicaments). Un CD, un DVD o una ampolla de Font Vella no valen pas el mateix a totes les botigues: és el comerciant qui en fixa lliurement el preu final.
A mi la llei del preu fix no m’agrada, però la veritat és que tant els editors com la majoria dels llibreters la defensen aferrissadament. Diuen que si el preu de venda dels llibres fos lliure desapareixeria la major part de les llibreries, ja que no podrien competir amb les grans superfícies. El Govern del PP, que va fer un munt de coses molt assenyades, va modificar la llei del llibre i va alliberar el preu dels llibres escolars, malgrat l’oposició frontal dels sectors implicats. I, de moment, la terra continua girant.
Anem al cas de la poderosa i influent Abacus. Resulta que a Catalunya es considera que la llei del preu fix no és aplicable a les cooperatives perquè es diu que aquestes no venen els llibres al públic sinó que es limiten a distribuir-los entre els seus socis. En la pràctica això significa que (al marge del llibre escolar), a Catalunya totes les llibreries tenen prohibit fer descomptes excepte Abacus. Resultat? Com és lògic, cada setmana tanca una llibreria i cada mes s’obre un nou centre Abacus.
Ja he dit que la llei del preu fix no m’agrada, però el que és evident que, si s’opta pel preu fix, ha de ser per a tothom. La situació d’Abacus és el somni daurat de qualsevol empresari: una llei restrictiva que s’aplica a tots els teus competidors però no a tu mateix. Això fa molts anys que dura i és una competència deslleial inacceptable.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ENCARA SE LI DONARÀ MASSA IMPORTANSSIA SI CADA DOS PER TRES ES PARLA ALS DIARIS I A LA RADIÓ LOCAL .
" SI PARLEM QUE MI ES IGUAL QUE PARLIN MALAMENT"
ADEU
Desengañense, si hay un problema aqui no es con Abacus, sino con las grandes superficies que hacen compras masivas, tienen altisimos stockages y horarios comerciales intensivos. En mi opinion, los pequeños libreros deberian asociarse entre ellos y lograr unas condiciones mas ventajosas, en lugar de pelear contra una empresa catalana que a dia de hoy, es la unica que puede plantarle cara, medianamente, a esos inversores extranjeros.
No seamos tan estrechos de mente como para ver en Abacus el coco detras de cada librero que cierra. Miremos a la FNAC, por poner un ejemplo. Posiblemente andemos mas cerca de la respuesta.
Por cierto, tremendo el reportaje que se emitio en la television local de Viladecans. Con grandes momentos como el presidente del gremi de llibreters diciendo "si Abacus tiene 500.000 socios, es que en Catalunya hay 6.500.000 personas en contra de Abacus".
Con un presidente asi, es logico que las cosas no les vayan bien a los libreros.
Hola, potser fas una lectura massa fàcil i t’oblides que les cooperatives són empreses d’economia social que reparteixen benecificis entre consumidors i treballadors, que abacus innova i és l’única empresa catalana i catalanista que fa una competència real a les gras superficies i fnacs. Si volen els llibreters també poden ser cooperatives i repartir els seus beneficis.
Abacus és de poca indústria cultural catalana que ens queda i que no només mirà pels seus interessos. Els llibreters parlen en nom de les grans empreses, que no es preocupin tant i que innovin com la Central., Així viuran millor.
No és tant fàcil!
salut