Las al jaç

Fa anys, vaig poder participar en els treballs d’elaboració de la Llei del patrimoni cultural. La Llei protegeix bàsicament els béns materials (mobles i immobles), però també dedica algun precepte a la protecció de l’anomenat patrimoni cultural immaterial, integrat per les manifestacions de la cultura tradicional, com les cançons, les danses, les rondalles, etc. (per cert, la Unesco ha aprovat no fa gaire una convenció internacional de protecció d’aquest patrimoni). Recordo que l’Eduard Carbonell, que llavors era director general del Patrimoni Cultural, no en tenia prou amb tot això, i volia tant si com no que la llei inclogués algun article que protegís les olors. (CONTINUA…)

–Les olors són molt importants; cada lloc té la seva olor –repetia l’Eduard.

Vam poder-lo convèncer que una llei no pot protegir l’olor d’herba, i el text final no té cap article dedicat a les olors.

Tot això em va venir al cap l’altre dia, quan vaig llegir al suplement “Togas” de LV un article de Sergio Balañà, advocat especialista en protecció de la propietat intel·lectual i industrial, on explica que el top manta ha arribat als perfums. Segons Balañà, l’avenç de les tècniques analítiques de laboratori fa que avui es puguin esbrinar amb una precisió exacta totes les substàncies que componen una fragància. La fórmula del Chanel 5, posem per cas, ha deixat de ser secreta.

“¿Puede protegerse el olor en cuanto tal?”, es pregunta Balañà, com temps enrere l’Eduard Carbonell. L’autor explica que alguns perfumers han intentat registrar una olor com si fos una marca, però el problema és que el registre de marques requereix una descripció precisa d’allò que s’inscriu i, fins ara, cap fabricant no ha aconseguit registrar una olor perquè no ha estat capaç de descriure-la amb paraules. Davant d’aquest fracàs, els perfumers opten ara per a protegir les seves fragàncies mitjançant els drets d’autor, i sembla que en diversos països hi ha sentències que els donen la raó.

Arribats aquí, Balañà es pregunta si “esta protección sería susceptible de hecerse extensiva a todo tipo de fragancias (piénsese en la industria agroalimentaria), o por el contrario queda sólo limitada a las fragancias de los perfumes”.

Aquesta última reflexió és perfectament assenyada, ja que, com va dir el gran Manolo Hugué –cito de memòria-, “Prefereixo l’olor de carn a la brasa que el millor perfum de París”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!