El projecte del TNC va tenir una gestació llarga, el fruit de la qual es va plasmar en un llibre que Josep M. Flotats va publicar l’any 1989. Després va venir el projecte arquitectònic, que va preveure un complex format per dos edificis: l’edifici principal, en forma de temple grec, que havia d’acollir la gran
Cada cop que llegeixo una informació sobre els robatoris de cartró en els contenidors d’escombraries, alguna cosa em grinyola. Per molt que l’Ajuntament de Barcelona digui que el cartró és seu, la veritat és que les escombraries no tenen amo. Buidar un contenidor potser contravé alguna ordenança municipal, però no és un robatori. En dret civil, una de
Sempre és trista, la mort d’una revista però aquest cop és especialment dolorosa perquè qui ens deixa és la publicació catalana de major tiratge (més d’un milió d’exemplars!) En aquest difícil tràngol, l’únic consol que ens queda és pensar que la segona del rànquing català manté, tot i l’edat, un vigor envejable.
A les Garrigues, a la cooperativa on cada any anem a comprar oli, la nena observa admirada el líquid daurat que raja de l’aparatosa maquinària. A mi, acostumat a feinejar en l’estèril burocràcia barcelonina, també m’admira aquest raig, que expressa de manera tan tangible el resultat de la feina. A l’Administració, sovint les feines
És trist constatar que avui l’Administració de l’Estat és més eficient que la de la Generalitat. Anys enrere, renovar el DNI era una experiència humiliant. Havies de fer tres o quatre hores de cua al mig del carrer i, quan finalment arribaves a la finestreta, el funcionari, amb un parell de lladrucs, et donava un reguard
D’entrada, semblava una reunió com qualsevol altra. En una sala d’un departament de la Generalitat, set homes passàvem la tarda elaborant un paper sobre estratègies organitzatives. Tot anava previsiblement fins que, de sobte, un dels presents, un professor expert en gestió pública, ho va dir. La frase, senzilla en sí mateixa, va produir un
En acabar la carrera, l’únic que em deia alguna cosa era el dret públic, en part perquè l’únic professor bo que em va tocar va ser el de Dret administratiu –D. Alejandro Nieto- i en part perquè el servei públic m’atreia més que no pas la jungla del món mercantil. Vaig anar a veure un
Quan estudiava em van ensenyar la diferència entre un contracte de compra amb pagament ajornat i un contracte de leasing. Un exemple del primer és comprar un cotxe i pagar 350 euros al mes durant cinc anys. Un exemple de leasing és comprar un cotxe i pagar 350 euros al mes durant cinc anys. La
L’Alícia és funcionària de la Generalitat. Un dia algú li va robar la cartera, que era dins la bossa que tenia penjada en una cadira de l’oficina on treballa. Hi duia dues targetes de crèdit, el carnet d’identitat, el de conduir, el de la mútua, el del gimnàs i el de funcionària, que li serveix
El país on tot allò que no està prohibit és obligatori ja no és Suïssa sinó Catalunya. L’últim exemple el tenim al DOGC d’avui: el Decret 215/2008, que modifica el Reglament dels clubs i associacions esportius. Fins ara, el Reglament deia que la durada del mandat de la junta directiva d’un club havia de ser d’entre 2 i
El DOGC de 17 de gener ha publicat una ordre del conseller d’Interior que convoca el “Premi crims de tinta” de novel·la negra en català. Cal que ens felicitem de tenir un Departament d’Interior que, atrafegat com ha d’estar amb les seves múltiples i importants responsabilitats, trobi un forat per a fomentar la creació literària.
Fa poc que l’han nomenat director general. Una de les feines que li han caigut al damunt és firmar cada dia centenars de papers. Al seu despatx hi ha una tauleta que només serveix per a posar-hi la pila dels portafirmes. Hi ha dies que la pila té més d’un metre d’alçada. A finals d’any,
Hi ha res més friqui que una oficina de Correus? Potser una comissaria de la policia nacional o un jutjat. El cert és que les oficines dependents de l’Estat han tingut sempre un aire cutre inconfusible. Un dels elements que hi contribueixen més són els cartells informatius que els funcionaris confeccionen a mà i col·loquen
Avui que les administracions estudien amb parsimònia les maneres d’admetre escrits i documents presentats pels ciutadans a través d’internet, i que costa tant que això avanci (degut en bona part al fet que la firma electrònica no acaba d’arrencar), és oportú recordar que fa més d’un un segle, concretament el 19 de febrer de 1900,
Durant 23 anys, a l’era Pujol, les eleccions eren un simple tràmit que no aportava cap novetat. Les eleccions de 2003 van fer explosionar aquell toll d’aigua estancada. Centenars d’alts càrrecs van quedar a la intempèrie i els seus llocs els van ocupar persones que, majoritàriament, no havien tingut cap càrrec a la Generalitat. En