Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Avui que les administracions estudien amb parsimònia les maneres d’admetre escrits i documents presentats pels ciutadans a través d’internet, i que costa tant que això avanci (degut en bona part al fet que la firma electrònica no acaba d’arrencar), és oportú recordar que fa més d’un un segle, concretament el 19 de febrer de 1900, la Gaceta de Madrid (predecessora del BOE) va publicar una Reial ordre (vegeu-la aquí), firmada per Francisco Silvela, en la qual s’estableix textualment el següent:
“S.M. el REY (Q.D.G.), y en su nombre la REINA Regente del Reino, ha tenido á bien disponer que en todas las oficinas del Estado, provinciales y municipales se admitan cuantas instancias y documentos se presenten hechos con máquinas de escribir, en los mismos términos y con iguales efectos de los escritos ó copiados a mano.”
L’Ordre especifica que aquesta important decisió s’adopta com a resposta a la petició presentada en aquest sentit pel Sr. Antonio Comyn. L’argument que dóna suport a la decisió és el següent:
“No existe ninguna razón administrativa ni de otra índole que aconseje no admitir las instancias y demás documentos hechos con máquina de escribir, siendo más clara y fácil su lectura que muchos de los escritos á mano, y cuya legalidad consiste en la autenticidad de la firma que los suscribe y no en que estén hechos precisamente con letra manuscrita”.
És evident que un document manuscrit té més garantida l’autenticitat que no pas un de mecanografiat. Encara avui hi ha documents que només són vàlids si s’escriuen a mà (per exemple, l’anomenat “testament hològraf”). Per tant, la mesura adoptada en aquesta Reial ordre era una innovació important, i segur que molts funcionaris devien pensar que això era un daltabaix. Jo crec que estaria bé que l’Administració prengués exemple d’aquesta Ordre venerable i generalitzés d’una vegada les transaccions electròniques amb els ciutadans.
(P.S. Si el Govern va accedir a la petició el Sr. Comyn, segur que aquest no era un ciutadà qualsevol. En un cop d’ull ràpid a Google, veig que Antonio Comyn va ser senador per Girona del 1901 al 1902, i després ho va ser per Conca i Palència. Un Antonio Comyn advocat va ser mort a les “sacas” de Paracuellos. Pot haver-hi parentiu amb Alfonso Armada Comyn?).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ya conocía esa orden. Creo que el Sr. Comyn es el Conde de Albiz, senador varias veces y personaje muy allegado a la realeza. También gran coleccionista . Sus descendientes viven en La Granja (Segovia). Le recomiendo la lectura de un Libro, reedición de una obra antigua, “El manual del empleado” de Enrique Mhartín y Guix, publicado por el Ministeriode Administraciones Públicas en 2007 en cuyo estudio preliminar, del que soy autor, se menciona esta orden (nota 64). saludos cordiales.
El Antonio Comyn que hizo la petición era efectivamente el abuelo de Alfonso Armada, quien es hijo de María Rosario Comyn Allendesalazar, una de las hijas del primer Comyn (de origen irlandés o escocés) y de Jesusa Allendesalazar, hermana del varias veces ministro. Quien fue asesinado en Paracuellos fue uno de los hijos, también llamado Antonio, tío materno, por tanto, de Alfonso Armada (quien en el 36 tenía 16 años). Un saludo.