Zapatero i els ressuscitats
Tothom diu, des de fa dies,
que hi ha ciutadans que han desaparegut. No té massa explicació, però la
veritat és que no els hi hem sentit la veu ni han aparegut a peu d?obra. No han
convocat la premsa per fer declaracions explosives. Sense cap explicació
lògica, estaven amagats als seus despatxos. Ja els coneixem, en altres èpoques
feien declaracions cada dia, demanaven dimissions al matí i al vespre,
reclamaven un canvi en el govern de la Generalitat. Ara, sembla que s?han quedat
muts. Els seus ja governen i no els poden criticar obertament i públicament, amb llibertat, tenen por de perdre la
cadira. No es poden permetre que el seu cap els apunti a la llista negra.
Explico tot això després
de veure les imatges del viatge de Zapatero
al Baix Llobregat. Hi eren tots, a toc de botzina han sortit del seu cau i
s?han enfilat a l?escala per sobre les vies seguint al seu patró, o patrons (el
President Montilla també hi era). M?ha sobtat
veure a l?alcalde de l?Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, Celestino Corbacho
agafat materialment al braç de Zapatero.
Darrera seu, la resta de representants municipals i comarcals. Com xais,
darrera el pastor. Ell que tradicionalment ha estat molt bel·ligerant amb el
poder de la Generalitat i el de l?Estat. Quin canvi Corbacho.
Després de tants anys d?endarreriment
del TGV, de tants problemes en
l?execució de les obres, després d?una gestió que s?ha demostrat nefasta, l?havien
d?acompanyar? No haguera estat millor girar-li l?esquena? Deixar-lo sol en el
seu viatge colonial.
No, ells han preferit
donar l?esquena al poble, amagar-se durant tot aquest temps, i ara sortir per
fer de comparsa a un President que el que menys ens ha fet als catalans, és mentir-nos.
Suposo que el controlador màxim de tot aquest
personal, José Zaragoza, deu estar satisfet de com s?han portat els seus
alcaldes, i evidentment en José Blanco, del POSE,
eternament agraït per la feina feta per Zaragoza,
que en definitiva és el seu representant a terres catalanes, no ho oblidem.