Setmana tràgica
Solament ha passat una setmana des de l’aprovació de l’Estatut i ja ens han marcat el territori de les retallades que ens hi faran. Fins i tot el President ha dit que potser hi ha alguna cosa a esmenar (errors).
Avui diumenge he llegit l’editorial de El Pais i veig molt clar que "no passarem" la prova del Congrés. Sembla estrany que després de tants anys, segles, encara no entenguin el que volem. S’han acostumat a viure amb nosaltres i els hi fa por deixar-nos marxar, creuen que ens perdrem, que no podrem viure sols. Volen compartir-ho tot, el plat, la taula, el llit i la caixa forta, o sigui els guanys. La seva amabilitat és indefinida volen governar-nos des de Madrid per estalviar-nos calés, ens volen gestionar les obres, els aeroports, recaptar els nostres impostos, decidir com ha de ser la nostra educació, ens volen pagar una part del dèficit sanitari, volen mantenir un sistema judicial que ens permeti estalviar contractacions de jutges i magistrats. Diuen que no cal que ens preocupem per la manutenció de les regions espanyoles, que ja ho faran ells. En el fons el que diuen és el mateix que deien els seus avantpassats, no han evolucionat gens ni mica i pretenen mantenir el seu peu poderós sobre qualsevol aspiració que tinguem com a poble.
Però nosaltres no afluixarem.
Això empijoraria les coses i donaria a entendre que no creiem en nosaltres mateixos, com ens han de creure ells.
(Per Alfons Guerra l’Estat és el més descentralitzat que hi ha. És clar, la millora és per les autonomies que mai han tingut ni en somnis autogovern com l’Andalusssa, Asturiana, Castellana-Manxega, per ells és inmillorable, per nosaltres és la meïtat de la meïtat del que teniem historicament.