El bloc de Palafrugell

Avui  a Núria, entre isards i truites, han
proclamat Joan Puigcercós candidat per ERC a la Presidència de la Generalitat.
Molt bé. S’ha fet en un dels paratges més bonics i significatius de Catalunya.
Ara pujaran al Puigmal, Bé, també. Muntanya rellevant de la nostra geografia.
Ara caldrà veure que vindrà després. El dret a decidir? No està malament, però
potser poc ambiciós. Han parlat del govern tripartit? Del paper que hi juga ERC?
De com s’ho faran per desfer-se de la influència negativa que irradia el PSC-PSOE?
De com explicaran que tinguem aquest finançament tant dolent per Catalunya? De quina
reacció tindran davant de la sentència del Constitucional, sobre un estatut
retallat que ara, abans de la sentència, ja no el reconeix ni la mare que el va
parir?

Han parlat de les coses
importants de País? Segurament que si, però potser ho han fet massa lluny del
poble que les ha de recolzar. La simbologia és important, és veritat, però els
fets i les decisions que afecten a la majoria de la ciutadania de Catalunya,
també.

Joan Puigcercós ha de
remar molt per satisfer i entusiasmar al poble de Catalunya. Ha de treballar
molt per explicar molt bé l’acció del Govern que ha dirigit el President Montilla,
i per damunt de tot ha d’aconseguir que els votants d’ERC tornin a creure en la
seva política. Política que ha d’anar molt més enllà dels gestos, els símbols,
els isards i les truites. Ha d’anar dirigida al cor dels catalans, per fer
entendre que tot el que ha passat aquests anys s’ha fet pel bé del País i no
solament per mantenir el tripartit i els interessos dels socialistes catalans i
espanyols.

Dret a decidir el nostre futur, el qual no passa
per reeditar altre cop el tripartit, el nostre paper a Europa, i deixar de
banda la política de pidolar als espanyols i esperar que ens atorguin el que a
ells els interessa. Decidir la nostra independència, és clar, ja que la resta
ja ho decidim cada dia.