El bloc de Palafrugell

Feia goig veure tantes persones aplegades per manifestar el seu descontentament envers la política del govern central amb Catalunya. El primer motiu eren les infraestructures, però el darrer i més significatiu va ser el d’Independència. Independència per poder decidir sobre les nostres vides, la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres diners, per no tenir dependència de Madrid, per reclamar que volem anar sols, decidir sols, les nostres coses, i, crec jo, per damunt de tot poder trencar aquest fals criteri de solidaritat territorial, que no fa altra cosa que mantenir-nos a la part baixa, de les regions més desenvolupades d’Europa. A la mani hi havia socialistes al mig del carrer i d’altres a les voreres (a Garcia Bragado el vaig veure recolzat a la paret de la Caixa a Via Laietana). Hi havia mossos d’esquadra que vigilaven la prefectura de policia, un fet insòlit segurament decidit per Saura. Aquest no hi era amb l’excusa de coordinar l’operatiu policial, què tenia por dels manifestants? Quina barra.
Hi va haver com a mínim dues manifestacions. La de les persones convocades per la plataforma i les entitats adherides i la dels partits polítics. Això es dedueix de les reaccions que ha tingut cada un d’aquests col•lectius.
Voldria destacar la presència del President Pujol. Ell, que va pactar amb socialistes i populars, va tenir el valor de ser allà on era el poble, tot i que va haver de sentir algun retret per aquests pactes. El primer de desembre de 2007, era un moment diferent i ell va saber interpretar el sentiment del poble de Catalunya i reclamar, com nosaltres, una rectificació de Madrid envers els catalans. Diuen que també hi era el President Maragall, li agraïm, tot i que ell també va pactar moltes coses amb Madrid, com hem sabut ara, va voler estar al costat del poble.
No hi eren ni el PSC, ni UGT, ni la CONC, ni en Lara, ni en Rossell, ni l’Enric Reina, ni el Nuñez, ni el President de la Generalitat José Montilla, o sigui aquesta part de la societat civil que diu que treballa per Catalunya, però que no es vol enemistar amb en Zapatero, el PSC, UGT, la CONC i Montilla, i amb en Zapatero i Rajoy la resta. Varen donar l’esquena al poble i això no es fa amics meus, això al final passa factura. Coses de la manifestació del dissabte 1 de desembre de 2007.