Anem a Barcelona
Avui habíem d?anar a Barcelona per un compromís social. Un enterrament.
Des de Girona hi ha diverses opcions, el tren, el cotxe o el bus. Hem
decidit agafar el tren. Un Catalunya Exprés que fa el recorregut en una
hora i quart, més o menys. Perfecte, estalviem temps, i arribem a
l?estació del Clot i després tot caminant fins a Sancho Davila. Hem
pensat que els problemes de Renfe solament passen a la zona del Baix
Llobregat, però no és veritat, avui també ens han deixat penjats. Això
si, ens han informat bastant ràpid del problema, just a l?estació de
Sant Andreu i hem pogut baixar per anar amb metro fins a la nostra
destinació.
Suposem que ha estat un efecte rebot, una sèrie de despreniments a
Bellvitge han actuat com un dòmino a la resta de la xarxa. D?això no en
parlen gaire, però alguns companys de viatge, d?avui, ens han dit que
sol ser bastant habitual, sort que érem a Sant Andreu i no a mig
recorregut.
Proves constants del que no passaria si les coses, diners i infraestructures, les gestionéssim des d?aquí. No ens caldrien Secretaris d?Estat allotjats a Barcelona, solament ens faria falta algun gestor eficaç i una voluntat clara de servir als usuaris tal com es mereixen. Oi Srs. Nadals? Això és el que vostès haurien de dir cada dia, davant dels representants espanyols, dir-ho i repetir-ho fins aconseguir la gestió i sobretot la decisió sobre les nostres coses.
De totes maneres massa confiança no tenim, vist el que va passar ahir amb la votació pel retorn dels papers de Salamanca. La Sra. Cunillera i el Sr. Fernandez del PSC, varen fer un paper ben galdós, en nom del PSOE, és clar.