Fa uns quants dies vaig rebre un correu d’una lectora d’aqueix bloc que em deia: “vull agrair-te els teus escrits són un llum entra tanta foscor. El passat Pesah vaig enviar als meus familiars i amics i coneguts una carta personal que vull, permete’m, compartir-la amb tu”. Avui amb el seu permís la faig pública
La Revue Politique et Parlementaire publicà ahir aqueix article de Pierre-André Taguieff (philosophe, politiste et historien des idées, et auteur de plus d’une cinquantaine d’ouvrages. Directeur de recherche honoraire au CNRS. Dernier livres parus : Le Nouvel Opium des progressistes. Antisionisme radical et islamo-palestinisme, Paris, Gallimard, coll. « Tracts », 2023) on explora l’emergència del racisme
Avui, aqueix parell d’analistes de l’INSS d’Israel, Raheli Baratz-Rix i Adi Kantor, hi publquen aqueix interessant report: The Strengthening of the Extreme Right in the West Following the October 7 Massacre. Alongside the global spread of pro-Palestinian, anti-Israeli, and antisemitic narratives, fueled by the “green-red alliance” (formed between Islamists and radical leftists) in the West during
Abans d’ahir, els estudiants/ignorants nostrats han imitat les farses antisemites de les universitats occidentals fent-se còmplices (des de la prudent distància) del gihadisme palestí, El Nacional.cat els retrata: “Revolta estudiantil propalestina a la UB: desenes de joves acampen al claustre de la facultat. Els estudiants volen acampar a la facultat algunes nits i de moment
Els reptes estratègics, de governança i d’identitat de la Unió Europea haurien de ser objecte de debat en la campanya per les eleccions eeuropees del mes vinent. De moment, és evident que no hi ha una posició comuna ni sobre la guerra de Rússia contra Ucraïna, ni en relació a la penetració de l’expamsionisme xinès,
Dissortadament, el projecte de la independència no és pas el centre de la campanya electoral en curs, ans al contrari, els partits que l’aparenten voler estan a la defensiva davant la previsible victòria del PSC-PSOE i el restabliment de l’ordre autonòmic liquidant definitivament el denominat “procés”. Les crides de Junts i ER alertant que ve
Dilluns i dimarts vinents el dictador xinès Xi Ping visitarà França convidat amb ocasió del seixantè aniversari de l’establiment de relacions diplomàtiques entre els dos estats, però quin significat geoestratègic donar a aqueix encontre? Valérie Niquet es demanava ahir a Le Figaro, “France-Chine : un anniversaire, mais pour quoi faire ? Soixantième anniversaire des relations diplomatiques oblige, le
La politòloga corsa Renée Fregosi publica avui aqueix article a Tribune Juive: “Le propalestinisme, une idéologie du Sud global”. L’Iran leader de la lutte contre “l’entité sioniste[1] Que la république des mollahs se préoccupe de mobilisations étudiantes occidentales comme la récente occupation de Sciences Pô Paris et de la Rue Saint Guillaume abritant ses locaux principaux[2] ne
Pedro Sánchez està aconseguint situar-se com el baluard contra l’extrema dreta i campió de l’antisemitisme pro-palestí, dos impostures que li permeten, probablement, guanyar les eleccions a Catalunya i les europees. El PSOE, que és un component essencial de l’integrisme espanyol front als nacionalismes perifèrics, després de votar l’aplicació del 155 CE per estroncar l’autonomia catalana
A Catalunya hom ha pogut viure entre el 2012 i el 2017 l’aparença institucional d’un procés independentista(1), que efectivament era viscut com a real per bona part de la societat catalana, tan la que hi estava a favor (2) com la que hi va reaccionar en contra, van ser conscients del caràcter repressiu del règim
Catalunya, incapaç d’independitzar-se, menysprea Israel per defensar-se. L’antisemitisme campa impunement en un país desorientat com el que queda del nostre, sense saber prioritzar la pròpia supervivència nacional però abraçant causes alienes que en són contradictòries, com és el cas de la palestina. El món lliure té tres fronts de guerra oberts: Ucraïna, Israel i Taiwan,
L’historiador jueu francès Georges Bensoussan acaba de publicar per encàrrec del think tank Fondapol l’opuscle titulat “Les pogroms en Palestine avant la création de l’État d’Israël (1830-1948)“, on analitza les massacres de jueus durant el segle XIX durant el domini del soldant otomà sobre la terra ancestral del poble hebreu per tal de delmar-ne el
Albert Unglik és un metge jueu d’origen belga que ha publicat abans d’ahir, demostrant una perspicaç erudició, aqueix article al Times of Israel: “Le relativisme est l’amnésie des imbéciles“. He parat compte en el seu escrit perquè enllaça encertadament el pensament de Karl Popper, (1902-1994) sobre el relativisme amb el wokisme en voga. Deia Popper en
L’atac d’abans d’ahir perpetrat per l’Iran contra Israel és un nou esgraó en la llarga escala que va bastint el règim islamista iranià des del seu accés al poder al 1979. Per tant, la primera consideració és que hi ha un agressor i un agredit, un fet que preten ignorar els falsos equidistants (com per
El proppassat 31 de març va aparèixer al diari Atlantico.fr queix manifest, impensable entre els intel·lectuals nostrats amarats de palestinisme eixorc: “Nous, intellectuels juifs et non-juifs, sommes solidaires du gouvernement Netanyahou pour la libération des otages et pour détruire le Hamas”. Face au paradigme de l’horreur que furent les massacres génocidaires perpétrés par le Hamas,