Jaume Renyer - per l'esquerra de la llibertat

Occident

Pierre Manent-Pascal Bruckner: «Le pire ennemi de l’Occident, c’est l’Occident lui-même»

14 de setembre de 2021

El proppassat 10 Le Figaro publicava aqueixa entrevista a dos lliurepensadors francesos eminents: Il y a vingt ans les tours jumelles du World Trade Center s’effondraient à New York, et avec elles, nombre d’illusions intellectuelles. Le rêve d’une paix perpétuelle, d’une mondialisation heureuse et d’une convergence démocratique laissait place au retour du tragique. Vingt ans

11-S: el jihadisme contra les societats obertes occidentals

6 de setembre de 2021

S’atansa el vintè aniversari dels atacs jihadistes de l’11-S contra els EUA, i arreu d’Occident hom defuig l’anàlisi del conflicte multidimensional que el totalitarisme islàmic manté contra Occident per por de copsar-ne les veritables proporcions i la pròpia dinàmica claudicant, com es pot percebre arran de la desfeta a l’Afganistan. Els estats occidentals haurien de

Serge Michailof: Anatomie de l’échec des Occidentaux à construire un État afghan. Les leçons pour le Sahel

26 d'agost de 2021

Aqueixa anàlisi de Serge Michailof, (Chercheur associé à l’Institut de Relations Internationales et Stratégiques, ex directeur des opérations de la Banque mondiale et de l’AFD), publicada ahir a l’edició farncesa de l’Huffington Post em sembla particualtment interessant perquè adverteix que el model fallit de construcció d’un estat-nació de tall occidental al món islàmic pot donar-se

Persuasion, nou think tank en pro de les societats obertes

11 de juliol de 2021

Avui, Persuasion, el think tank creat pel politòleg alemany nacionalitzat nordamericà Yascha Mounk, definit com “a new community of thinkers, activists, and citizens that is committed to defending and reinvigorating the values of a free and fair society” celebra el primer aniversari. D’entre els articles destacats trobo significatiu aqueix d’Andrew Stroehlein, the European media director

Shmuel Trigano: Pourquoi l’Occident démocratique perdra la guerre

17 de juny de 2021

Shmuel Trigano, (Blida, Algèria francesa 1948), és un sociòleg i filòsof jueu –esmentat sovint en aqueix bloc– autor d’aqueixa reflexió punyent publicada avui a Tribune Juive: La guerre postmoderne Le récent conflit à Gaza, loin d’être clos, pourrait bien augurer d’un nouveau type de guerre adéquate à l’époque: la guerre postmoderne. Elle oppose un Etat

Yves Mamou: «Plus l’Occident est tolérant et antiraciste, plus on l’accuse d’être intolérant et raciste»

5 de gener de 2021

Yves Mamou és un antic redactor de Le Monde que ha col·laborat també amb Le Canard Enchaîné, Libération i The Gatestone Insitute, autor de nombrosos assaigs sobre política internacional i espcialment el totalitarisme islàmic. En aqueix article publicat avui per Le Figaro nega l’acusació de «racisme sistèmic» feta contra les societats francesa o americana per

Comença l’era Biden

7 de novembre de 2020

Finalment, llevat de sorpreses de darrera hora, Joe Bien serà el quaranta-sisè president dels EUA, un fet que de Catalunya estant hom pot fer diferents consideracions. La primera, pel que fa a la causa nacional catalana, Donald Trump va tenir ocasió de fer alguna cosa en pro del nostre dret d’autodeterminació l’any 2017 però es

Trump o Biden i el futur de les societats obertes occidentals

3 de novembre de 2020

Comparteixo l’anàlisi de Guy Millière (escriptor) i Philippe Karsenty (empresari i editor, portaveu del Partit Republicà americà a França), publicat avui al digital francès Causeur que situa l’elecció presidencial als EUA en termes de defensa o claudicació del món lliure davant els totalitarismes: Non, cette élection n’est pas un référendum pro ou anti-Trump! Il est

Anotacions sobre el neo-comunitarisme religiós a les societats obertes occidentals

8 de setembre de 2020

El comunitarisme ètnic-religiós emergeix a les societats obertes occidentals esdevingudes multiculturals arran dels canvis demogràfics posteriors a la Segona Guerra Mundial i la influència dels corrents desconstructivistes provinents del progressisme acadèmic nord-americà (veure l’article antic de fa vint-i-cinc anys de Rafael Serrano, “Comunistarismo: un pensamiento político postmoderno”). També impacta a la societat catalana post-franquista, desestructurada

22 d’agost del 2020: First Apostasy Day

23 d'agost de 2020

A pilota passada, m’assabento que ahir va ser per primer cop l’Apostasy Day, promogut entre d’altres per un veterà militant de l’IRA-Provisional, Anthony McIntyre, de qui he pescat el seu bloc personal la convocatòria que comparteixo: Apostasy (ردة‎ or ارتداد) is the abandonment or renunciation of religion. It is a criminal offence in 16 out

Els EUA, Turquia i Xina

23 d'agost de 2020

De Catalunya estant hom pot observar les maniobres geoestratègiques dels principals actors globals per tal de saber on cal cercar aliats potencials per a la causa nacional catalana. A manca de centres d’estudi propis les publicacions israelianes especialitzades ofereixen informació sobre canvis en les relacions internacionals que ens poden servir per saber a l’avançada cap

New York Times: el “Pravda” del periodisme progressista políticament correcte

20 de juliol de 2020

Fa un parell d’anys, em va caure a les mans un exemplar del New York Times del 16 de maig concretament, que encara conservo amb el propòsit d’algun dia fer un comentari sobre la portada i les reflexions que em va suscitar. Em va sobtar que la primera plana inclogués una foto central d’un miting

Anotacions sobre l’acord estratègic entre Iran i Xina vist de Catalunya estant

15 de juliol de 2020

Ahir es van conèixer, encara que no pas oficialment, els termes essencials de l’acord tancat entre la dictadura teocràtica xiïta iraniana i el règim comunista xinès per vint i cinc anys, que converteixen de fet l’Iran en un protectorat del neo-imperialisme de la Xina. La notícia és significativa per molts motius. El primer, perquè coincideix

Anotacions sobre l’esclavatge modern

10 de juliol de 2020

La mort de George Floyd sota el genoll d’un policia a Mineapolis ha desfermat una onada de protestes arreu d’Occident blasmant el passat esclavista i el racisme persistent, però d’una manera sel·lectiva i arbitrària, més aviat autodestructiva que socialment positiva i integradora. Sobta que no sigui notícia la persistència de l’esclavatge (en foma de treball

Consell de Drets Humans de l’ONU: quan els principis democràtics acaben en teatre de l’absurd

7 de juliol de 2020

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides creat l’any 2006 està reunit a Ginebra des de començament de juliol amb una agenda arbitrària de temes a tractar. Com que la majoria d’estats de les Nacions Unides no tenen caràcter democràtic la composició resultant d’aqueix consell tampoc ho és. Les seves decisions són alienes