Les qüestions que plantegen els desplaçaments de població a les societats occidentals són a la cruïlla d’una munió multidimensional de reptes (polítics, econòmics, identitaris, de seguretat) que cal tractar-los amb rigor jurídic i polític. En aqueix bloc he recomanat els estudis del CAPE de Jerusalem, i ara enllaço amb un centre d’estudis privat francès dedicat
Avui fa quaranta anys François Mitterrand accedia a la presidència de la República francesa abanderant l’esquerra post-gaullista, un balanç controvertit al bell mig de la crisi multidimensional de l’ordre polític republicà vigent des del 1958 (fallida de l’autoritat moral de l’estat, del sistema d’assimilació dels nouvinguts, del model productiu). Fa uns dies reproduia l’anàlisi que
Ahir, Le Figaro publicava una punyent entrevista al assagista polític i filosòfic Michel Onfray fent balanç de la trajectòria de François Mitterrand (1916-1996), el personatge que més temps ha ocupat la presidència de la República francesa del 1958 ençà (durant dos mandats, 1981-1995). Personalment, encara em costa de creure com un individu amb la seva
Pierre-André Taguieff (París, 1946), filòsof i historidor especialitzat en l’estudi del pensament polític contemporani, és qui va forjar, fa vint anys, el concepte d’islamo-gauchisme. En aqueixa entrevista publicada ahir per la revista Influences (une agence de presse et d’édition spécialisée dans la veille des idées, des débats et des savoirs nouveaux, et de celles et
El novembre de l’any passat un grup d’universitaris va decidir crear l’Observatoire du décolonialismeet des idéologies identitaires per tal de rebatre la penetració d’aqueixa ideologia al món acadèmic, i també al mediàtic i polític. Un fenomen també perceptible entre el progressisme abstracte i banal hegemònic ideològicament a Catalunya en ple procés independentista, i amb efectes
El proppassat 9 el govern francès va presentar el llargament anunciat projecte de llei per preservar els principis republicans, que inicialment s’havia de titular contra el separatisme islamista, però la pressió mediàtica interna i les manifestacions i boicots contra França al món islàmic han fet recular la idea originària. Diversos intel·lectuals han analitzat aquesta iniciativa
El filòsof de les idees polítiques contemporànies Pierre-André Taguieff denúncia la influència creixent de descolonialisme al si de l’esquerra europea en un assaig aparegut fa poc titulat “L’Imposture décoloniale. Science imaginaire et pseudo-antiracisme, Paris, Éditions de l’Observatoire/Humensis, 2020). Ahir era entrevistat per Le Figaro: FIGAROVOX. – Dans votre dernier ouvrage L’imposture décoloniale vous dites: «Le
La degolla del professor Samuel Paty pel fet d’ensenyar als alumnes del seu institut què és la llibertat d’expressió en una societat laica, fa poques setmanes, ha deixat la societat astorada, el govern desorientat i incapaç de fer front al totalitarisme islàmic que, atiat des de l’exterior per estats com Qatar i Turquia, emergeix amb
Borat Sagdiyev és un personatge de ficció satíric creat i representat per l’humorista jueu anglès Sacha Baron Cohen que aparenta ser un periodista kazakh en el paper protagonista de la pel·lícula Borat: “Cultural Learnings of America for Make Benefit Glorious Nation of Kazakhstan.” L’humor de Borat es basa a enriure-se’n de les convencions socialment establertes
La degolla del professor d’història Samuel Paty a mans d’un jihadista pel sol fet d’ensenyar als alumnes què és la llibertat d’expressió ha aixecat novament el debat entre els islamo-gauchistes que justifiquen la seva restricció quan s’aplica als dogmes musulmans i els liberals que defensen les societats obertes occidentals. Pierre-André Taguieff, com han fet altres
Segueixo tant com puc l’evolució política francesa, especialment el creixent antisionisme i l’extensió de l’islamisme en detriment del republicanisme, i sobta que avui només El Nacional.cat ofereixi una informació acurada de la degolla, ahir, d’un professor d’història a mans d’un jihadista després d’una campanya d’assetjament islamista pel fet d’hver ensenyat als alumnes les caricatures de
Des de fa setmanes hi ha a França un intens debat sobre el fenomen creixent de “l’ ensauvagement de la société” que el president Macron mira d’aturar amb mesures preventives i punitives encara pendents d’aplicar efectivament. Pel delegat general de l’Institut pour la Justice, Pierre-Marie Sève, “Les chiffres ne disent pas tout“, segons l’article que
Avui, el Consell Constitucional de la República francesa ha dictaminat inconstitucionals alguns dels preceptes clau de la llei de mesures de seguretat pels condemnats per actes terroristes un cop han complert la pena, aprovada el proppassat 23 de juny. Aquestes mesures «portent atteinte à la liberté d’aller et de venir, au droit au respect de
Ahir es va fer pública una nova iniciativa per bastir una força d’esquerres alternativa a França, denominada Engageons-nous, liderada per Laurent Joffrin, fins ara director del diari Libération. Aqueixa és la seva crida fundacional: L’espoir renaît. Cette gauche qu’on disait faible, désunie, impuissante, vient de remporter des dizaines de mairies et de conquérir plusieurs métropoles.
La segona volta de les eleccions municipals franceses de diumenge passat ha estat marcada per l’abstenció de gairebé el seixanta per cent de l’electorat, la desfeta del moviment En Marche del president Emmanuel Macron i l’ascens dels candidats ecologistes a ciutats importants com Estrasburg, Lió i Marsella. El PSF ha conservat l’alcaldia de París i