ESTRIPSIPEDAÇOS

Com que continua la meva curiositat per en Zizek he llegit un llibre seu:

Irak, la tetera prestada, Slavoj Zizek, Ed. Losada

En aquest llibre Zizek comença parlant de la guerra d’Iraq per acabar entrant en el funcionament de les nostres societats. Gràcies al seu enginy i al seu estil cridaner i carregat de gràcia Zizek pot descarregar força perdigonades de forma clara i sense que et caigui el llibre a terra per massa pesat. Així doncs no pretenc ser exhaustiu en aquesta ressenya sinó que em conformo en parlar d’algunes idees que m’han agradat o m’han semblats més encertades.

La primera idea que em va interessar va ser, que de fet la guerra d’Iraq és una guerra entre el primer món i el tercer món contra el segon món. Segons en Zizek el primer i el tercer món es necessiten i el que els fa nosa és el segon mon (Europa). Europa fa nosa als EUA per que és una alternativa real a ells i per tant la guerra d’Iraq seria de fet una guerra dels EUA contra Europa.

El segon punt és la idea que estem dins una sistema democràtic aparent però on de fet les decisions importants les prenen un seguit d’organismes no control.lats democràticament. El cas més clar és l’economia controlada per institucions com el Banc Central Europeu, o per grans empreses. Aquesta manca de democràcia real queda clara en la paradoxa següent: cal limitar les llibertats per lluitar contra un terrorisme que ataca el sistema que garanteix aquestes llibertats que cada cop s’han de limitar més per defensar el sistema… És a dir que estem dins un estat d’excepció permanent, que ja llisca cap a normal.

El tercer punt interessant és com explica la necessitat que té el capitalisme de dos totalitarismes: l’estalinisme d’esquerres i el nazisme de dretes per situar-se en un legítim punt mig.

L’últim punt que comentaré és la idea que vivim en unes societats on el poder es legitima per que està al servei nostre, tot ho fa pel nostre i bé i la nostra felicitat. Això el porta a proporcionar-nos el màxim de plaers possibles però alhora protegir-nos dels perills que comporten. L’exemple que posa Zizek és el d’una xocolata que porta incorporat el laxant.

En resum, és un llibre amb múltiples anàlisis de profunditat i agudesa diversos on en Zizek s`hi esbrava a plaer. El més positiu és que ens trobem amb plantejaments, que expliquen coses i són comprensibles i coherents. Hi trobem una potent teorització del nostre món amb cara i ulls. La part negativa del llibre consisteix sobretot en la seva última part on el fet de centrar-se molt i molt en Lacan fa que els que som profans respecte a aquest autor ens costi molt de seguir els arguments d’en Zizek. Hi veig a més un altre problema, aquest més global de Zizek, i és que costa garbellar la provocació de l’anàlisi. El propi estil de Zizek ens presenta un seguit de d’anàlisis tancats. I costa ser crític respecte a ells. Podríem dir que es una peça rodona. I el que em fa arrufar el nas és que és un xic massa rodona, ho explica tot massa bé…