Esglésies romàniques tancades a la Vall de Boí (amb el peu esquerra)
La passada primavera, concretament a primers de maig, la meva parella i jo vam visitar les esglésies romàniques a la Vall de Boí. L’espectacle històric, artístic, paisatjístic i gastronòmic va ser una experiència total. Aquells dies ens vam assabentar que l’empresa que gestionava l’explotació de les esglésies engegava un expedient de regulació. I que arràn d’això la majoria de les esglèsies tancarien i sols podrien ser visitades en dates concretes com festius i ponts.
La veritat és que resulta indignant la percepció clara que si aquest cúmul de romànic enlloc de trobar-se a centenars de quilòmetres de Barcelona es trobés a poques desenes segurament rebria un tracte molt diferent. També ho és saber que l’aportació que havien de fer les administracions públiques era força petiteta, i a més amb l’import cobrat per les entrades es cobria un percentatge molt alt dels costos. Ara bé com que a la Vall de Boí hi ha pocs votants, i el tema del romànic n’afecta directament a menys encara és evident que són sacrificables.
En un moment que les dificultats econòmiques són molt i molt serioses tant important és saber-se empetitir, com potenciar els nostres punts forts. El romànic n’és un, gràcies a ell estem a primera línia mundial. A més de ser una font importantíssima d’ingressos per una comarca on no hi sobren les opcions econòmiques. Si no es juga a fons i no es potencia aquesta opció és bén bé per que als que tallen el bacallà els és més fàcil estalviar quatre euros, que posar-se a treballar per guanyar-ne centenars o milers.