ESTRIPSIPEDAÇOS

Un cop investit Zapatero com a nou president del govern espanyol, ha acabat el procés electoral.  Així que ja és hora de valorar-lo. I d’assajar algunes hipòtesis.

Com que les eleccions eren espanyoles valdrà més que comencem a Espanya.

Des del meu punt de vista hi ha dos factors que han determinat els resultats del PSOE. 

1) Al llarg del procés de l’Estatut i amb l’atemptat d’ETA a Barajas.  Zapatero va liquidar les premisses amb que va entrar a la Moncloa: federalitzar Espanya, sortida negociada amb Eta i de forma més genèrica la política basada en el “talante”, el “bonrotllisme” i les “promeses per a tothom”.  Aquesta política va ser substituïda molt ràpid per una política més del gust del votant espanyol mitjà; això és centralisme i detencions al País Basc.  Un exemple d’aquesta nova actitud la tenim amb els trens de rodalies. Així mentre aquí no van ni quan fa baixada, el govern no ha parat de d’inaugurar trams de l’alta velocitat per Espanya, demostrant així a tothom quines eren les seves prioritats.
2) La situació descrita abans hauria hagut de comportar un fort desencantament del vot català respecte el PSOE.  Això no sols no s’ha donat sinò que el PSC ha fet un dels seus millors resultats.  La principal raó és la por.  La por al retorn del PP ha passat per sobre de qualsevol altra consideració. 

I ara, Catalunya.

Un cop ja dit que el PSC va engreixar-se a base de molt vot espantat. Anem per CIU i per ERC. 

Els resultats de Convergència  van ser bons. De fet pel que fa al partit han estat suficients per aturar  la guerra civil que ja fa anys que els ronda. Duran va a Madrid encapçalant una força més que respectable de diputats.  A partir d’ara però comença una nova rivalitat entre un Mas que necessita fer una oposició dura a Catalunya i un Duran que ha de festejar els Socialistes a Madrid si vol aparèixer a al foto.  Cap on basculrà la balança ho decidirà el PSOE en funció dels seus interessos. 

Per a ERC aquesta clatellada  pot ser una purga salutífera, o bé el començament de la fi.  Si el PSC  s’ha menjat el vot de la por,  ERC es va menjar a les passades eleccions el vot de la ràbia. Els vots i escons que ha obtingut ERC són el seu veritable capital electoral.  Depenen de si mateixos per  sortir del trencacolls on s’han ficat. Ara tenen dues opcions. Recular fins on van perdre el nord:formació del primer tripartit, i un seguit de capitulacions sitemàtiques a canvi de conservar càrrèc i cotxe oficial. O bé, tornar a definir una línia ideològica pròpia on la independència, la defensa i l’enfortiment de Catalunya tornin a ser el centre del seu discurs i esdevinguin un altre cop “accidentalistes” pel que fa amb qui pactar o negociar. Si no són capços de fer això el futur que els espera és el mateix que a Izquierda Unida i a Iniciativa. Esdevenir un partit tant minoritari com ornamental.

En conjunt, aquestes eleccions han servit per reforçar Zapatero i Rajoy.  Gràcies a una campanya netament bipartidista i molt presidencialista els dos han sortit molt i molt reforçats.  A Catalunya el més destacat és la cura d’humilitat d’ERC i la constatació que l’empremta del PP és molt profunda i causa pànic.

I ara un cop constituït el Congrés que?  Zapatero ha escollit no negociar amb cap partit petit.  Per molt que digui i per molts gestos que faci la seva política queda clarament definida de bon començament.  Amb Bono presidint el congrés deixa clar quina línia del PSOE li interessa potenciar: centralisme i espanyolisme. A més el fet de no voler pactes amb CIU ni el PNB sumat al fet que ell i Rajoy  no paren de picar-se l’ullet ens condueix a una “gran coalició” de fet.  Formalment és barallaran per qualsevol ximpleria però en les coses serioses aniràn a una.   I si aquesta última hipòtesi és correcte ja ens podem calçar que rebrem segur…