Eleccions 25 de novembre 2012 (Ni blanc ni negre)
No recordo haver viscut unes eleccions amb tants dubtes, tantes alternatives i alhora tant importants.
Ara mateix no pretenc analitzar el per que d’aquests resultats. Sinò que simplement vull dir que a parer meu ERC i CIU estàn obligats a entendre’s. ERC ha de demostrar que es capaç de comportar-se com la segona força política del país. I per tant sols té dues opcions, o bé entra al govern i forma amb Convergència una “*gran coalició” per assolir la independència i alhora treure’ns de la crisi. O bé des de la oposició fa exactament el mateix. Si per mantenir el seu perfil i debilitar l’adversari entrebanca el dia a dia i bloqueja l’acció de govern, el resultat seria un desastre. Alhora CIU ha de demostrar que quan arriba l’hora és capaç de superar els seus interessos partidistes i de “lobby” pactant amb Esquerra o bé una “*gran coalició” o bé programa de govern que ens condueixi a la independència i ens tregui de la crisi.
Els dos partits estàn cridats a ser els pals de paller del nostre sistema polític i ara és el moment que demostrin de quin material estàn fets ambós. Segurament des de la postguerra no havíem viscut una situació nacional i internacional tant delicada, complexa. Així doncs faig una crida a Esquerra i Convergència per que aquest cop donin tots dos la talla i no ens fallin.
*Quan parlo de “gran coalició” em refereixo a una formula política alemanya que va consistir en un pacte de govern entre el partit socialdemòcrata i el partit conservador, primera i segona força del país. I va tenir per objectiu superar una greu situació de crisi.