ARCHILETTERS

Avui dimarts, a les 18’30 h. hi haurà un col·loqui-debat a l’edifici Octubre de València que versarà sobre la GESTIÓ DE LES ÀREES METROPOLITANES. En duu el sotstítol de QÜESTIONS TERRITORIALS EN L’ECONOMIA DE L’ARC MEDITERRANI.

En el mateix intervindran el meu company de carrera i amic, en Lluís Sendra i Mengual (president del CTAV), el professor d’economia urbana i ideòleg de l’etapa socialista d’en Ricard Pérez Casado, en Josep Sorribes. Possiblement la persona que millor coneix l’evolució econòmica de la València des del desenrotllisme dels ’60 ençà.

1. Desenvolupament i ordenació territorial de l’àrea metropolitana de València.

En les exposicions intervindran el professor Josep V. Boira (encunyador del terme EURAM i subministrador de continguts de la realitat econòmico-social de l’Arc Mediterrani).

En Vicente Dómine, enginyer i director general de transports de la Conselleria d’Infrastructures de la Generalitat d’AVALL.

2. L’àrea metropolitana de Barcelona.

En Rafael Boix de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

3. Un model de gestió metropolitana: Lió

Emmanuel Cellier, responsable de l’Agence d’urbanisme et études de l’espace métropolitaine Lyon/ St. Étienne.
———————————————————————————————

La sessió està gestionada i patrocinada per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (IIVEE).

Si bé, durant els anys seixantes i setantes, sí que hi hagué un gran interès per reorganitzar les àrees metropolitanes de les grans ciutats, en els vuitantes i norantes va perdre tota l’embranzida que duia. Caient en reduccionismes estèrils i banals. Recordem-nos-hi del gran menysteniment envers el Consell Metropolità de l’Horta; què n’era per als populars a València?; doncs, el consideraven com una ferramenta socialista de control. Fins fer-lo desaparèixer.  O el gran menyspreu dels convergents envers l’organització del hinterland barceloní de l’època d’en Pujol en pro d’un Principat semi-rural i essencialista front un altre urbà i immigrat.

Ara mateix, acuitats per la necessitat més imperiosa de sostenibilitat dins d’un món omnimoditzat (vull evitar el terme globalitzat)), per tal d’evitar el col·lapse metropolità i la connurbació dels nuclis municipals veïns, sembla que tots hem comprès que cal organitzar-les i que no és patrimoni, ni arma llancívola, contra ningú. És, senzillament, una qüestió de supervivència immediata.

Qui no recorda les llargues cues travessant el riu Lió sobre l’interminable pont?
Qui no recorda tot de camions travessant VLC per avgda. del Cardenal Benlloch?
Qui no recorda tot de camions dubtant entre accedir per la Meridiana o per la Diagonal per a anar a la zona franca de BCN? 

Un bon pic per a repensar-nos. No hi falteu, debatrem ! 

Hi ha aplegats, pel que recorde, tres dels anomenats SEMÀFORS D’EUROPA.