ARCHILETTERS

Detectem des de fa uns anys ençà que no és suficient fer-ne sinó que cal presentar-ho embolcallat amb un format atractiu. I realment en aquesta escomesa estem molt verds. Durant gairebé una dècada acabàvem l’obra i marxàvem sense girar el cap ni tan sols a fer fotos en acabar cada obra. Acabàvem farts, perquè no dir-ho !

Al cap d’un temps  tornàvem per l’edifici construït per a veure com havia respost a les hipòtesis de partida i les solucions ad hoc; per tal de no tornar a cometre els mateixos errors en d’altres comandes.

Tot tenia una aplicabilitat directa i purament operativa en si mateixa sense transcendència posterior. D’aprehendre l’ofici de construir.

En entraren l’actual segle tot canvià de la mà de les noves tecnologies computadoritzades d’aplicació personal i d’empresa. Bàsicament impulsada per gent eixida de l’escola d’arquitectura molt jove que competia en concursos i d’altres quefers al marge del mercat lliure diari.

Tampoc no havíem tingut uns clients que ens permeteren moure’ns en el terreny experimental. Hem tingut la sort o dissort de que els encàrrecs ens venien sense esforç i confiadament. El que generava endogàmia i mandra de buscar-hi més. Volíem assentar un estudi.

L’arquitectura depèn del promotor/a i és el seu gran heroi. I amb això no faig desació de responsabilitat ni tampoc dic que calga tindre molta disponibilitat econòmica. De vegades gent amb menys recursos pot obtindre millors resultats artístics i més òptims econòmicament. És tot plegat fruit d’una actitud i una predisposició personal.

Al hinterland de València, on bàsicament treballem, és un perill que la gent de molts diners t’encarregue un projecte. És allò del fenomen de la coentor tan propera al kitsch.   

Camí d’una nova presentació ens trobem de les faenes fetes. Creiem que  les presentacions més acurades poden ser de gran ajuda. Sempre hem tingut grans dificultats a embolcallar la faena que fèiem amb un format mitjanament presentable.

Com ens movem en un món de lliure competència comences a detectar certs endarreriments en la nostra pròpia praxi. Caldrà fer-hi alguna cosa que vaja acompanyada d’una evolució del paradigma arquitectònic. No sols estètica, amb major escandall- conceptual i operatiu-, sinó com a guia ètica.

Aplicant-nos-hi: hem aconseguit convertir un Power Point Show en vídeo.
És poca cosa. Vam obrir canals de You Tube, Dailymotion, Picases, Flickr’s, Slidershare, etc…fa un temps però sense continuïtat…tanmateix cal una reorientació metodològica. I per això…hem fet aquesta incursió.
Ací us dese un extracte d’algunes intervencions arquitectòniques de l’equip de l’estudi d’arquitectura durant els darrers quinze anys. N’hi ha molta d’eina, cibernètica, que desconeixem i que cal adoptar per a obrir nous modes en els treballs. Vos presentem una en què hem estat 15 dies fins a donar forma

* És un experiment senzill. Hem comprat el programa Wondershare PPT to Video  que no permet grans formats però que retallant el PPS pots encadellar de nou les parts. 

Amb tot això, les fotos antigues són escanejades de fotos a mitja construcció i gairebé descolorides. Amb pantalla gran s’hi veu fatal.

PS: Tinc el dubte lingüístic si hauríem de dir Microstory o Microhistory.
Vosaltres ho sabeu?

OUR SMALL MICROHISTORY

Ens agradaria saber què penseu, com ho veieu: defectes, música, tempo, interès, si s’entèn o no, que hi trobeu….resta tant per a transitar…

En el vull llegir més l’hem pujat per You Tube per a comparar les diferències.

I en aquest enllaç del Facebook també:
 http://www.facebook.com/video/video.php?v=1244180576900&saved

Ací teniu la versió en YOU TUBE